Una reflexió.....

"Com que no estic dins una aula no puc aprendre/ no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)"
"Com que estic tot el dia amb infants no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar...."
Què ha de passar perquè la mestra aprengui?
I perquè jo aprengui?

"Com que no estic dins una aula no puc aprendre/ no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)"

Sa veritat és que quan he llegit aquesta  frase el que m'ha vingut al cap ha estat pensar que la persona que bonament va contestar això, en el moment que ho va escriure estava molt cansada, tenia molta frissera, o bé no s'havia enrecordat que havia de fer una feina i la va fer a darrera hora corrents i va dir: "contestat hi està!".

Bromes a part, crec que al llarg d'aquestos tres anys de carrera, hem après moltes coses que quan hem estat a les pràctiques hem pogut comprovar o bé hem vist que a la realitat hi ha moltes coses que no surten als llibres però que són les que més passen, i per tant, també les hem hagut d'acoplar als aprenentatges assolits fins ara. Personalment tinc una filosofia de vida que me diu que venim a aquesta vida a aprendre i quan sabem tot allò que haviem de saber marxem. Per tant som una persona que sempre estic oberta a aprendre i crec que es pot aprendre de tot; només cal tenir l'aptitud per fer-ho. Per tant, estic convençuda que les alumnes que enguany no han fet pràctiques també han pogut aprendre perquè aprendre es pot fer sempre: ho pots fer a través de l'experiència de les companyes, articles, pel.lícules, llibres, ...... només has de ser humil i voler.

"Com que estic tot el dia amb infants no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar...."

Amb aquesta frase no hi estic d'acord. Hi ha temps per tot, el que passa és que tot significa un esforç "extra" perquè t'has de llevar temps d'altres coses; a més crec que és una qüestió de saber prioritzar. Per exemple, jo dins l'aula he tingut estones en les que m'he sabut decantar i posar-me a observar com juguen els infants, com els tracta la mestra,..... senzillament he deixat de fer altres coses com participar amb ells del seu joc i els he sabut dir: "ara jugueu voltros que na Natàlia vos vol mirar". No sé si açò és bò o dolent, però jo ho he fet. La mestra me dèia que a ella li agradaria poder fer-ho però que sempre hi ha coses a fer dins l'aula i jo hi estic totalment d'acord, però insisteixo en que hem d'aprendre a prioritzar perquè si un vol, hi ha temps de tot.

Què ha de passar perquè la mestra aprengui?

Crec que ja he contestat aquesta pregunta en les dues anteriors.

Una mestra ha de  ser valenta i no quedar-se amb allò de: "Cuando una cosa funciona para qué cambiarlo?"; saber prioritzar, ha de ser humil i no pensar que ja ho sap tot, i ha de voler aprendre i provar de fer canvis i innovar.

I perquè jo aprengui?

Ha de passar el mateix que he escrit a la pregunta anterior, però a més afegir-lí estar en formació permanent, apuntar-se a revistes que parlen del tema de l'educació, cercar constantment opcions, demanar molt i sense tenir por; saber demanar ajuda i consells; tenir com li diem als infants a l'hora de contar-lis un conte "els ulls ben oberts, les orelles ben obertes i la boca tancada", i estar sempre a punt per fer coses diferents i no tenir por al fracàs.

Penúltima setmana de pràctiques

Aquesta  setmana ha estat extranya i especial alhora.

Suposo que és perquè s'apropa  s'hora d'acomiadar-me de sa gent amb sa que  m'he relacionat al llarg d'aquests tres mesos i mig i vull aprofitar el temps per dedicar-lis a ells i elles. Crec  que per aquest motiu m'he relaxat un poc de ses meves obligacions "reflexives" i m'he  dedicat més a gaudir de la seva companyia i no pensar tant. Al llarg d'aquest temps hi ha hagut temps per tot; i crec que ara, al manco aquesta setmana, ho ha estat per disfrutar el moment. Així i tot, m'anadono que he trobat  tema sobre al que dedicar la meva  relfexió. 

No ho havia comentat abans, però tenim un infant al que fa un mes que han llevat el bolquer. La veritat és que a l’hora de fer pixus tot va bé; més o manco al principi cada hora el sèiem al vàter perquè fes pix. De vegades en fèia i d’altres no, pero més o manco aquesta part està ben controlada. El problema el tenim amb les defecacions que no les controla gens i això és un problema amb el que batallem ja fa un mes. Tant na Joana com jo mateixa pensem que la seva família va tenir massa pressa per llevar-li el bolquer perquè no vèiem a l'infant prou preparat tot i ser dels grans de la classe; però els seus pares li volien llevar i nosaltres ho hem hagut de recolzar.  He estat cercant informació sobre el control d’esfínters, i la majoria d’articles que he llegit te diven ben clar que s’ha de ser pacient i sobretot esperar a que sigui l’infant el que ho demani, o al manco veure que l’infant se n’adona de quan fa pix o caca i que ho diu i n’és conscient. El problema que tenim amb aquest infant és que si ell fa caca ni siquiera se n’adona de que n’hagi fet i si el seiem al vàter perquè en faci es posa a plorar i diu  que al vàter no hi vol seure. Hem parlat amb la seva mare i a casa també es fa la caca a sobre per tant creiem que és un problema on hi ha una gran part de necessitat de cridar l’atenció. Imagino que si parlessim amb un "psicoanalista freudià" ens diria que l’infant es troba atrapat en una fase de la que no vol sortir perquè vol seguir sent un bebé, o alguna cosa per l’estil. Jo, per sa meva part, estic convençuda i així li he dit a na Joana , que quan hi hagi un altre fillet o filleta dins la classe a qui se li llevi el bolquer, llavores el problema  quedarà sol.lucionat perquè ell voldrà ser el centre de les alegries de la mestra. Ja que he pogut observar al llarg de tot aquest temps dins l'aula, que la idea d'aquest infant en concret és cridar l'atenció sempre seguid.

