QUARTA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Poc a poc, noto que me vaig sentint més còmode dins l'aula i això me fa un poc de por perquè de vegades si he de cridar l'atenció a un infant que ha pegat un mos a un altre, per exemple, ho faig sense esperar a veure com reacciona la mestra, i no sé si això ho he de fer perquè no sé fins on arriba la meva feina. És a dir, no sé fins on arriba la meva intervenció com a practicant i on comença la intromissió. És delicat, potser ho hauré de parlar amb na Joana dins la setmana que ve. Estones m'oblido que estic fent pràctiques, i li he d'estar recordant a na Joana que si m'ha de cridar l'atenció ho faci perquè jo som allà per aprendre.

Aquesta setmana, crec que era el dilluns, me va dir que ja podria quedar jo sola dins l'aula perquè ella me veu molt preparada, i això  me va alegrar molt, però també me va retgirar bastant, per tot el qu epodria implicar quedar sola amb el grup. Me varen tornar a venir totes les pors, per tant, tot i que  estic  molt contenta d'aquesta valoració de la meva tutora, i me motiva a seguir,  penso que mentre m'invaeixin les pors davant la idea de quedar-me sola amb el grup, no estaré preparada, ni molt manco.
Aquesta setmana he pensat molt, arràn del seminari on varem veure els tipus de centres segon sels resultats dels DAFOS,  sobre la conveniència de conèixer els centres de pràctiques abans d'escollir-ne cap.
Jo vaig escollir aquest en concret perquè volia quedar a Alaior per poder dur als meus fills a escola  cada dia. Però ara m'estic plantejant que hauria d'haver demanat primer els PEC de tots els centres i mirar d'escollir-ne un que m'oferís altres aspectes que me poden interessar, com per exemple fer pràctiques en un centre on  es treballen les emocions , o en un centre on es basen en l'experimentació com a recurs bàsic de l'aprenentatge,  o anar a fer pràctiques en una escola que sigui més observadora dels infants, etc...

Totes aquestes cosetes s'haurien de tenir en compte abans de ser practicant in situ, perquè està clar que cada centre treballa aspectes diferents de la resta, i aquests poden resultar més o manco interessants.

Un altre aspecte sobre el que he reflexionat aquesta setmana és sobre la importància que les famílies ens deixin els seus fills ben tranquils, ja que ells  noten les angoixes i les pors de l'adult que les pateix. És important treballar des de l'escola, per convéncer a l'adult que a l'escoleta l'infant es trobarà bé i que sobretot, la feina de les mestres és procurar que els fillets i filletes estiguin ben atesos mentres són al centre. I així evitar casos com el que me va passar la setmana passada amb l'àvia den D.
Penso que a lo millor seria convenient plantejar-se la introducció d'una persona amb prou coneixament del tema que fos un mediador familiar i servís de guia i d'ajut per aquestes persones a les que costa tant deixar els seus fills a l'escoleta passat el període d'adaptació.

TERCERA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta setmana és la primera que visc "sencera" des que hem començat les pràctiques, perquè hem tingut les dues setmanes anteriors amb festius i per tant, aquesta tenc més coses per reflexionar.

El primer tema és el de l'infant ANEE amb el que ja vaig obrint camins per establir vincles. Es diu D. i hem passat de la més absoluta ignorància per part d'ell, a mirar-me, somriurer-me, i fins i tot deixar-me que li canvïi el bolquer!, per tant avenços , en feim.

Un altre tema que aquesta setmana me fa pensar és el de la conveniència que la mestra es faci respectar.
El dijous varem fer joc heurístic i hi havien tots els infants. Durant l'activitat hi varen haver dos fillets que incompliren la norma de no mourer-se del seu lloc i es van alçar, i quan la mestra els déia que havien de tornar al seu lloc no li van fer cap cas. A jo veure allò me va fer mal perquè me sap greu per na Joana, perquè la consider molt bona persona i me molestava veure que els infants no li féien cas, i sobretot, veure la seva  impotència davant el fet que els fillets no li féssin cap cas.
Supòs que va veure la meva expressió i després  me va dir com per justificar-se o justificar-los, no ho sé; que hi ha alguns dies que els "renya" més, i  altres que no ho fa tant....
Supòs que tot depén del dia que dugui, però aquest fet me va fer pensar sobre la conveniència de fer-se respectar i  saber trobar l'equilibri entre ser molt permissiu o ser massa estricte, la qual cosa ha de ser realment difícil i complicada, i no sé si es deu aprendre o trobar mai.

