Reflexions sobre una bona pràctica

Haver d'escollir una bona praxis implica en un principi tenir molt clar què enten un mateix per bona pràctica. I aquí ja comença la complicació, perquè no hi ha un manual de bones pràctiques, i tampoc existeix la millor pràctica d'entre totes les pràctiques. Per jo bones pràctiques són cosetes petites que van passant dia a dia dins l'aula i que afecten als infants i per tant, els repercuteixen directament a ells i de forma positiva. Per jo dins l'aula es dónen moltes bones pràctiques perquè la mestra te una manera de tractar amb els infants que els fa sentir bé, els fa sentir que son importants dins els grup, i això redunda en la seva autoestima, que és una part molt important en el desenvolupament emocional dels infants. Però n'hem d'escollir una i jo he triat el joc heurístic sinzillament perquè és més fàcil de documentar que qualsevol altra petita bona pràctica que tenc dins la memòria però no he "captat" amb la càmera fotogràfica. Aquesta activitat d'experimentació es dur a terme amb els infants d'un any i amb nadons. Amb el meu grup en concret, es realitza en una aula a part de l'habitual a la que hi poden accedir fàcilment ja que es troba davant la seva aula i no implica cap llarg camí i per tant, el temps de trajecte és curt. És una activitat que es fa a les nou i mitja del mati, un cop a la setmana, ja que aquestes activitats s'han de fer de prest perquè els infants estàn ben descansats i es podran concentrar millor perquè estàn "més frescos". El grup d'infants amb els que me trobo fent pràctiques, són un grupet bastant mogut i inquiet. A més hi ha un alumne que s'encarrega de revolucionar tothom, per la qual cosa ens trobem amb un grup un poc difícil de controlar. No crec que hi hagi cap alumne preferit, al manco jo encara no n'he detectat cap; però és humana i imagino que alguna preferència tindrà, tot i que no crec que m'ho confessi mai. El que si hi ha, són alumnes que reclamen més l'atenció que altres i ho fan de forma negativa, per tant aconsegueixen els seus objectius, encara que sigui perquè la mestra els "castiga" a pensar. No crec que poguem parlar d'alumnes invisibles, ja que la mestra s'encarrega de rebrels a tots personalment i els dona una besada i un estim de bon dia a tots i cada un d'ells. Continuant amb el joc heurístic, es fa amb l'objectiu d'experimentar, gaudir i aprendre a través de la manipulació dels diferents elements que els proposen. La manipulació dels objectes implica posar en funcionament diverses estratègies cognitives i anar desenvolupant el pensament lògic-matemàtic i la capacitat de concentració. A més implica aprendre a controlar el to postural ja que l'infnat ha d'estar quiet durant trenta minuts, més o manco, en la mateixa postura; i això implica un aprenentatge a nivell de control postural important. A més es treballa la motricitat més precisa i la cordinació óculo manual. El joc heurístic és una forma de treballar que es fonamenta en el constructivisme i l'aprenentatge significatiu ja que l'infant és el protagonista del seu propi aprenentatge i és un subjecte actiu a causa de la nul·la intervenció de l'adult. Considero que pel centre te prou rellevància perquè aquesta pràctica està contemplada dins el Projecte Educatiu de Centre des de fa sis anys, per tant, podem considerar que el centre està molt satisfet amb aquesta pràctica perquè cada any la dur a terme. Pel que fa a la mestra, també es mostra satisfeta amb aquesta activitat perquè li permet poder-se dedicar durant un temps a l'observació en exclusiva, ja que quan una mestra està sola dins l'aula no disposa de temps per observar acuradament, i la tutora considera que és important tenir moments per observar els infants perquè som diu ella "dins el dia a dia de l'aula sempre hi ha coses que fan els infants que ens passen inadvertides i a través de l'observació es poden apreciar". Quant a pràctiques que no he pogut observar al centre, jo diria que no he tingut l'oportunitat d'observar com es treballen les emocions. Sé que es conten contes on es tracten emocions, però no sé si el fet d'escollir un conte es faci amb l'objectiu de treballar una emoció en concret. A més no he pogut esbrinar si es fan altres tipus d'activitats per tal d'ajudar els infants a anar identificant emocions i ajudar-lis a canalitzar-les. Per tant, hauré de veure com es treballen les emocions a nivell de cicle, i ja ho posaré al blog.

UN DIA A L´ESCOLETA

Descriuré el meu primer dia a l´escola.