Dimecres vaig ser a l’aula d’una altra mestra perquè l’havia d’ajudar a fer fotos mentre els infants fèien experimentació amb pasta. S’estructura de sa sessió és sa mateixa de  totes les sessions de  ses activitats que es fan a s’escoleta: ens seiem a sa rotllana, expliquem què farem, amb quin material, i després es seuen en aquest cas, i esperen que la mestra els repartesqui el material per jugar. 

Sa veritat és que s’experimentació és una activitat molt interessant perquè suposa que l’infant hi te un paper molt actiu, i que tot el que faci dependrà de sa seva creativitat i iniciativa. Està molt bé  però pel meu gust, aquesta activitat d’experimentació ha estat massa dirigida; és a dir, els filets i filletes ténen els materials que els han donat  (allisadors i motllos per plastilina) i no en poden anar a cercar més ni sortir de sa zona habilitada per experimentar. Per jo experimentar implica més llibertat perquè en teoria es tracta de fer una activitat de descoberta i s’hauria de poder viure més lliurement i deixar que els fillets i filletes hi afegissin els materials per mesclar en l’experiment. Imagino que no es fa així per manca de moltes coses: recursos humans, aules preparades i ben buides per poder-les embrutar,…. I entenc perfectament que no es faci com a jo m’agradaria, però durant aquests tres anys de carrera ham pogut veure activitats d’experimentació on se dóna molta llibertat d’acció als fillets i filletes i per jo son molt polides de fer, i molt riques pel desenvolupment cognitiu dels infants;  per altra part, entenc que davant la manca de possibilitats, aquesta esperiència  està molt bé, i va resultar gratificant pels infants i per jo que ho vèia. Així i tot,   com a futura mestra que som i com una futura mestra que espera tenir l’oportunitat de fer moltes coses noves i diferents, penso que tot és millorable,  però per descomptat  valoro positivament la intenció de les mestres amb aquesta activitat d’experimentar amb pasta.

El dijous varem anar a s’aula d’experimentació. L’estructura que es fa servir per dur a terme l’experiència és la mateixa que he explicat abans però en aquest cas es fa servir d’un titella que és el referent que dirigeix s’activitat. És un drac que es diu Puf.   Abans de posar-se a jugar amb tot el material disponible per experimentar, es fa una activitat relacionada amb un sentit en concret. Avui tocava el gust i els han deixat provar   diferents aliments o condiments com llimona, taronja, sucre i sal. Després els infants s’han pogut dirigir al lloc on més els vingués en gana de l’aula i posar-se a jugar. El paper de les mestres és el d’observar; tot i que de tant en tant poden intervenir en el joc d’algun fillet o filleta si ho consideren oportú. Pel que he pogut observar, els infants els crida l’atenció tot allò que fa renou i les coses per les que s’hi pot mirar (ulleres, plàstics, paper de celofan…). Crec que és una experiència molt positiva pels infants perquè els ofereix diferents maneres de jugar amb materials totalment novedosos per ells;  però considero que estaria millor si es fes en petit grup per afavorir un ambient de calma, concentració i garantitzar el plaer amb  a través del joc.

La setmana que ve ja s’acaben ses pràctiques! I aquesta setmana estic intentant disfrutar al màxim i estar sobretot amb els meus “bitxets”.  El que passa és que he d’anar amb compte perquè no els vull malcriar; ja que m’estic donant compte que els he abraçat molt i els he besat i agafat en braços més del que ve essent habitual, i açò a ells els   agrada molt; però  tenc por que si els faig moltes “amorosies” després sa que pagarà ses conseqüències de ses meves “males obres” serà na Joana, i no ho voldria per res del món.

Divendres  a la una erem pocs i els he fet massatge a l’esquena. Hem jugat a un joc en el que jo els dibuixava una cosa a l’esquena i ells m’havien de dir què els havia dibuixat. Després fèia com si els borrés el dibuix i en fèiem un altre. Amb aquest joc hem estat ben bé mitja hora fent una activitat relaxada i als infants els ha agradat i a jo també, perquè també m’ha permés descansar. La setmana que ve vull gaudir al màxim del temps que me queda i vull acomiadar-me dels bitxets amb molta alegria perquè els veuré pels assatjos del festival de final de curs,  ja que el dia del festival les ajudaré perquè me van demanar si hi voldria anar i vaig dir que sí encantada.

