LES MEVES PORS.....

Confessar les pors  me resulta incòmode, perquè és com si despullés un poc l´ànima. Però també és una bona eina per fer introspecció i averiguar quines coses només estàn amagades i quines no volen sortir.

Tenc una por que és la més gran de totes: por a que no m´agradi aquesta professió. He de confessar que no som la típica persona que de filleta somiava ser mestra d´escola. A la meva època voliem ser secretàries, enfermeres, açafates de vol, però el que jo volia ser de petita era periodista.

Per tant, vocació com a educadora no en tenc.

A aquesta manca de vocació li he d´afegir que una persona molt propera a jo, va estudiar aquesta carrera i fins i tot va entrar a treballar en una escola, i quan va fer només tres dies que hi treballava va veure que  no hi volia tornar. Açò si! va ser molt valent, perquè quanta gent no hi ha treballant de mestres i no valen o el que és pitjor, no els agrada i no hi posen ni ganes ni il.lussions?

Una segona por abans d´entrar a pràctiques, era que no me dugués bé amb la meva tutora de pràctiques, i l´altre era que al centre no fos ben rebuda.

També me fa por no saber reaccionar davant una situació perillosa, me fa por que un infant me rebutgi i jo no sepi actuar davant el seu rebuig; me fa por que un infant m´ignori perquè no sé si reaccionaré correctament.

Me fa por el rebuig d´un pare o una mare; me fa por que un infant tengui un accident per la meva falta d´experipencia; me fa por que un infant s´atraganti.

També me fa por no poder organitzar-me bé tot el que és  pràctiques-diari-casa i família.

Me fa por suspendre les pràctiques.

I en definitiva me fa por no poder aclarir-ho tot, que és el que s´espera de jo.

EL MEU CONCEPTE D´INFANT

És difícil definir-ho, perquè podria fer-ho senzill i  agafar un diccionari i mirar què ens diu el paper i dir, com en Pompeu, que un infant és un "nen, noi petit" o bé puc mirar-me els tres infants que tinc a casa i intentar pensar què ténen d´especial i fantàstic per fer-los tant interessants i difícils de definir.

També puc agafar un altre llibre i dir que està clar que parlem d´una etapa de la vida que va des dels zero als dotze anys  (més o manco) perquè als dotze  en comencen una altra. Sabem que dins aquesta etapa de la infància n´hi ha uns que diuen que hi ha la primera infància i la segona. La primera va dels zero als sis i la segona dels sis als dotze, però no sabem exactament perquè. Jo imagino que per les dents. És a dir, fins als sis , més o manco, es mantenen les dents de llet, i a partir dels sis comencen a caure i surten ja els fixos, que marquen l´inici de la segona infància.

Però jo prefereixo pensar  que un infant és una persona que pensa, que imagina i  que crea, però que  també destrueix perquè necessita  tornar  crear. Un infant és un pensador que elabora hipòtesi, que s´equivoca i que torna re-elaborar la hipòtesi partint dels falls de la primera; Un infant és un romàntic  que sent, que estima, i que s´emociona. Que s´enfada i que te por. Que riu molt, però que també  plora. Un infant és com un bon psicòleg que sap escoltar, però que també vol que l´escoltin. És un actor a  que li agrada sentir-se el centre d´atenció. És un orador que te moltes coses a dir. És un gran estudiant perquè absorbeix els continguts com una  "esponja". Un infant és una energía que està en un procés de desenvolupament continu. Un infant   és una font de potencials per descubrir. Un infant és un artista que necessita expressar el que sent.  

Un infant és una persona que necessita un guia que l´estimi i el respecti, que sigui un company de viatge amb qui compartir experiències, un infant és una persona que necessita ser autònom perquè així podrà anar evolucionant i ampliant els seus descobriments, un infant és una persona que necessita escoltar: AÇÒ NO, perquè hi ha perills que no s´haurien de descobrir mai. Un infant no és un nen petit i prou; no és una etapa abans de l´adolescència; un infant és una persona a qui hem d´ajudar a descobrir la vida que l´envolta despertant els seus interessos i emocions. Un infant és, en definitiva, una persona a qui agrada veure´s reconegut en la mirada amorosa de l´adult.

UN DIA A L´ESCOLETA

Descriuré el meu primer dia a l´escola.

