SETENA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta setmana vaig contar un conte als infants de la meva aula i al dia següent el vaig contar a un altre grup. Vaig poder comprovar que el comportament dels altres era molt diferent als "meus". Els altres varen estar ben asseguts, escoltant tot el moment sense moure gaire bé ni les perpelles. Els meus es van estar quiets, i escoltant, però no com estàtues com van estar els altres. Aquesta gran diferència me va sobtar perquè realment els tres grups d'un any són totalment homogenis i quan es distribueixen els infants ho fan de manera que tots s'asemblin el més possible pel que fa als mesos de naixement, nombre de fillets i filletes, etc. Li vaig comentar aquesta observació feta a na Joana i ella me va confessar que sempre te grups moguts i que ella de vegades pensa que és ella la que ho provoca. En un principi no li vaig donar impòrtància a aquesta idea però després me va començar a rodar dins el cap. I si no fos tant extrany? Perquè en el grup de na Kay els infants li fan cas i a na Joana no? No pot ser que el paper de la mestra tengui més influència del que  pensem? Els infants son de les mateixes edats i els grups són bastant homogenis; per tant perquè a na Kay l’escolten i a na Joana no? Què ho fa diferent? Crec que poden ser molts els motius que ho expliquin, imagino que el fet de tenir unes normes ben clarament establertes pot influenciar; també l'acompliment de les mateixes i el ser rigurosos i constants a l'hora de fer-les complir també pot ser important; També crec que la repetició constant de les normes pot ajudar als infants a interioritzar-les millor; ser constant amb les rutines; ser perseverant amb el fet de participar, tots, en les rutines. Crec que tot açò són aspectes que s'han de tenir en compte per aconseguir que els infants facin cas a la mestra. Ho hauré d’observar.

Un fet que aquesta setmana ens ha sorprés gratament ha estat el canvi d’actitud que hem observat en un infant que es passava tota l'estona del pati plorant. Des que ha tornat de les vacances, ha estat com si ens haguessin portat un infant diferent. Com a mare havia estat testimoni d'aquests canvis maduratius en els meus propis fills. Però no havia tingut l'oportunitat de viure-ho des de l'escola. La veritat és que l'explicació és que l'infant ha madurat i en aquest procés ja no veu el pati com un lloc negtiu, sinó com un espai de joc  per explaiar-se. Pràcticament es passa tot el pati jugant i sense plorar; per tant, de moment l’adaptació al pati  que se li havia de començar a fer, ha quedat suspesa per moments. De moment juga sol, i això és millorable, però ens conformem amb el fet que no plori i que gaudeixi del pati igual que la resta d’infants, poc a poc, tot arribarà.

QUARTA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Poc a poc, noto que me vaig sentint més còmode dins l'aula i això me fa un poc de por perquè de vegades si he de cridar l'atenció a un infant que ha pegat un mos a un altre, per exemple, ho faig sense esperar a veure com reacciona la mestra, i no sé si això ho he de fer perquè no sé fins on arriba la meva feina. És a dir, no sé fins on arriba la meva intervenció com a practicant i on comença la intromissió. És delicat, potser ho hauré de parlar amb na Joana dins la setmana que ve. Estones m'oblido que estic fent pràctiques, i li he d'estar recordant a na Joana que si m'ha de cridar l'atenció ho faci perquè jo som allà per aprendre.

Aquesta setmana, crec que era el dilluns, me va dir que ja podria quedar jo sola dins l'aula perquè ella me veu molt preparada, i això  me va alegrar molt, però també me va retgirar bastant, per tot el qu epodria implicar quedar sola amb el grup. Me varen tornar a venir totes les pors, per tant, tot i que  estic  molt contenta d'aquesta valoració de la meva tutora, i me motiva a seguir,  penso que mentre m'invaeixin les pors davant la idea de quedar-me sola amb el grup, no estaré preparada, ni molt manco.
Aquesta setmana he pensat molt, arràn del seminari on varem veure els tipus de centres segon sels resultats dels DAFOS,  sobre la conveniència de conèixer els centres de pràctiques abans d'escollir-ne cap.
Jo vaig escollir aquest en concret perquè volia quedar a Alaior per poder dur als meus fills a escola  cada dia. Però ara m'estic plantejant que hauria d'haver demanat primer els PEC de tots els centres i mirar d'escollir-ne un que m'oferís altres aspectes que me poden interessar, com per exemple fer pràctiques en un centre on  es treballen les emocions , o en un centre on es basen en l'experimentació com a recurs bàsic de l'aprenentatge,  o anar a fer pràctiques en una escola que sigui més observadora dels infants, etc...

Totes aquestes cosetes s'haurien de tenir en compte abans de ser practicant in situ, perquè està clar que cada centre treballa aspectes diferents de la resta, i aquests poden resultar més o manco interessants.

Un altre aspecte sobre el que he reflexionat aquesta setmana és sobre la importància que les famílies ens deixin els seus fills ben tranquils, ja que ells  noten les angoixes i les pors de l'adult que les pateix. És important treballar des de l'escola, per convéncer a l'adult que a l'escoleta l'infant es trobarà bé i que sobretot, la feina de les mestres és procurar que els fillets i filletes estiguin ben atesos mentres són al centre. I així evitar casos com el que me va passar la setmana passada amb l'àvia den D.
Penso que a lo millor seria convenient plantejar-se la introducció d'una persona amb prou coneixament del tema que fos un mediador familiar i servís de guia i d'ajut per aquestes persones a les que costa tant deixar els seus fills a l'escoleta passat el període d'adaptació.

SEGONA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta segona setmana ha estat curteta perquè hem tingut només tres dies lectius a causa de la festivitat i el pont de l´1 i el 2 de Març. Tot i açò ha estat molt intensa perquè he anat a la reunió de cicle i a la reunió de claustre. A més, aquesta setmana m´havia proposat observar més el que fa la mestra i no estar tant pendent jo mateixa de ser com una mestra més, perquè me trobo tant bé dins l´aula, que de vegades m´oblido que som una alumne en pràctiques, la veritat, i el que està clar és que no he d´oblidar el meu lloc dins l´aula, tot i que vull ajudar en tot el que pugui.

Però abans de seguir vull explicar que aquesta setmana vaig tenir un moment de nirvis amb els infants. Resulta que per sortir al pati feim servir una corda a la que tots els infants s´han d´agafar per anar fins al pati dels petits, i per tornar després del pati, feim servir el mateix sistema. Aquest dia en qüestió na Joana havia anat a dur un infant que s´havia quedat adormit, i jo me vaig quedar amb la resta al pati. Quan arribà l´hora d´entrar, les altres dues mestres van partir i jo me vaig quedar amb els vuit meus que s´havien d´agafar a la cordeta, però no és tant fàcil com sembla!  i quan en tenia un d´agafat anava i s´amollava l´altre. De repent me vaig trobar sola al pati, rodetjada de fillets que no m´escoltaven, un que me fugia i jo allà enmitg amb ganes de plorar. Per sort una mestra de dos anys, imagino que en veurer-me a punt de desesperar-me va venir i me va ajudar. Sa meva lliçó apresa arràn d´aquest fet, és que primer, els infants han d´aprendre a agafar la cordeta, per tant res de donar la mà; i la segona és que som una practicant i no he de tenir por de demanar ajuda,  perquè sinó ningú pot saber que estic apurada. Acabat aquest relat, continuaré amb la reflexió setmanal.

Començaré amb la reunió de cicle.

En aquesta en concret, he observat   que el que fan, bàsicament és programar les activitats que faran al llarg de la propera setmana. No han avaluat cap activitat feta, ni s´han dedicat a reflexionar sobre res que hagi pogut passar durant la setmana anterior. Han comentat aspectes relacionats amb materials que fan serivir, han concretat la data d´una excursió que han de fer, han preparat un dibuix per una unitat didàctica,... Veig que es duen molt bé, i que treballen molt a gust les tres mestres que fan un any. Entre elles hi ha molta complicitat i molt bon ambient i açò es contagia; però no he vist res de reflexió ni avaluació de la seva feina. Aquesta setmana han inaugurat un nou racó amb materials desestructurats i no han fet cap més comentari al respecte; imagino que açò es farà juntament amb les altres mestres de dos anys que també porten a terme el projecte, o esperaran a trobar-se amb l´assesora del CEP per comentar-ho. Aquesta manca d´anàlisi me crida l´atenció perquè pensava que les reunions de cicle es fan per això. També penso que potser la meva presència va provocar que es fes una reunió més "light".

Pel que fa a la reunió de claustre, eren totes les mestres i les dues practicants. La directora ens va presentar , i després va iniciar l´ordre del dia. Ens va donar un paper per hom i es va parlar d´aspectes més pràctics com el material que necessitaran pel mes, es van concretar les dates per dues excursions que ténen programades, va sorgir un debat sobre la conveniència de fer excursions que surten més costoses econòmicament o no fer-les, es va fer una valoració de la sortida del carnaval, en la que es contemplà la participació de pares i mares en els tallers previs; fotos,etc.... i na Carol i jo els presentarem el nostre projecte de millora. Els explicarem la nostra idea, que és fer un blog de l´escola perquè no en ténen, els explicarem l´objectiu d´aquesta creació i la idea de continuïtat. A la majoria els va agradar tot i que algunes es mostraren un poc negatives davant la idea perquè els suposarà molta més feina. Na Carol i jo els farem una mostra de com podria quedar el blog per la setmana que ve i al proper claustre s´ho podran mirar i acabar de decidir. A la majoria els agrada , així que possiblement el nostre projecte veurà la llum, el problema és que hi ha tres parts: ajuntament, claustre i regent, que s´han de posar d´acord, i això significa més temps, que no tenim.

Pel que fa a l´observació de la mestra, he anat anotant cosetes que veig, però no he tingut temps de reflexionar-les.

- fa servir un to de veu fluix sempre

- és molt expressiva amb la cara

- te  molt de contacte físic amb els infants

- és molt amorosa

- no dedica molt de temps al bon dia

- no conta contes cada dia

- és tranquil.la i te una aptitud de calma

- respecta molt els gustos dels infants

- dóna molta importància al joc lliure

- si s´enfada amb un infant canvia el to de veu i el fa seure a pensar

- fomenta l´autonomía dels infants (llevar sabates a psico, beure sols)

- els reperteix el berenar ella

- els repeteix la fruita ella

- no intervé en el joc dels infants

- només intervé en cas de conflicte

- té molta paciència

- els canvia el bolquer ràpid però manté la comunicació amb ells

- per canviar bolquers, ara que hi som jo els lleva les sabates, calçons perquè els infants estiguin més còmodes

- ara que hi som jo es seu amb un  o dos i els fa jocs de falda, però sola no ho fa.

De moment això és tot el que he anotat de la mestra, jo li vaig demanar a ella que m´observi a jo i la setmana que ve m´ho digui i podré comparar qué fa ella i com ho faig jo.