Dossier pel 31 de Maig

REFLEXIONS SOBRE EL MEU PLA DE MILLORA

Per dur a terme aquesta reflexió bàsicament me centraré en el meu pla de millora,  ja que considero que no disposo de prou informació sobre els plans  de les meves companyes per tal de poder fer una reflexió més acurada.

Estructuraré el contingut d’aquest escrit seguint l’ordre de les competències que figuren al llistat que les professores ens varen facilitar a l’inici de l’assignatura de Reflexió i innovació.

IDENTIFICA BONES PRÀCTIQUES, LES COMPARA

Ja vaig comentar en el diari que vaig penjar al blog, no recordo exactament la setmana, que per jo bones pràctiques dins l’aula se’n donen cada dia perquè personalment crec que una bona pràctica és un fet que es repeteix diàriament el qual per l’infant suposa un moment important que el fa sentir bé, i per la mestra suposa un moment que com que es fa cada dia, no te cap importància, però que realment en te. 

Per tant el nostre projecte de millora se convertirà en una bona pràctica en el moment en què les mestres publiquin contingut al seu blog i ho facin de forma natural perquè els ve de gust i perquè realment pensen que allò que estan fent val realment la pena perquè es tracta d’una informació valuosa que es facilitarà als pares i mares.

REFLEXIONA SOBRE ELS TRETS DIFERENCIALS ENTRE BONES PRÀCTIQUES I PROJECTES DE MILLORA

Com ja he esmentat, crec que sé diferenciar bastant bé una cosa de l’altre. Així com també considero que tinc molt clara la idea de que no tota bona pràctica sorgeix d’un projecte de millora, ni tot projecte de millora esdevindrà una bona pràctica. Ja hem pogut veure per exemple com en el projecte de millora de les dues companyes que han fet joguines amb materials de desfeta, elles mateixes reconeixen que potser el fet de fer joguines amb material reciclat, no és una bona pràctica perquè no deixen de ser joguines que no donen peu a que l’infant  sigui creatiu , perquè la joguina per molt que sigui reciclada no permet més que un ús i prou, i en aquest cas, seria una bona pràctica el fet d’haver observat l’ús que han fet els infants de les joguines, i posteriorment fer servir aquesta observació per a l’elaboració d’un nou pla.

JUSTIFICA I CONTEXTUALITZA EL PROJECTE DE MILLORA A PARTIR DE L’ANÀLISI DE NECESSITATS I DE LA IDENTIFICACIÓ DEL PROBLEMA

Aquesta part en el meu projecte no s’ha fet correctament, però hem de reconèixer que no s’ha fet per la manca de temps. Està clar que un projecte de millora ha de partir de l’observació i de la detecció d’un possible problema que s’hagi de solucionar. En el cas del nostre projecte, la idea de la creació d’un blog va sorgir de nosaltres mateixes perquè el centre no ens feia cap proposta i nosaltres en veure que l’escola no disposava de blog, varem considerar que és interessant que el centre en tingui per tot l’intercanvi d’informació  que suposa. El que passa és que el fet de tenir blog no suposava cap necessitat urgent que s’hagi d’aclarir, en canvi amb el temps que fa que som al centre, he observat com hi ha alguns espais que possiblement es podrien millorar per tal de fer-los més rics pels infants. Per tant i ja pensant en les pràctiques del proper curs, crec que serà molt interessant fomentar el projecte de millora o bé en la demanda del centre on vagi, o bé, fomentar-lo en la prèvia observació.

DISSENYA EL PROJECTE ACOMPLINT TOTS ELS PUNTS MARCATS

Per dur a terme el nostre projecte de millora ens hem basat en seguir les pautes marcades i recomanades per les professores i pel propi manual del Practicum. Sincerament, les pautes marcades segueixen un ordre que es pot dir de sentit comú; d’altra forma seria com començar la casa per la teulada.

Una altra cosa és el que ens ha passat a nosaltres, que com que hem estat les alumnes les que hem proposat el tema del projecte, no hagi partit d’una necessitat real del centre, que és un dels primers punts a tenir en compte.

CERCA INFORMACIÓ EN RELACIÓ AMB EL PROJECTE DE MILLORA I APORTA REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

La veritat és que hem d’estar molt agraïdes a la professora Carme Pinya perquè ens ha facilitat molta informació sobre cursos als que ella ha pogut assistir. Nosaltres en un principi ens trobarem un poc perdudes perquè trobarem bastants articles sobre les TIC però no trobarem res relacionat amb la conveniència de tenir un blog de l’escola que era el que nosaltres cerquem per tal de justificar el nostre projecte. Finalment, entre el que ens va deixar na Carme i el que varem poder trobar nosaltres d’articles publicats a la revista Guix d’infantil, i altres documents d’ internet, ens hem fet amb una bibliografia interessant però que no ha resultat prou precisa pel tema blogs. De totes maneres hem pogut elaborar un marc teòric que respon bastant al que ens demanem.