8h. Arriba na Joana, la meva tutora,  i ens dirigim cap a l´aula. Ens posem els babis i començam a baixar les cadires de les taules per rebre els infants. Avui el primer ha estat un infant que havia fet una caca molt líquida. El pare ha dit que durant el vespre ha vomitat, davant la qual cosa no Joana li ha recomenat que si ho tenia bé per deixar  el fillet amb algú, no era prou convenient que l´infant es quedes a l´aula ja que es podria tractar d´un virus, i aleshores hi ha perill de contagi. El pare hi ha vingut d´acord i l´infant se n´ha anat. Després m´ha explicat que elles per seguretat i prevenció estàn obligades a no acceptar cap infant que vengui amb una malaltia contagiosa, ja que esteim parlant de la salut de molts infants. Ho considero totalment lògic,  un altre dia ja li demanaré què passaria si el senyor no hagués tingut ningú més amb qui deixar el seu fill.

A mide que van arribant els infants, la mestra si no canvia cap bolquer, els pot rebre personalment. És molt amorosa i reb els infants amb un abraç i una besada. Els fillets i filletes queden molt contents a l´aula tot i que la meva presència els crida l´atenció.

Na Joana me va presentant a tots els pares i mares, i li he proposat a na Joana  de fer una misiva pels pares i mares, que col.locarem dins els talegs dels  infants, on hi posaré una foto meva i els explicaré en quatre línees, qui som i per quin motiu estaré amb ells durant els propers mesos. Na Joana i una altra mestra han vingut d´acord amb la idea i consideren igual que jo, que és un detall amb les famílies saber amb qui es quedaran els infants al llarg de tot aquest temps i perquè. De totes maneres ho hauré de comentar tant amb na Lourdes com amb na Carol per si ella vol fer el mateix. Ja sé que no és una cosa rellevant, però crec que es pot tenir un detall amb les famílies, a jo com a mare m´hauria agradat i crec que als altres també els pot agradar.

Fins les 9:10h els infants juguen lliurement. A més les tres aules d´un any estàn intercomunicades mitjançant unes portes, que  les mestres obren  perquè els infants puguin circular lliurement d´una aula a l´altre. A partir de les 9:10h els infants han de començar a recollir i quan està tot recollit es tanquen les portes i els infants es queden dins les seves aules respectives.

Avui na Joana ha trobat convenient fer la plàstica ja que el dimarts , o sigui demà, és festa local a Alaior  i no tindran classe, i per tant, tampoc disposaran de temps de fer-ne un altre dia.

Així ha estat que he començat a posar els babis a tots els infants. M´ha sorprés gratament que els infants no s´han fet estranys amb jo, i han col.laborat perfectament alhora de posar-lis els babis. De tant en quant els he fet alguna brometa que m´ha agraïd amb un somrís. Aquesta disposició dels infants cap a jo, m´ha fet sentir que possiblement,  anirà bé i prest podré anar fent lligams importants amb els nens.

Quan han estat tots amb el babi, i tot ha  estat recollit, hem fet un repàs de bolquers, na Joana ha canviat els que estaven bruts, i mentres,  jo m´he  assegut a l´estora amb els fillets i filletes i hem cantat una cançó.

Quan na Joana ha tingut el nen net i canviat, ens hem disposat a  fer el bon día.. Te una capsa plena de cançons  escrites en unes fitxes plastificades. Cada cançó te un dibuix al davant, de manera que els infants identifiquen la imatge amb la cançó que han de cantar. El moment del Bon dia d´avui  ha estat interromput per l´arribada d´una filleta, i a continuació, na Joana ha cantat la cançó del “Bon dia” i a després ha passat a contar-lis un conte. La filleta que ha arribat la darrera l´he asseguda devora meu i s´ha passat tot el temps del conte posant-se dreta. Jo l´he feta seure cada vegada, fins i tot me la he asseguda damunt jo; però la nena cada vegada s´ha alçat. Al final l´he deixada que fes el que volgués i no sé si hauré fet bé. Fins quin punt s´ha d´obligar a un infant a seure a escoltar un conte si a ell en aquell moment li ve de gust fer una altra cosa? La resposta la he trobada a la següent activitat que hem fet…..

