Aquesta setmana ha estat extranya i especial alhora.
Suposo que és perquè s'apropa s'hora d'acomiadar-me de sa gent amb sa que m'he relacionat al llarg d'aquests tres mesos i mig i vull aprofitar el temps per dedicar-lis a ells i elles. Crec que per aquest motiu m'he relaxat un poc de ses meves obligacions "reflexives" i m'he dedicat més a gaudir de la seva companyia i no pensar tant. Al llarg d'aquest temps hi ha hagut temps per tot; i crec que ara, al manco aquesta setmana, ho ha estat per disfrutar el moment. Així i tot, m'anadono que he trobat tema sobre al que dedicar la meva relfexió.
No ho havia comentat abans, però tenim un infant al que fa un mes que han llevat el bolquer. La veritat és que a l’hora de fer pixus tot va bé; més o manco al principi cada hora el sèiem al vàter perquè fes pix. De vegades en fèia i d’altres no, pero més o manco aquesta part està ben controlada. El problema el tenim amb les defecacions que no les controla gens i això és un problema amb el que batallem ja fa un mes. Tant na Joana com jo mateixa pensem que la seva família va tenir massa pressa per llevar-li el bolquer perquè no vèiem a l'infant prou preparat tot i ser dels grans de la classe; però els seus pares li volien llevar i nosaltres ho hem hagut de recolzar. He estat cercant informació sobre el control d’esfínters, i la majoria d’articles que he llegit te diven ben clar que s’ha de ser pacient i sobretot esperar a que sigui l’infant el que ho demani, o al manco veure que l’infant se n’adona de quan fa pix o caca i que ho diu i n’és conscient. El problema que tenim amb aquest infant és que si ell fa caca ni siquiera se n’adona de que n’hagi fet i si el seiem al vàter perquè en faci es posa a plorar i diu que al vàter no hi vol seure. Hem parlat amb la seva mare i a casa també es fa la caca a sobre per tant creiem que és un problema on hi ha una gran part de necessitat de cridar l’atenció. Imagino que si parlessim amb un "psicoanalista freudià" ens diria que l’infant es troba atrapat en una fase de la que no vol sortir perquè vol seguir sent un bebé, o alguna cosa per l’estil. Jo, per sa meva part, estic convençuda i així li he dit a na Joana , que quan hi hagi un altre fillet o filleta dins la classe a qui se li llevi el bolquer, llavores el problema quedarà sol.lucionat perquè ell voldrà ser el centre de les alegries de la mestra. Ja que he pogut observar al llarg de tot aquest temps dins l'aula, que la idea d'aquest infant en concret és cridar l'atenció sempre seguid.
Dimecres vaig ser a l’aula d’una altra mestra perquè l’havia d’ajudar a fer fotos mentre els infants fèien experimentació amb pasta. S’estructura de sa sessió és sa mateixa de totes les sessions de ses activitats que es fan a s’escoleta: ens seiem a sa rotllana, expliquem què farem, amb quin material, i després es seuen en aquest cas, i esperen que la mestra els repartesqui el material per jugar.
Sa veritat és que s’experimentació és una activitat molt interessant perquè suposa que l’infant hi te un paper molt actiu, i que tot el que faci dependrà de sa seva creativitat i iniciativa. Està molt bé però pel meu gust, aquesta activitat d’experimentació ha estat massa dirigida; és a dir, els filets i filletes ténen els materials que els han donat (allisadors i motllos per plastilina) i no en poden anar a cercar més ni sortir de sa zona habilitada per experimentar. Per jo experimentar implica més llibertat perquè en teoria es tracta de fer una activitat de descoberta i s’hauria de poder viure més lliurement i deixar que els fillets i filletes hi afegissin els materials per mesclar en l’experiment. Imagino que no es fa així per manca de moltes coses: recursos humans, aules preparades i ben buides per poder-les embrutar,…. I entenc perfectament que no es faci com a jo m’agradaria, però durant aquests tres anys de carrera ham pogut veure activitats d’experimentació on se dóna molta llibertat d’acció als fillets i filletes i per jo son molt polides de fer, i molt riques pel desenvolupment cognitiu dels infants; per altra part, entenc que davant la manca de possibilitats, aquesta esperiència està molt bé, i va resultar gratificant pels infants i per jo que ho vèia. Així i tot, com a futura mestra que som i com una futura mestra que espera tenir l’oportunitat de fer moltes coses noves i diferents, penso que tot és millorable, però per descomptat valoro positivament la intenció de les mestres amb aquesta activitat d’experimentar amb pasta.
El dijous varem anar a s’aula d’experimentació. L’estructura que es fa servir per dur a terme l’experiència és la mateixa que he explicat abans però en aquest cas es fa servir d’un titella que és el referent que dirigeix s’activitat. És un drac que es diu Puf. Abans de posar-se a jugar amb tot el material disponible per experimentar, es fa una activitat relacionada amb un sentit en concret. Avui tocava el gust i els han deixat provar diferents aliments o condiments com llimona, taronja, sucre i sal. Després els infants s’han pogut dirigir al lloc on més els vingués en gana de l’aula i posar-se a jugar. El paper de les mestres és el d’observar; tot i que de tant en tant poden intervenir en el joc d’algun fillet o filleta si ho consideren oportú. Pel que he pogut observar, els infants els crida l’atenció tot allò que fa renou i les coses per les que s’hi pot mirar (ulleres, plàstics, paper de celofan…). Crec que és una experiència molt positiva pels infants perquè els ofereix diferents maneres de jugar amb materials totalment novedosos per ells; però considero que estaria millor si es fes en petit grup per afavorir un ambient de calma, concentració i garantitzar el plaer amb a través del joc.
La setmana que ve ja s’acaben ses pràctiques! I aquesta setmana estic intentant disfrutar al màxim i estar sobretot amb els meus “bitxets”. El que passa és que he d’anar amb compte perquè no els vull malcriar; ja que m’estic donant compte que els he abraçat molt i els he besat i agafat en braços més del que ve essent habitual, i açò a ells els agrada molt; però tenc por que si els faig moltes “amorosies” després sa que pagarà ses conseqüències de ses meves “males obres” serà na Joana, i no ho voldria per res del món.
Divendres a la una erem pocs i els he fet massatge a l’esquena. Hem jugat a un joc en el que jo els dibuixava una cosa a l’esquena i ells m’havien de dir què els havia dibuixat. Després fèia com si els borrés el dibuix i en fèiem un altre. Amb aquest joc hem estat ben bé mitja hora fent una activitat relaxada i als infants els ha agradat i a jo també, perquè també m’ha permés descansar. La setmana que ve vull gaudir al màxim del temps que me queda i vull acomiadar-me dels bitxets amb molta alegria perquè els veuré pels assatjos del festival de final de curs, ja que el dia del festival les ajudaré perquè me van demanar si hi voldria anar i vaig dir que sí encantada.