PREVEU ELS OBSTACLES I LES RESISTÈNCIES EN L’APLICACIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA I ELS ANALITZA

Podem dir que el nostre projecte de millora ha transcorregut molt lentament ja que el tema el tenim des que varem iniciar les pràctiques fa tres mesos i mig; però que ha anat tant lent perquè bàsicament tot el que ens hem trobat han estat obstacles, i encara en trobem.

La idea inicial va agradar a la directora i a la majoria de mestres. Després havíem de convèncer a l’Ajuntament i a l’empresa BBS que és la que regenta l’escola, d’aquests encara no tenim contestació; finalment haurem de presentar el blog als pares i esperar a la seva aprovació per saber si es fa públic definitivament o no. Això serà un altre obstacle gros per “botar”.

Pel que fa als obstacles “petits”, ens podríem referir a aquests com a les actituds de les mestres front la idea de fer un blog. Algunes es mostraven reticents perquè els suposaria més feina i no tenen prou temps; altres s’excusaven en el fet que no ho sabran fer; altres que no tenen temps;.... finalment varem decidir dur a terme un pla d’acció per tal de motivar les mestres i a dia d’avui podem dir que els resultats han estat positius perquè totes les mestres publiquen els seus blogs setmanalment i fan dins el plaç de temps que els donem, les seves publicacions.

Actualment tenim de tots els blogs que conformen el blog de l’escola (estan diferenciats per cursos), dos  que no sabem si deixar-los o eliminar-los, ja que trobem que les mestres tenen prou feines en dur actualitzat un blog.  Per tant estem pendents de decidir si eliminar-los o no. Pel que fa a si les mestres continuaran o no publicant els seus blogs, sincerament pensem que no. Ara ho fan perquè nosaltres els manem feina cada setmana  i a elles això les motiva,  però pensem que quan nosaltres marxem poc a poc, si cap d’elles agafa el “timó” i adopta el paper d’engrescadora, el blog poc a poc es quedarà sense publicar.

Esperem que no perquè hi ha molta feina feta i considerem que tot i no ser un projecte sorgit d’una necessitat, és un bon projecte i una bona eina per enriquir les relacions entre les famílies i l’escola.

RECULL EVIDÈNCIES SIGNIFICATIVES EN RELACIÓ AL PROJECTE DE MILLORA

           

El nostre projecte de millora parteix del fet evident que el centre no disposava de blog de l’escola i per tant, això ja és una evidència. El que passa és que al no existir prèviament, no significa que hi hagi cap aspecte inicial per millorar  ja que el blog no existia, sinó que s’havia de crear. Per tant, si per evidències es refereix a coses que ens fan veure que allò funciona o no, si és necessari o no, etc, aquestes  han anat sortint reflectides a l’avaluació que estem portant a terme de manera setmanal i que ens serveix per veure no tant sols el progrés de les nostres “alumnes”, sinó que també ens permet valorar la motivació i les ganes de fer mitjançant les publicacions que elles van portant a terme.

ARRIBA A CONCLUSIONS ELABORADES A PARTIR DE LA CONTRASTACIÓ DE LA INFORMACIÓ RECOLLIDA TANT DE LA TEORIA COM DE LA PRÀCTICA

Mirant els projectes de millora de les nostres companyes, hem pogut observar que les conclusions es van elaborant a mida que han pogut posar a la pràctica les seves propostes. Nosaltres hem pogut anar avaluant de forma setmanal, la qual cosa ens ha permès arribar a alguna que altre conclusió com per exemple  que quan nosaltres no hi seguem el blog no es publicarà. El fet d’anar traient conclusions, ens permet anar canviant coses com diuen “sobre la marcha”, i això és molt interessant perquè les coses mai son com les imaginem en un principi.

La veritat és que nosaltres arribem a aquesta conclusió tant negativa, després de veure que ens ha costat molt de temps i de feina de motivar i formar  les mestres  per aconseguir que publiquin;  ara per assegurar la continuació hauríem d’aconseguir que s’impliquin, i no les veiem prou animades per fer-ho. Repeteixo que la nostra il·lusió és que el blog tingui una continuació, però de moment no ens sentim prou animades per veure-ho clar.

Dossier per dia 31 de Maig

Fes una anàlisi acurada dels plans de millora presentats:

 De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?

PROJECTE FAMÍLIA I ESCOLA

M’ha cridat molt l’atenció que des de l’escola s’hagi deixat que les famílies arribessin a quedar tant al marge que hagi estat necessari aplicar una millora en aquest sentit, ja que les famílies són una part essencial de l’escola i com ens va dir el curs passat Carles Perellada a la conferència que va donar a la UIB: “somniar per innovar”, els hem d’agrair que ens portin els seus fills a l’escola i els devem una gran consideració i estima.

PROJECTE PATI

M’ha agradat molt la idea perquè veig que a les poques escoles que he pogut visitar, els seus patis disten molt de ser els patis d’escola que jo guardo en la meva memòria de quan jo anava a l’escola on hi havia un pati ple d’arbres i arena, i espai per córrer i jugar. Per tant, m’agrada la idea que hi hagi una proposta de reestructuració d’aquests espais.