Quan ha acabat el conte ha arribat l´hora de fer la feineta de plàstica per la que ens haviem posat els babis. Na Joana ha tret les construccions de plàstic damunt l´estora i ha anat agafant els infants d´un en un perquè anessin amb ella a fer la feineta d´estampació amb una esponja. Jo mentrestant he pogut fer fotos i la resta d´infants han anat jugant no només amb les construccions, sinó que han tornat a treure totes les joguines que haviem recollit. M´ha agradat molt veure que na Joana no ha dit res. Ella havia tret les construccions perquè no hi tornés haver concert dins l´aula, i el més lògic hauria estat que cridés l´atenció dels fillets que no jugaven amb les contruccions que ella havia disposat, però  contràriament ha seguit fent la feineta amb l´infant que fèia plàstica, i no ha dit res. He pensat que és molt flexible i que respecta molt les decisions dels infants. Jo mateixa crec que hauria dit que no podien jugar amb altres coses que no fossin les construccions, però ella no ha fet ni cas. Per això he trobat la resposta a la pregunta que he formulat anteriorment, s´han de respectar les preferències dels infants en la mesura que sigui possible, ja que forçant-los a fer coses que no volen, podem provocar el contrari del que ens haguem proposat. Així i tot, una altra pregunta me ve al cap: no hauria de tenir la mestra prou mà esquerra per aconseguir que si ella vol que els infants juguin a construccions i no a altra cosa, provocar l´interés dels infants cap al joc que a ella li interessa? Jo no ho sé, també ho hauré d´averiguar.

Quan tots han tingut acabada la feina d´estampació, els hem rentat les manetes amb una toallita i ens hem preparat per anar a berenar. Els hem tornat a mirar els panyals i quan tots han estat revisats, i hem estat segures que ningú anava brut, els hem fet seure a taula i els hem anat repartint els seus berenars. M´agrada molt la cura que te perquè els inants no duguin els panyals molt banyats. Després he averiguat que hi ha una filleta que te un seriós problema d´escaldament del culet a causa de la “bava dels claus”, Aquest escaldament li provoca molt de mal i cuentor, per això li canvia molt sovint el bolquer a aquesta filleta en particular i els repassa molt a tots en general per evitar més escaldaments innecessaris.

Pel que fa al moment de treure els berenars, jo pensava que cada infant aniria a cercar el seu taleg del  rastiller, però és la mestra qui els reparteix un per un. Jo m´he assegut a berenar amb ells mentre na Joana anava pelant la fruita. M´he posat al costat de la filleta que tot el temps del conte ha volgut estar dreta, i ja m´he imaginat que durant l´estona del berenat no seuria quieta ni un moment, Per això m´hi he assegut devora. Evidentment, mentre ha tingut panet, tot ha anat bé, però quan se l´ha acabat, mentre no hem dit de repartir la fruita no ha estat quieta asseguda per res. La mestra m´ha dit que “te es cul en punta” i que li costa bastant respectar les normes, per la qual cosa hi ha d´estar molt damunt.

Després del pà he repartit la fruita que na Joana havia tallat i posat dins una safata. En el moment de repartir hi havia dos infants que ja estaven aixecats i altres que estaven impacients per menjar la fruita. Els he dit als que no sèien que si no els vèia asseguts a taula no podrien agafar fruita perquè jo la passava als que estaven ben asseguts. Tots han menjat fruita estupendament.

Un cop acabat el berenar, hem fet net la taula i he granat.

Avui fèia molt de vent i fred i els petits no han sortit al pati. Personalment crec que ben tapats haurien pogut sortir perquè fèia sol,,  i crec que aquest vent sec no els farà cap mal, a més, sortir al pati implica esplaiar-se en un espai i amb jocs diferents, tant per els petits, com per les mestres, però evidentment, no he dit res a na Joana ja que quan li he demanat a quina hora sortirien al pati, ella m´ha respost que si fa molt de fred no solen sortir. Per tant, han tornat obrir les portes de les aules veïnes, i els infants han pogut jugar lliurement per les tres aules.

A partir de les 12h ja comencen a venir mares o pares a cercar els seus fills. Poc a poc l´aula s´ha anat buidant fins que a les 14h ha vingut la darrera mare. Al final jo estava asseguda amb una filleta al damunt i una altra al costat i ens miravem contes que elles me mostraven.

Són les 14:10h. Estic cruixida. La classe està ben recollida a punt pel dimecres. Penso que és una sort que demà sigui festa perquè me vindrà molt bé descansar.

Esper que poc a poc m´aniré acostumant a estar amb fillets petits i al cansanci físic que això suposa.

Adéu al.lotes!- me despedeixo amb veu cansada del meu primer dia de pràctiques, -fins dimecres.