Aquesta setmana he de confessar que una preocupació me comença a rodar pel cap, i és el tema del projecte de millora. He estat mirant el blog i veig que cap mestra s’ha animat a penjar res, per tant ens haurem de posar les piles a veure si les engrescam. Crec que ens costarà, però a la fi, animarem les mestres de que pengin el material, ja que el tutorial que els varem proporcionar és molt clar i senzill. De totes maneres crec que haurem de ser bastant cansadetes per allò que es vegin forçades a fer-ho con tal de no sentir-nos a noltros demanant: que heu fet blog???
La veritat és que tinc la sensació que el temps s’ens vindrà a sobre i haurem de fer moltes corregudes. J tenim molt de material per anar llegint i elaborar un marc teòric pel treball, a més la professora Carme Pinya, ens ha passat molts enllaços amb informació que estic mirant poc a poc. El gran problema és que el nostre objectiu principal és que les mestres s’animin a fer una entrada setmanal com a mínim al blog, i veig que això ens costarà bastant perquè no les veig massa predisposades. Dimarts varem tenir tutoria amb na Carme Pinya i parlant amb ella me va venir al cap la idea de posar-lis “feinetes setmanals” a les mestres des Pouet, per anar-les penjant al blog, i ja els he encarregat la primera. Esper que s’animin a fer-la i suposarà un primer pas important. El diumenge faré un repàs al blog i els penjaré la segona feineta, i així cada setmana, d'aquesta forma podrem anar avaluant el grau de participació, i ens servirà per anar treballant el alguns aspectes del projecte de millora com l'avaluació. Ja ho aniré contant!
La setmana que ve han d’obrir una aula de nadons i me vaig oferir per ajudar-les a muntar l’aula, crec que com a practicant me resultarà interessant veure com ho fan per muntar-la, ja que un dia, quan faci feina, me tocarà muntar una aula a jo, i tot i que suposo que imperarà bastant el sentit comú, com tot, me causa intriga saber com seleccionen el material de joc, quins criteris segueixen, com disposen el mobiliari, si segueixen cap ordre establert o si ho fan al gust de la tutora,… la veritat és que m’ha agradat anar a ajudar perquè he fet una cosa diferent i he vist una ala del centre que no havia tingut l’oportunitat de veure mai; però realment la feina no ha estat tant profitosa a nivell d’aprenentatge com m’esperava perquè pel que he pogut observar, el criteri que fan servir per la disposició dels mobles és l’espai del què disposen i més o manco seguir l’organització que ja ténen les aules que estàn montades. Pel que fa a la decoració , molta cosa es va fent quan ja hi han els infants i la mestra els coneix millor i pot veure amb quines coses jugaran més o manco i quines els cridaran l’atenció. Aquesta part de decoració me fa molta il.lusió perquè m’agrada molt tot el que és aquest món, i penso que si un dia treballo de mestra tindré una aula preciosa decorada pensant en l’estimulació dels infants i en la bellesa visual, ja que es pot aconseguir perfectament que una decoració sigui polida i els serveixi als infants per estimular-los.
La setmana passada vaig fer referència a un infant un poc mogut. La veritat és que haviem dit que optariem per adoptar l’estratègia de l’ignorància total i el reforç només de les conductes positives, i la veritat és que jo ho faig, però na Joana no, i me sap greu, però si és tant inconstant no aconseguirem els objectius. Parlant amb na Joana, jo ja li he dit diverses vegades que ella ha de ser més constant amb l’acompliment de les normes, i una altra companya, na Kay, també li diu perquè sinó el proper curs ho passarà malament perquè tindrà vuit infants més i només que en tengui un igual de mogut que el que ja te, li desbordaran el grup. Me sap greu per ella, però jo ho tenc molt clar, i açò no vol dir que jo sigui ni millor ni pitjor, perquè senzillament es tracta de maneres de treballar, però jo reconeg que amb els infants, amb els meus ho he fet, en un principi fins que no han interioritzat algunes normes bàsiques, una ha de ser cansada, maleita i més caparruda que els infants, i un cop s’ha aconseguit l’interiorització de les normes, després ja podrem ser més amoroses que maleites, al manco així ho veig jo. Per tant, i des del meu punt de vista, i ja de cara al curs que ve, na Joana haurà de plantejar-se sèriament que pel principi del curs 2012-2013, haurà de marcar molt clarament i molt estrictament les normes de l’aula, adoptar-les de forma molt constant i sobretot marcar d’aprop a aquest infant per tal d’aconseguir al llarg del curs uns resultats òptims quant a l’aprenentatge de normes i rutines i funcionament del grup.
Som conscient que ja s’atraca el final de les pràctiques, i quan m’hi poso a pensar, noto com me puja un nus al coll. Sé que me farà molta pena acomiadar-me d’aquests fillets i filletes, que ja considero com a meus, però també he de reconèixer que me fa molta il.lusió acabar per poder recuperar un poc de calma en la meva vida, i sobretot, per poder disfrutar dels meus fills. Ara per exemple, jo estic aquí, un bon dissabte capvespre escrivint aquest diari, i el meu marit i els meus fills són a nedar a Son Bou, s’entén perquè vull acabar les pràctiques, no?
Crec que si m’aturo a pensar, hem tingut una setmana molt tranquila i normal. Potser és perquè noltros esteim més tranquil.les i això els infants ho capten i ho absorbeixen. Sincerament, si no fos per l'infant mogut, la classe seria molt bona de dur perquè la majoria dels infants sempre estàn satisfets, o això ens sembla a noltros, però de vegades penso que dins les classes sempre hi ha infants que necessiten saber-se el centre d'atenció de la mestra, el que els fa diferents són les formes de manifestar-se. Moltes vegades penso en els infants invisibles, que ara, ja som ben conscient que n’hi ha i sé qui són; per això procuro sempre, quan entro a classe a les nou del matí, anar a donar el bon dia a cada un dels infants, sobretot als de la classe dels llagosts, i dir-lis bon dia a cada un i donar-lis un beso i un estim. Crec que donar-li aquest temps exclussiu a ells els fa sentir bé i sentir-se reconeguts. Això crec que és una bona pràctica per sa meva part, i hauré de procurar tenir-la en compte el dia que treballi de mestra.