PROJECTE SENYORA POESIA

M’ha cridat l’atenció que siguin tant valentes de voler treballar la poesia amb edats tant curtes. Crec que és una molt bona idea que pot ser molt enriquidora quant a l’aprenentatge de les estudiants, a l’hora de trobar prou recursos que siguin adients per les edats a les que va dirigida i que assegurin la motivació dels infants.

PROJECTES LABORATORI DE CONSTRUCCIONS

Tots els projectes treballen diferents formes de fer servir els materials de desfeta a l’escola. Alguns els transformen en joguines, altres en materials per a l’experimentació,etc. M’ha agradat molt la caseta del pati i l’ús que se li donarà.

PROJECTE BLOG DE L’ESCOLA

M’ha cridat l’atenció que les companyes d’Eivissa s’hagin trobat amb la necessitat de dur a terme amb les mestres la formació en el tema de blogs. Me crida l’atenció que en plena era del coneixement i les noves tecnologies, encara trobem centre sense internet, i sense saber fer servir els recursos dels què disposen.

PROJECTE PSICOMOTRICITAT

M’ha cridat molt l’atenció el fet que havent fet una assignatura el curs passat dedicada a la Psicomotricitat, i estant com està, tant en boca de tothom, que encara hi hagi centres que ja no és que no disposin d’una psicomotricista, que te un pase, però que no hi hagi hagut cap mestra que s’hagi volgut interessar un poc per com s’estructura una sessió de psicomotricitat, me dóna peu a pensar que hi ha escoles que no estan gens interessades en el que passa arreu del món. I aquesta desconnexió total de l’entorn pot ser molt bona per segons què, però també pot ser molt perillosa, sobretot en relació a tot allò que redunda en benefici dels infants, com és la psicomotricitat ben aplicada.

PRESTATGERIA MULTISENSORIAL

Que es facin servir i s’aprofitin elements que ja formen part de l’escola. En els temps que corren l’optimització de recursos és un aspecte importantíssim a tenir en compte a l’hora d’iniciar un projecte.

CREACIÓ DE JOGUINES A PARTIR DE MATERIAL RECICLAT

m’ha agradat la idea de les joguines amb material reciclat tot i que com elles mateixes han reconegut, es tracta de materials que un cop elaborats, no potencien la creativitat i la imaginació dels infants.

ESTRUCTURACIÓ GENERAL DE L’ESPAI DEL CENTRE

Me sembla un projecte molt ambiciós, però que pot resultar molt enriquidor tant per les mestres com per les alumnes en pràctiques. M’agrada molt la idea que els infants puguin circular lliurement per tots els espais del centre, tot i que hauran de dur a terme una bona recerca sobre prevenció de riscos i seguretat dels infants, ja que si hi ha escales sempre hi ha unes normes de seguretat establertes que s’han de respectar.

PROJECTE CATÀLEG D’ESPAIS DE JOC

El que més m’ha cridat l’atenció és que sigui un catàleg. Entenc que és un pla de millora dirigit cap a les mestres directament. El qual redundarà de forma indirecta en els infants perquè quan les mestres portin a terme els jocs i els espais com els recomanen al catàleg, doncs això beneficiarà llavors si, de forma directa als infants.

MILLORA DEL MOMENT DE DINAR I DE DORMIR

Al blog de les meves companyes no he pogut extreure massa més informació sobre el projecte, per tant imagino que estan portant a terme unes observacions per tal d’analitzar-lo i posteriorment segons el resultat de l’anàlisi, llavors proposaran la seva millora. M’agrada que en un principi l’escola els proposés dos moments per millorar i que elles hagin decidit centrar-se només en un ja que com elles mateixes diuen, més val fer-ne un i bé que dos de regulars.

CONTES

La creació d’una bona biblioteca en una escoleta sempre és una bona idea perquè els infants tenen molt de contacte amb els contes i m’agrada que es facin millores d’aquest tipus ja que sempre són en benefici dels infants i personalment els considero com una inversió ja que que surtin infants lectors o no depèn en molta part de les biblioteques que hagin vist al seu entorn més immediat.

Quins objectius té?

PROJECTE FAMÍLIA I ESCOLA

-          poder fer front als dubtes que tenen les famílies en quant a les cançons que els infants canten.

-          Conèixer les inquietuds de les famílies.

-          Fer una guia de recursos que intenta recollir pautes i actuacions de cara

a les famílies.

-          Posar en coneixement de les famílies les activitats que es porten a terme a l’escola a través de la documentació.

PROJECTE PATI

-          Ajustar les propostes del pati als objectius del currículum.

-          Crear un espai que potenciï diferents formes de joc.

-          Oferir més material als infants, i que sigui més variat.

-          Disminuir els conflictes entre els infants.

-          Enriquir el moment de joc lliure.

PROJECTE SENYORA POESIA

-          Introduir la poesia a l'Educació Infantil com un element enriquidor i útil en les seves respectives vides.

-          Que els infants es familiaritzin amb la poesia de manera lúdica.

PROJECTES LABORATORI DE CONSTRUCCIONS

-          Conscienciar sobre l’ús de materials de desfeta i en el respecte del medi ambient.