8h. Arriba na Joana, la meva tutora,  i ens dirigim cap a l´aula. Ens posem els babis i començam a baixar les cadires de les taules per rebre els infants. Avui el primer ha estat un infant que havia fet una caca molt líquida. El pare ha dit que durant el vespre ha vomitat, davant la qual cosa no Joana li ha recomenat que si ho tenia bé per deixar  el fillet amb algú, no era prou convenient que l´infant es quedes a l´aula ja que es podria tractar d´un virus, i aleshores hi ha perill de contagi. El pare hi ha vingut d´acord i l´infant se n´ha anat. Després m´ha explicat que elles per seguretat i prevenció estàn obligades a no acceptar cap infant que vengui amb una malaltia contagiosa, ja que esteim parlant de la salut de molts infants. Ho considero totalment lògic,  un altre dia ja li demanaré què passaria si el senyor no hagués tingut ningú més amb qui deixar el seu fill.

A mide que van arribant els infants, la mestra si no canvia cap bolquer, els pot rebre personalment. És molt amorosa i reb els infants amb un abraç i una besada. Els fillets i filletes queden molt contents a l´aula tot i que la meva presència els crida l´atenció.

Na Joana me va presentant a tots els pares i mares, i li he proposat a na Joana  de fer una misiva pels pares i mares, que col.locarem dins els talegs dels  infants, on hi posaré una foto meva i els explicaré en quatre línees, qui som i per quin motiu estaré amb ells durant els propers mesos. Na Joana i una altra mestra han vingut d´acord amb la idea i consideren igual que jo, que és un detall amb les famílies saber amb qui es quedaran els infants al llarg de tot aquest temps i perquè. De totes maneres ho hauré de comentar tant amb na Lourdes com amb na Carol per si ella vol fer el mateix. Ja sé que no és una cosa rellevant, però crec que es pot tenir un detall amb les famílies, a jo com a mare m´hauria agradat i crec que als altres també els pot agradar.

Fins les 9:10h els infants juguen lliurement. A més les tres aules d´un any estàn intercomunicades mitjançant unes portes, que  les mestres obren  perquè els infants puguin circular lliurement d´una aula a l´altre. A partir de les 9:10h els infants han de començar a recollir i quan està tot recollit es tanquen les portes i els infants es queden dins les seves aules respectives.

Avui na Joana ha trobat convenient fer la plàstica ja que el dimarts , o sigui demà, és festa local a Alaior  i no tindran classe, i per tant, tampoc disposaran de temps de fer-ne un altre dia.

Així ha estat que he començat a posar els babis a tots els infants. M´ha sorprés gratament que els infants no s´han fet estranys amb jo, i han col.laborat perfectament alhora de posar-lis els babis. De tant en quant els he fet alguna brometa que m´ha agraïd amb un somrís. Aquesta disposició dels infants cap a jo, m´ha fet sentir que possiblement,  anirà bé i prest podré anar fent lligams importants amb els nens.

Quan han estat tots amb el babi, i tot ha  estat recollit, hem fet un repàs de bolquers, na Joana ha canviat els que estaven bruts, i mentres,  jo m´he  assegut a l´estora amb els fillets i filletes i hem cantat una cançó.

Quan na Joana ha tingut el nen net i canviat, ens hem disposat a  fer el bon día.. Te una capsa plena de cançons  escrites en unes fitxes plastificades. Cada cançó te un dibuix al davant, de manera que els infants identifiquen la imatge amb la cançó que han de cantar. El moment del Bon dia d´avui  ha estat interromput per l´arribada d´una filleta, i a continuació, na Joana ha cantat la cançó del “Bon dia” i a després ha passat a contar-lis un conte. La filleta que ha arribat la darrera l´he asseguda devora meu i s´ha passat tot el temps del conte posant-se dreta. Jo l´he feta seure cada vegada, fins i tot me la he asseguda damunt jo; però la nena cada vegada s´ha alçat. Al final l´he deixada que fes el que volgués i no sé si hauré fet bé. Fins quin punt s´ha d´obligar a un infant a seure a escoltar un conte si a ell en aquell moment li ve de gust fer una altra cosa? La resposta la he trobada a la següent activitat que hem fet…..

