domingo, 18 de marzo de 2012

QUARTA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Poc a poc, noto que me vaig sentint més còmode dins l'aula i això me fa un poc de por perquè de vegades si he de cridar l'atenció a un infant que ha pegat un mos a un altre, per exemple, ho faig sense esperar a veure com reacciona la mestra, i no sé si això ho he de fer perquè no sé fins on arriba la meva feina. És a dir, no sé fins on arriba la meva intervenció com a practicant i on comença la intromissió. És delicat, potser ho hauré de parlar amb na Joana dins la setmana que ve. Estones m'oblido que estic fent pràctiques, i li he d'estar recordant a na Joana que si m'ha de cridar l'atenció ho faci perquè jo som allà per aprendre.
Aquesta setmana, crec que era el dilluns, me va dir que ja podria quedar jo sola dins l'aula perquè ella me veu molt preparada, i això  me va alegrar molt, però també me va retgirar bastant, per tot el qu epodria implicar quedar sola amb el grup. Me varen tornar a venir totes les pors, per tant, tot i que  estic  molt contenta d'aquesta valoració de la meva tutora, i me motiva a seguir,  penso que mentre m'invaeixin les pors davant la idea de quedar-me sola amb el grup, no estaré preparada, ni molt manco.
Aquesta setmana he pensat molt, arràn del seminari on varem veure els tipus de centres segon sels resultats dels DAFOS,  sobre la conveniència de conèixer els centres de pràctiques abans d'escollir-ne cap.
Jo vaig escollir aquest en concret perquè volia quedar a Alaior per poder dur als meus fills a escola  cada dia. Però ara m'estic plantejant que hauria d'haver demanat primer els PEC de tots els centres i mirar d'escollir-ne un que m'oferís altres aspectes que me poden interessar, com per exemple fer pràctiques en un centre on  es treballen les emocions , o en un centre on es basen en l'experimentació com a recurs bàsic de l'aprenentatge,  o anar a fer pràctiques en una escola que sigui més observadora dels infants, etc...
Totes aquestes cosetes s'haurien de tenir en compte abans de ser practicant in situ, perquè està clar que cada centre treballa aspectes diferents de la resta, i aquests poden resultar més o manco interessants.
Un altre aspecte sobre el que he reflexionat aquesta setmana és sobre la importància que les famílies ens deixin els seus fills ben tranquils, ja que ells  noten les angoixes i les pors de l'adult que les pateix. És important treballar des de l'escola, per convéncer a l'adult que a l'escoleta l'infant es trobarà bé i que sobretot, la feina de les mestres és procurar que els fillets i filletes estiguin ben atesos mentres són al centre. I així evitar casos com el que me va passar la setmana passada amb l'àvia den D.
Penso que a lo millor seria convenient plantejar-se la introducció d'una persona amb prou coneixament del tema que fos un mediador familiar i servís de guia i d'ajut per aquestes persones a les que costa tant deixar els seus fills a l'escoleta passat el període d'adaptació.