-          Oferir i elaborar materials de joc diferents que permetin el desenvolupament de la creativitat.

-          Afavorir l’exploració i l’experimentació amb els materials.

-          Oferir un espai de joc que afavoreixi l’experimentació sensorial.

-          Que els infants realitzin diferents construccions amb els materials i els combinin.

PROJECTE BLOG DE L’ESCOLA

-          Apropar-se a les famílies.

-          Afavorir l’observació per part de les mestres.

-          Motivar les mestres a que publiquin al blog

-          Obrir l’escola a les famílies.

PROJECTE PSICOMOTRICITAT

-          Estructurar bé la sessió de psicomotricitat per millorar la qualitat de la mateixa.

-          Materials nous i nets.

-          Fomentar la independència dels infants.

-          Creació d’un espai que ofereixi intimitat.

PROJECTE PRESTATGERIA MULTISENSORIAL

-          l´objectiu de potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre.

CREACIÓ DE JOGUINES A PARTIR DE MATERIAL RECICLAT

-           Proposar alternatives a l’hora decrear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.

-          Evitar el consumisme

-          Proporcionar les joguinesnecessàries. Evitar l’excés.

-          Crear joguines per la diversitat,evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altrescaracterístiques.

-          Introduir el material noestructurat com a joguina a l’aula.

-          Donar valor als materialsquotidians, de l’entorn i de la vida diària.

-          Potenciar la creativitat delsinfants a l’hora de jugar amb els materials oferts.

-          Conscienciar a la comunitateducativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, delsbeneficis que aporta.

ESTRUCTURACIÓ GENERAL DE L’ESPAI DEL CENTRE

-          Unificar el pis amb un espai heterogeni quant a edats.

-          Donar autonomia de moviment als infants.

-          Donar més espai als racons de joc

-          Amb aquest canvi se vol que elsinfants puguin jugar tranquil·lament i sense molestar als companys que volendormir o estar tranquils; sabem que els nadons en moltes ocasions necessitenmoments relaxats, i no sempre els tenen al mateix temps.

-          A part de la reestructuració de les aules se vol fer més útil l’espai del hall.

PROJECTE CATÀLEG D’ESPAIS DE JOC

-          Agilitzar la programació setmanal.

-          Compartir experiències pel que fa als espais i els materials.

-          Fomentar el treball en equip.

-          Canviar els materials excessivament estructurats i substituir-los per materials reciclats.

-          Estimular els infants.

MILLORA DEL MOMENT DE DINAR I DE DORMIR

-          Es tracta d'una millora del moment del dinar i del dormir.

CONTES

-          Que la biblioteca tengui un funcionament pràctic i senzill.

-          Que el puguin fer servir infants i famílies.

Quin tipus d’aprenentatge promou?

PROJECTE FAMÍLIA I ESCOLA

Amb aquest projecte s’aprèn a documentar, a seleccionar la informació que hem de presentar a les famílies, a escoltar les famílies i les seves inquietuds, crec que és un projecte interessant per rescatar el proper curs quan facem l’assignatura de Família i Escola.

PROJECTE PATI

Crec que aquest projecte promou un tipus de concepció de l’espai com un espai constructivista , que permeti als infants experimentar i aprendre a través del joc.

PROJECTE SENYORA POESIA

Crec que l’aprenentatge que promou farà més referència a estratègies i recursos visuals per fer servir perquè els infants es vegin motivats a fer poesia a l’escola.

PROJECTES MATERIALS RECICLABLES I DE DESFETA

Bàsicament experimentació i descoberta de materials i sensacions.

PROJECTE BLOG DE L’ESCOLA

Bàsicament l’aprenentatge el porten a terme les mestres quant a l’ús i aplicació de les noves tecnologies a l’educació.

PROJECTE PSICOMOTRICITAT

A les mestres el ofereix la possibilitat d’aprendre a dur a terme una sessió de psicomotricitat de forma correcta; i als infants els ofereix la possibilitat de gaudir i experimentar amb el seu propi cos en relació a l’espai, el joc, el moviment, la relaxació, la representació, la construcció, la destrucció, segons Aucoutourier a través del joc i el moviment l’infant expressa i allibera el seu bagatge emocional, fet que contribueix poderosament al desenvolupament global de l’infant.

PRESTATGERIA MULTISENSORIAL

Aquesta proposta té una finalitat més manipulativa i de descoberta dels materials.

CREACIÓ DE JOGUINES A PARTIR DE MATERIAL RECICLAT

les accions que fomenten les joguines són dirigides, no afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error, l’error adopta un paper negatiu ja que no s’afavoreix l’èxit dels infants ni el desenvolupament segons les seves capacitatS, el conflicte entre iguals no és una font d’aprenentatge, etc. Per tant intenta afavorir l’aprenentatge arràn del joc no dirigit, l’aprenentatge arràn de l’assaig-error, afavorir l’èxit dels infants i el desenvolupament de les seves capacitats.