Quan ha acabat el conte ha arribat l´hora de fer la feineta de plàstica per la que ens haviem posat els babis. Na Joana ha tret les construccions de plàstic damunt l´estora i ha anat agafant els infants d´un en un perquè anessin amb ella a fer la feineta d´estampació amb una esponja. Jo mentrestant he pogut fer fotos i la resta d´infants han anat jugant no només amb les construccions, sinó que han tornat a treure totes les joguines que haviem recollit. M´ha agradat molt veure que na Joana no ha dit res. Ella havia tret les construccions perquè no hi tornés haver concert dins l´aula, i el més lògic hauria estat que cridés l´atenció dels fillets que no jugaven amb les contruccions que ella havia disposat, però  contràriament ha seguit fent la feineta amb l´infant que fèia plàstica, i no ha dit res. He pensat que és molt flexible i que respecta molt les decisions dels infants. Jo mateixa crec que hauria dit que no podien jugar amb altres coses que no fossin les construccions, però ella no ha fet ni cas. Per això he trobat la resposta a la pregunta que he formulat anteriorment, s´han de respectar les preferències dels infants en la mesura que sigui possible, ja que forçant-los a fer coses que no volen, podem provocar el contrari del que ens haguem proposat. Així i tot, una altra pregunta me ve al cap: no hauria de tenir la mestra prou mà esquerra per aconseguir que si ella vol que els infants juguin a construccions i no a altra cosa, provocar l´interés dels infants cap al joc que a ella li interessa? Jo no ho sé, també ho hauré d´averiguar.

Quan tots han tingut acabada la feina d´estampació, els hem rentat les manetes amb una toallita i ens hem preparat per anar a berenar. Els hem tornat a mirar els panyals i quan tots han estat revisats, i hem estat segures que ningú anava brut, els hem fet seure a taula i els hem anat repartint els seus berenars. M´agrada molt la cura que te perquè els inants no duguin els panyals molt banyats. Després he averiguat que hi ha una filleta que te un seriós problema d´escaldament del culet a causa de la “bava dels claus”, Aquest escaldament li provoca molt de mal i cuentor, per això li canvia molt sovint el bolquer a aquesta filleta en particular i els repassa molt a tots en general per evitar més escaldaments innecessaris.

Pel que fa al moment de treure els berenars, jo pensava que cada infant aniria a cercar el seu taleg del  rastiller, però és la mestra qui els reparteix un per un. Jo m´he assegut a berenar amb ells mentre na Joana anava pelant la fruita. M´he posat al costat de la filleta que tot el temps del conte ha volgut estar dreta, i ja m´he imaginat que durant l´estona del berenat no seuria quieta ni un moment, Per això m´hi he assegut devora. Evidentment, mentre ha tingut panet, tot ha anat bé, però quan se l´ha acabat, mentre no hem dit de repartir la fruita no ha estat quieta asseguda per res. La mestra m´ha dit que “te es cul en punta” i que li costa bastant respectar les normes, per la qual cosa hi ha d´estar molt damunt.

Després del pà he repartit la fruita que na Joana havia tallat i posat dins una safata. En el moment de repartir hi havia dos infants que ja estaven aixecats i altres que estaven impacients per menjar la fruita. Els he dit als que no sèien que si no els vèia asseguts a taula no podrien agafar fruita perquè jo la passava als que estaven ben asseguts. Tots han menjat fruita estupendament.

Un cop acabat el berenar, hem fet net la taula i he granat.

Avui fèia molt de vent i fred i els petits no han sortit al pati. Personalment crec que ben tapats haurien pogut sortir perquè fèia sol,,  i crec que aquest vent sec no els farà cap mal, a més, sortir al pati implica esplaiar-se en un espai i amb jocs diferents, tant per els petits, com per les mestres, però evidentment, no he dit res a na Joana ja que quan li he demanat a quina hora sortirien al pati, ella m´ha respost que si fa molt de fred no solen sortir. Per tant, han tornat obrir les portes de les aules veïnes, i els infants han pogut jugar lliurement per les tres aules.

A partir de les 12h ja comencen a venir mares o pares a cercar els seus fills. Poc a poc l´aula s´ha anat buidant fins que a les 14h ha vingut la darrera mare. Al final jo estava asseguda amb una filleta al damunt i una altra al costat i ens miravem contes que elles me mostraven.

Són les 14:10h. Estic cruixida. La classe està ben recollida a punt pel dimecres. Penso que és una sort que demà sigui festa perquè me vindrà molt bé descansar.

Esper que poc a poc m´aniré acostumant a estar amb fillets petits i al cansanci físic que això suposa.

Adéu al.lotes!- me despedeixo amb veu cansada del meu primer dia de pràctiques, -fins dimecres.