Reflexions sobre una bona pràctica

Haver d'escollir una bona praxis implica en un principi tenir molt clar què enten un mateix per bona pràctica. I aquí ja comença la complicació, perquè no hi ha un manual de bones pràctiques, i tampoc existeix la millor pràctica d'entre totes les pràctiques. Per jo bones pràctiques són cosetes petites que van passant dia a dia dins l'aula i que afecten als infants i per tant, els repercuteixen directament a ells i de forma positiva. Per jo dins l'aula es dónen moltes bones pràctiques perquè la mestra te una manera de tractar amb els infants que els fa sentir bé, els fa sentir que son importants dins els grup, i això redunda en la seva autoestima, que és una part molt important en el desenvolupament emocional dels infants. Però n'hem d'escollir una i jo he triat el joc heurístic sinzillament perquè és més fàcil de documentar que qualsevol altra petita bona pràctica que tenc dins la memòria però no he "captat" amb la càmera fotogràfica. Aquesta activitat d'experimentació es dur a terme amb els infants d'un any i amb nadons. Amb el meu grup en concret, es realitza en una aula a part de l'habitual a la que hi poden accedir fàcilment ja que es troba davant la seva aula i no implica cap llarg camí i per tant, el temps de trajecte és curt. És una activitat que es fa a les nou i mitja del mati, un cop a la setmana, ja que aquestes activitats s'han de fer de prest perquè els infants estàn ben descansats i es podran concentrar millor perquè estàn "més frescos". El grup d'infants amb els que me trobo fent pràctiques, són un grupet bastant mogut i inquiet. A més hi ha un alumne que s'encarrega de revolucionar tothom, per la qual cosa ens trobem amb un grup un poc difícil de controlar. No crec que hi hagi cap alumne preferit, al manco jo encara no n'he detectat cap; però és humana i imagino que alguna preferència tindrà, tot i que no crec que m'ho confessi mai. El que si hi ha, són alumnes que reclamen més l'atenció que altres i ho fan de forma negativa, per tant aconsegueixen els seus objectius, encara que sigui perquè la mestra els "castiga" a pensar. No crec que poguem parlar d'alumnes invisibles, ja que la mestra s'encarrega de rebrels a tots personalment i els dona una besada i un estim de bon dia a tots i cada un d'ells. Continuant amb el joc heurístic, es fa amb l'objectiu d'experimentar, gaudir i aprendre a través de la manipulació dels diferents elements que els proposen. La manipulació dels objectes implica posar en funcionament diverses estratègies cognitives i anar desenvolupant el pensament lògic-matemàtic i la capacitat de concentració. A més implica aprendre a controlar el to postural ja que l'infnat ha d'estar quiet durant trenta minuts, més o manco, en la mateixa postura; i això implica un aprenentatge a nivell de control postural important. A més es treballa la motricitat més precisa i la cordinació óculo manual. El joc heurístic és una forma de treballar que es fonamenta en el constructivisme i l'aprenentatge significatiu ja que l'infant és el protagonista del seu propi aprenentatge i és un subjecte actiu a causa de la nul·la intervenció de l'adult. Considero que pel centre te prou rellevància perquè aquesta pràctica està contemplada dins el Projecte Educatiu de Centre des de fa sis anys, per tant, podem considerar que el centre està molt satisfet amb aquesta pràctica perquè cada any la dur a terme. Pel que fa a la mestra, també es mostra satisfeta amb aquesta activitat perquè li permet poder-se dedicar durant un temps a l'observació en exclusiva, ja que quan una mestra està sola dins l'aula no disposa de temps per observar acuradament, i la tutora considera que és important tenir moments per observar els infants perquè som diu ella "dins el dia a dia de l'aula sempre hi ha coses que fan els infants que ens passen inadvertides i a través de l'observació es poden apreciar". Quant a pràctiques que no he pogut observar al centre, jo diria que no he tingut l'oportunitat d'observar com es treballen les emocions. Sé que es conten contes on es tracten emocions, però no sé si el fet d'escollir un conte es faci amb l'objectiu de treballar una emoció en concret. A més no he pogut esbrinar si es fan altres tipus d'activitats per tal d'ajudar els infants a anar identificant emocions i ajudar-lis a canalitzar-les. Per tant, hauré de veure com es treballen les emocions a nivell de cicle, i ja ho posaré al blog.