VALORACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Crec que per fer una valoració de l'assignatura me passa com amb algunes competències; que he d'esperar i deixar que passi un poc de temps, per poder fer una retrospectiva i valorar quan els aconteixements hagin "reposat". Sincerament crec que les coses es veuen millor des d'enfora.

Personalment m'ha anat molt bé que l'assignatura es faci alhora que les pràctiques, perquè  ens obliga a fixar-nos en aspectes de la pràctica educativa que potser ens passarien desapercebuts.

Personalment me considero una persona més impulsiva i d'acció que no pas de pensar molt les coses, i per tant, el fet de veurer-me obligada a haver de meditar i repensar sobre tot el que me passa i perquè, m'ha ajudat  a ser conscient de la necessitat de prendrer-se un temps per la reflexió. 

A més, crec que l'observació i la posterior reflexió ens ajuden a millorar com a persones i també en la nostra formació perquè suposa una bona eina per  l'autoavaluació, la introspecció i és en definitiva, una bona metodologia per anar aprenent de forma significativa al llarg de la nostra vida.

Crec que més endavant, quan tengui ben clar tot el que he après i tot el que m'ha aportat l'assignatura i les pràctiques, podré dir quines coses m'han faltat per aprendre, i quines m'han faltat fer; tot i que aquestes les puc començar a dir ara: m'hauria agradat dirigir una sessió de psico, una sessió de joc heurístic, poder preparar jo una activitat per fer a plàstica, poder dur a terme una Unitat didàctica de la meva pròpia creació,.... i més coses que sortiran!

Pel que fa a la implicació meva amb l'assignatura, crec que puc dir que me posaria un 10. Ho dic ben tranquil.la i de veritat, ja que he acomplert dins el plaç amb la presentació dels dossiers de feina, he publicat al blog continguts que no eren els únicament recomenats per les professores, i en definitiva crec que he fet molta feina; una altra cosa és que tengui més o manco nota, però  crec que si un fa la feina i la fa amb intenció, motivació i moltes ganes, el resultat sol ser l'esperat.

Finalment dir que m'ha agradat molt tant na Rosa com na Carme, i entenc i comprenc l'esforç que els deu suposar a les dues estar-se assegudes tot el temps davant una pantalla per donar classe, més que res perquè tinc constància que tant na Carme com na Rosa, els agrada  mourer-se per l'espai. Per tant, xapó per les dues.

El que sí està clar, és que les classes de ser presencials a ser per videoconferència hi ha un abisme tant pel que fa a la participació dels alumnes com als formats a utilitzar o les activitats per fer. Tenint en compte totes aquestes limitacions, crec que el blog, o millor dit, l'edublog, ha estat una fantàstica eina d'intercanvi d'informació, tot i que hi ha hagut poca intercomunicació entre alumnes, imagino que aquí hi te molt a veure la manca de temps, i de vegades de ganes.

Finalment dir que esper que ens tornem a trobar amb les professores, i que tots tinguem un poc de sort, i que ara que ens arriba l'hora de recollir, que el que trobem sigui el resultat de l'esforç i de tot allò que hem sembrat.

Ha estat un plaer!

Molta sort i bon estiu