ESTRUCTURACIÓ GENERAL DE L’ESPAI DEL CENTRE

Crec que molts, perquè a les alumnes els suposarà com ja he comentat abans, informar-se de com està la normativa vigent quant a prevenció de riscos i accidents.  Pel que fa a les mestres, com les pròpies companyes han esmentat, quan la reestructuració estigui feta hauran d’aprendre a treballar en equip perquè passaran a formar “parella educativa”, amb tots els aprenentatges que això implica.

Finalment als infants el fet de disposar de més espai per jugar i per mourer-se lliurement, els suposarà un pas important cap a la seva autonomía.

PROJECTE CATÀLEG D’ESPAIS DE JOC

És un aprenentatge que faran les mestres, per tant el catàleg ha de ser  funcional, manejable, amb el que amb un cop d'ull et puguis endur una idea per dur-la a terme a l'aula. També és un catàleg que s'ha de poder ampliar amb noves idees, nous materials i espais. A més és un catàleg que s'estructura per aules (cursos) i que a més compta amb un marc teòric sobre els escenaris de joc i de la importància de cuidar els materials.

MILLORA DEL MOMENT DE DINAR I DE DORMIR

Tant el dinar com el dormir, és a dir les rutines diàries d'alimentació i de son, són dos moments de la vida quotidiana de tot infant, que marquen, sobretot de 0 a 3 anys, tota la resta activitats del dia.

En aquesta escola ho saben i ho tenen molt en compte, per això volen millorar aquests dos moments tant vitals.

CONTES

Els contes són una eina de les que disposem per ajudar als infants a créixer, a comprendre el món, a conèixer la vida. La narració d’un conte ajuda a enfortir els vincles familiars, a conèixer-se millor, a estimar i ser estimat. Per tant, aquest projecte promourà aprenentatges de caire emocional segons el contingut dels llibres.

Quina és la seva avaluació?

PROJECTE FAMÍLIA I ESCOLA

Al haver estat absent a classe disposo de molt poca informació per avaluar, però el que si puc és opinar sobre les activitats que s’han pensat fer per apropar les famílies a l’escola. No sé si un cançoner és prou encertat perquè si bé és un detall que les famílies puguin compartir les cançons que els infants canten a l’escola, no hi veig prou la finalitat que pugui aportar aquest cançoner en relació amb el projecte. Però ja dic que parlo des de la més absoluta ignorància perquè no vaig assistir a classe.

PROJECTE PATI

Amb aquest projecte me passa el mateix que a l’anterior, que no vaig assistir a classe i disposo de molt poca informació; però pel que he pogut llegir, crec que és un tipus de projecte que els permetrà avaluar diferents aspecte com l’elaboració i disposició dels materials, la participació dels infants, el grau de perillositat que comporta el maneig dels materials,...

PROJECTE SENYORA POESIA

De moment, les alumnes  estan molt satisfetes de les activitats realitzades ja que hi ha hagut un gran interés per part dels  infants cap a la  "SENYORA POESIA";   per la gran participació dels pares en algunes activitats i també per la bona acollida que ha tingut el projecte per part del centre. 

PROJECTES LABORATORI DE CONSTRUCCIONS

Primer han elabortat i presentat to el material i l’avaluació s’anirà fent arràn de l’observació de l’ús que els infants fan de l’espai. Pel que fa a l’avaluació de l’acceptació del projecte per part de les mestres, un cop presentat el material hi ha hagut una primera avaluació i a mide que els infants van jugant elles també els serveix per avaluar i pensar en els possibles canvis.

PROJECTE BLOG DE L’ESCOLA

Avaluen el funcionament del blog mitjançant feines setmanals que les mestres han d’anar publicant, i segons el grau de participació i interès, van construint les avaluacions i canviant aspectes.

PROJECTE PSICOMOTRICITAT

Hi va haver una acceptació per part de les mestres i posteriorment s’han elaborat unes graelles per tal d’anar avaluant setmanalment l’ús i el gaudi dels infants, així com també l’avaluació d’alguns aspectes concrets que podrien anar proposant les mestres per tal d’analitzar i reflexionar sobre la sessió de psicomotricitat, i la introducció de possibles canvis.

PRESTATGERIA MULTISENSORIAL

Es farà a través d’observacions dels infants. Són dues intervencions que estan emmarcades dintre del projecte de l´escoleta que té l´objectiu de potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre. Els materials que proposam, tant a un com a altre espai, són innovadors en tant que són diferents dels que han treballat els infants fins aleshores.

CREACIÓ DE JOGUINES A PARTIR DE MATERIAL RECICLAT

Arràn de l’observació  i avaluació de la posada en pràctica de les joguines han arribat a la conclusió que  no extreven tots els beneficis que en un principi  aporta el material reciclat. Per sort, aquest projecte també ha servit com a mitjà de conscienciació de les mestres i com a recurs a partir del qual es fonamentarà el proper projecte demillora. D'aquesta manera, podríen dir, que el  projecte ha portat a terme una avaluació que ens ha servit per veure que el projecte de millora, tot i ser correcte, no és del tot factible i per lo tant, la seva continuació i futura avaluació desencadenarà en un nou projecte de millora.