El que si va ser  un èxit en el joc heurístic va ser a  l’hora de recolliir i classificar els materials.
Sembla que ens trobem amb un grupet més mogut al que li funcionen millor les activitats que impliquen més moviment i ritme. Ho hauré de tenir en compte a l’hora de dur a terme una unitat didàctica amb aquest grup.

Un altre aspecte que he observat i me crida l’atenció des que faig pràctiques, és que na Joana fa pocs moments "d’estora" com el bon dia, contar contes, cantar cançons,...Això me fa pensar en el bagatge individual i en les preferències personals de cada un. A jo m'agrada cantar i contar contes, i crec que seré una mestra que farà molta "estora", però tot i la importància que per jo tenen els moments de seure i ser un grup, me sembla normal que cada un hi posi a la pràctica educativa un poc o molt de la seva forma de ser, ja que tots tenim la motxilla ben carregada de coses que ens influencien a l'hora d'actuar. Per tant, aquí hem de tornar a cercar l'equilibri entre fer molt d'allò que t'agrada a tu com a persona i fer també allò que no t' agrada tant, però que com a mestra  és igual d'important pels infants.

De totes maneres, na Joana sempre insisteix en que li agrada respectar les coses que als infants els agrada fer, i potser també fa poca “rotllana” perquè sap que als seus alumnes els agrada fer coses que impliquen més moviment.

Ja per acabar aquesta reflexió setmanal, vull compartir una cosa que me va passar  el   divendres 9. 

Va venir  en D. amb la seva àvia que no l’havia menat mai a l’escola. Aquesta setmana  havia tornat a fallar  un parell de dies perquè tenia febre, per tant, açò no fa més que dificultar el procés d’adaptació de l’infant, i com és lògic, en D. tornava entrar tot plorant amb el xumet a mos, mentre l'àvia el portava en braços .  Na Joana ,  justament havia sortit un moment i  jo estava sola dins l’aula per rebre aquell infant  plorant i l’àvia amb una cara de “tragèdia grega” que li déia que  no plores tot amb la llàgrima a l'ull. Jo sabia que no li podria prendre el fillet dels braços, perquè  ell faria un tro, i no estava aquella senyora per suportar massa plors més.
Així que vaig decidir  cridar per megafonia a na Joana que vingués a l’aula per favor. Ella tot d’una va venir i va poder agafar el fillet dels braços de l’àvia angustiada, i tot va quedar aclarid.
Però jo després me vaig estar  demanant si havia fet bé o no  cridant  a la mestra.
Sincerament crec que si, perquè vaig evitar una situació que possiblement hauria estat molt més violenta tant per l' infant, com per l'àvia, i per jo mateixa.

Però m’he quedat amb el dubte de si és la forma correcte d’actuar. És una postura molt còmode la meva, "ara no me pinta, cridaré a la mestra titular que me resolgui la papeleta", i tots sabem que les coses no són així. Però en aquell moment, vaig considerar que era per les circunstàncies, el millor que podia fer en aquell moment, o no.  
No ho sé, però esper averiguar-ho amb el temps.

SEGONA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta segona setmana ha estat curteta perquè hem tingut només tres dies lectius a causa de la festivitat i el pont de l´1 i el 2 de Març. Tot i açò ha estat molt intensa perquè he anat a la reunió de cicle i a la reunió de claustre. A més, aquesta setmana m´havia proposat observar més el que fa la mestra i no estar tant pendent jo mateixa de ser com una mestra més, perquè me trobo tant bé dins l´aula, que de vegades m´oblido que som una alumne en pràctiques, la veritat, i el que està clar és que no he d´oblidar el meu lloc dins l´aula, tot i que vull ajudar en tot el que pugui.

Però abans de seguir vull explicar que aquesta setmana vaig tenir un moment de nirvis amb els infants. Resulta que per sortir al pati feim servir una corda a la que tots els infants s´han d´agafar per anar fins al pati dels petits, i per tornar després del pati, feim servir el mateix sistema. Aquest dia en qüestió na Joana havia anat a dur un infant que s´havia quedat adormit, i jo me vaig quedar amb la resta al pati. Quan arribà l´hora d´entrar, les altres dues mestres van partir i jo me vaig quedar amb els vuit meus que s´havien d´agafar a la cordeta, però no és tant fàcil com sembla!  i quan en tenia un d´agafat anava i s´amollava l´altre. De repent me vaig trobar sola al pati, rodetjada de fillets que no m´escoltaven, un que me fugia i jo allà enmitg amb ganes de plorar. Per sort una mestra de dos anys, imagino que en veurer-me a punt de desesperar-me va venir i me va ajudar. Sa meva lliçó apresa arràn d´aquest fet, és que primer, els infants han d´aprendre a agafar la cordeta, per tant res de donar la mà; i la segona és que som una practicant i no he de tenir por de demanar ajuda,  perquè sinó ningú pot saber que estic apurada. Acabat aquest relat, continuaré amb la reflexió setmanal.

Començaré amb la reunió de cicle.

En aquesta en concret, he observat   que el que fan, bàsicament és programar les activitats que faran al llarg de la propera setmana. No han avaluat cap activitat feta, ni s´han dedicat a reflexionar sobre res que hagi pogut passar durant la setmana anterior. Han comentat aspectes relacionats amb materials que fan serivir, han concretat la data d´una excursió que han de fer, han preparat un dibuix per una unitat didàctica,... Veig que es duen molt bé, i que treballen molt a gust les tres mestres que fan un any. Entre elles hi ha molta complicitat i molt bon ambient i açò es contagia; però no he vist res de reflexió ni avaluació de la seva feina. Aquesta setmana han inaugurat un nou racó amb materials desestructurats i no han fet cap més comentari al respecte; imagino que açò es farà juntament amb les altres mestres de dos anys que també porten a terme el projecte, o esperaran a trobar-se amb l´assesora del CEP per comentar-ho. Aquesta manca d´anàlisi me crida l´atenció perquè pensava que les reunions de cicle es fan per això. També penso que potser la meva presència va provocar que es fes una reunió més "light".

Pel que fa a la reunió de claustre, eren totes les mestres i les dues practicants. La directora ens va presentar , i després va iniciar l´ordre del dia. Ens va donar un paper per hom i es va parlar d´aspectes més pràctics com el material que necessitaran pel mes, es van concretar les dates per dues excursions que ténen programades, va sorgir un debat sobre la conveniència de fer excursions que surten més costoses econòmicament o no fer-les, es va fer una valoració de la sortida del carnaval, en la que es contemplà la participació de pares i mares en els tallers previs; fotos,etc.... i na Carol i jo els presentarem el nostre projecte de millora. Els explicarem la nostra idea, que és fer un blog de l´escola perquè no en ténen, els explicarem l´objectiu d´aquesta creació i la idea de continuïtat. A la majoria els va agradar tot i que algunes es mostraren un poc negatives davant la idea perquè els suposarà molta més feina. Na Carol i jo els farem una mostra de com podria quedar el blog per la setmana que ve i al proper claustre s´ho podran mirar i acabar de decidir. A la majoria els agrada , així que possiblement el nostre projecte veurà la llum, el problema és que hi ha tres parts: ajuntament, claustre i regent, que s´han de posar d´acord, i això significa més temps, que no tenim.

Pel que fa a l´observació de la mestra, he anat anotant cosetes que veig, però no he tingut temps de reflexionar-les.

- fa servir un to de veu fluix sempre

- és molt expressiva amb la cara

- te  molt de contacte físic amb els infants

- és molt amorosa

- no dedica molt de temps al bon dia

- no conta contes cada dia

- és tranquil.la i te una aptitud de calma

- respecta molt els gustos dels infants

- dóna molta importància al joc lliure

- si s´enfada amb un infant canvia el to de veu i el fa seure a pensar

- fomenta l´autonomía dels infants (llevar sabates a psico, beure sols)

- els reperteix el berenar ella

- els repeteix la fruita ella

- no intervé en el joc dels infants

- només intervé en cas de conflicte

- té molta paciència

- els canvia el bolquer ràpid però manté la comunicació amb ells

- per canviar bolquers, ara que hi som jo els lleva les sabates, calçons perquè els infants estiguin més còmodes

- ara que hi som jo es seu amb un  o dos i els fa jocs de falda, però sola no ho fa.

De moment això és tot el que he anotat de la mestra, jo li vaig demanar a ella que m´observi a jo i la setmana que ve m´ho digui i podré comparar qué fa ella i com ho faig jo.

PRIMERA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Si he de sintetitzar amb una paraula el que ha suposat aquesta primera setmana de pràctiques, me quedo amb la paraula "satisfacció".

M´he sentit molt ben arribada i ben vinguda, sobretot per la tutora amb qui treballaré. Els fillets i filletes, sembla que ja no me miren com un "bitxo raro". Tot i que he de dir que han estat molt pocs els infants que han vingut a classe, ja que la majoria ténen passa de panxa i conjuntivitis ( malalties contagioses). Els pocs infants que han vingut a l´escoleta tota la setmana, ja me comencen a veure amb bons ulls, tot i que a l´hora de canviar bolquers, algún prefereix que sigui na Joana, la tutora, qui els canviï.

Hi ha un infant especialment amb el que m´està costant que m´accepti, millor dit, me rebutja. De moment he decidit donar-li temps, ja que és un infant que va començar el Gener i tot i haver-se adaptat molt satisfactòriament, ha faltat molts dies i això ha provocat que  hagi fet una passa enrera quant a adaptació  a l´entorn.

Crec que aquest nen en concret necessita temps i poc a poc, quan s´hagi tornat adaptar a l´aula, després podré intentar atracar-m´hi jo.

Durant aquesta primera setmana he pogut veure què fan a "psico", què fan a plàstica, a joc heurístic, i finalment he pogut observar com es comporten dins un ambient que han obert dins l´aula en el qual només poden jugar amb materials desestructurats, naturals i de desfeta.

Per tant, he vist bastanta cosa per anar recolpil.lant informació. M´he adonat  que no sé fer fotos, perquè totes les faig des de la mava alçada, i això fa que no es vegin prou bé el que fan els infants; per tant la setmana que ve he de procurar fer totes les fotos des de l´alçada dels infants.

Quant a aspectes que m´han convidat a la reflexió, n´he trobat pocs, però perquè crec que estic més pendent de "connectar" amb els infants que de relaxar-me i observar per poder reflexionar posteriorment. No m´he aturat a observar amb atenció com treballa la mestra amb els fillets i filletes, i crec que ho hauria de fer per poder comparar com ho faig jo i com ho fa ella. A més, li vull demanar que m´observi ella a jo i me corregeixi en aquelles coses que vegi convenients de corregir.

Hi ha una cosa d´aquesta assignatura que me preocupa un poc, i és aquesta part de reflexió. Sempre m´he considerat una persona més activa i no tant reflexiva, i això d´haver de reflexionar tant sobre tot allò que vegi i faci me resultarà bastant complicat, però poc a poc m´hi acostumaré.

Quant al comportament de la meva tutora amb els infants, veig que és molt dolça i amorosa. Hi té molt de contacte físic, i això m´agrada perquè crec que fa sentir bé els infants. A més és molt positiva i això fa que una s´hi trobi rebuda amb els braços oberts.

Pel que fa a l´aula, hi ha molt de llum natural però massa juguetes de plàstic i que fan llums i renous. Jo hi tindria més construccions, i més material desestructurat. De totes maneres, estàn fent un projecte per llevar jocs de plàstic de dins l´aula i posar-ne més de naturals i de desfeta; per tant, aquesta qüestió prest serà resolta.

Quant a totes les activitats que he vist, la que més m´ha agradat és el joc heurístic, tot i que la qualitat estètica dels materials no es mira tant com hem vist nosaltres en alguns exemples d´escoles de Reggio Emilia, per tant, he patit cert "desencant" que supòs és normal ja que el que hem vist fins ara és l´ideal de tot, i ara ens hem d´afrontar amb la realitat.

Finalment i pel que fa a la meva actuació dins l´aula, crec que interveng massa, en aquest sentit som molt mamà, i pel que veig que fan les altres mestres, no ho hauria de fer. Els he de deixar més lliures que resolguin els seus conflictes i procurar relativitzar un poc més la meva actuació. Crec que per la propera setmana m´he de dedicar més a observar i no tant a ser com una mestra més, perquè no ho som.