ESTRUCTURACIÓ GENERAL DE L’ESPAI DEL CENTRE

Quan tot estigui muntat podran anar avaluant si els espais estàn bé així com els han deixat i si realment tot els ha sortit com esperaven. Això ho podran avaluar quan tot estigui funcionant, i ho hauran de fer les mestres.

PROJECTE CATÀLEG D’ESPAIS DE JOC

Al blog no s’explicita prou bé com ho avaluaran.

MILLORA DEL MOMENT DE DINAR I DE DORMIR

Al blog no s’explicita com avaluaran el funcionament del projecte de millora.

CONTES

Durant aquest darrer mes de pràctiques l’alumne anirà observant com va el funcionament d’aquest racó que ha muntat i després podrà fer una reflexió i unes propostes de millora si és el cas.

 Comparant amb les meves pràctiques:

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?

De tots els projectes que ens han presentat les companyes el que més m’ha agradat és el de l’estructuració general del centre, encara  que tots m’han semblat interessants. Aquest en concret m’ha sobtat per la grandària del projecte. Imagino que reestructurar una aula ja implica una bona planificació d’espais i materials que es tradueix amb hores de feina i recerca, i quan ho plantejo en la idea de fer-ho de tot un centre me sona més a projecte de final de carrera i no tant sols a un pla de millora.  M’agrada la idea perquè imagino que esteim parlant d’una escoleta que és antiga ja que les de nova construcció tenen com a molt un primer pis, i la idea de fer un estudi de l’espai, analitzar-lo i observar l’ús que en fan els infants, per després reconvertir-lo en un espai que els pugui servir a ells per el seu ús lliure, me resutla fascinant. Som una gran aficionada a la decoració, i decorar no tant sols significa posar un jerro polid a un armari, sinó que decorar significa que l’espai a canviar ha de resultar còmode, de fàcil accès, ha de ser pràctic, i a més ha de convidar a quedar-s’hi; amb la qual cosa me procvoca un poc d’enveja pensar que unes companyes tindran la sort de treballar en algu tant ambiciós.

De la resta de projectes, me criden molt l’atenció  els que estan relacionats amb el pati de l’escola. Crec sincerament que tenim unes escoles, per norma general, amb uns patis bastant tristos i poc educatius. Seguint les idees de Loris Malaguzzy que parlava que tot en una escola ha de ser educatiu i que per tant, tots els  espais d’una escola ho han de ser,  resulta bastant penós que als nostres fillets i filletes els oferim patis coberts de cautxo, amb quatre elements de plàstic que es diuen “psicomotrius”, i ni un tros de terra per jugar a fer fang i “cuinetes”.

Crec molt necessari fer un replantejament dels espais que els oferim als nostres infants i considero que val la pena analitzar seriosament si aquests espais  són realment el que més els convé independentment de lo molt o poc que s’embrutin la roba i de lo molt o poc que pugui costar. Que curiosament resulta que el que més els agrada als infants i el que més reptes cognitius els provoca i el que més contribuirà al seu desenvolupament global, no és ni tant difícil de fer ni tant car, però si, embruta.

Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

La reestructuració de tot el centre no es podria adaptar al meu perquè l’escola on estic fent pràctiques és de nova construcció i està bastant acceptable; però el que si se podria adaptar perfectament és el pla del pati. Podrien començar per habilitar una zona tancada que està plena d’herbes i convertir-ne un tros en un sorral i la resta deixar-lo perquè siguin els propis infants que sembrin les plantes i creïn el seu jardí. Les parets es podrien cobrir amb dibuixos que podrien venir a fer els pares i mares i amb trossos pintats pels propis infants. Podrien substituir tots els jocs de plàstic per elements de fusta i materials naturals però reutilitzats d’altres llocs on ja no es fan servir, i el podria crear una zona de gronxadors, un llit elàstic, un sac de boxa perquè els infants que ho necessitin es puguin dirigir a aquest lloc a canalitzar la seva agressivitat. El pati s’hauria de concebre com un espai on l’infant hi va a fer tot el que no pot fer dins l’aula, d’aquesta forma els infants que tant malament es porten dins les aules perquè estan nerviosos i no es saben controlar, tindrien un espai a l’escola on canalitzar aquesta barreja d’emocions tant inexplicable.

Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?

Quines dificultats i obstacles hi veig?

Moltes coses. Des de les joguines elaborades amb material reciclat, a tenir més en compte fer més activitats per implicar les famílies, que per exemple, amb l’elaboració de joguines amb materials reciclables, ja podriem muntar un taller de confecció de joguines.

Les dificultats son sempre les mateixes que es resumeixen en dues: manca de motivació i de ganes de fer coses.

Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació?

El que més clar m’ha quedat és que abans d’elaborar un pla de millora hi ha d’haver una prèvia observació i coneixement de l’espai  o del lloc on es vol aplicar. Dic això perquè per exemple nosaltres, varem fer la proposta al centre perquè ells no havien pensat res, i ara, tres mesos i mitg després, veig que hi ha bastantes cosetes que es podrien millorar i que no s’haurà fet per manca de coneixement. Tot i açò, crec  que he après moltes coses; una altra tema serà que ho sepi plasmar tot en un mapa conceptual. Ho intentaré.

Elaboreu un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits.