Aquest blog neix com una eina necessària per dur a terme l´assignatura de Reflexió i innovació educativa. Esper amb el temps es convertesqui en cosa que vagi molt més enllà. Aquesta serà la meva fita.
Natàlia aquesta pràctica és fantàstica. M’ha agradat molt la teva manera de presentar-nos la teva pràctica, ja que ho has fet de forma senzilla i clara i això és molt important. Les fotografies seleccionades de cada fase són molt representatives. Aquestes hem transmeten que cada infant gaudeix d’aquesta pràctica al màxim i això fa que la pràctica sigui més favorable i més enriquidora. El fet de que hi hagi una diversitat de materials és molt enriquidor ja que permet que els infants experimentin i explorin les qualitats i funcions de cada un d’aquests. M’agrada que aquests materials vagin variant durant x temps, d’aquesta manera donem l’oportunitat als infants a conèixer nous materials del seu entorn. A més això fa despertar la curiositat i l’ interès dels infants. Jo encara no he tingut l’oportunitat d’observar aquesta pràctica amb els meus infants, però si que puc dir que quan he llegit la teva pràctica m’ha recordat molt a l’activitat psicomotricitat perquè fem servir les mateixes passes: ritual d’entrada (recordem les normes), fem psicomotricitat, recollim el material i el classifiquem i ritual de sortida (recordem el que hem fet). Ja ser que no té res a veure una cosa amb l’altre, però és el que m’ha vingut el cap quan ho llegia. Gràcies per compartir aquesta pràctica tant meravellosa amb nosaltres. :) Ens veim guapa!!
Gràcies xata per escollir-me per comentar sa meva pràctica. M'alegra comprovar que algú sent curiositat per saber què faig. Crec que treballant amb infants hem de procurar que tot el que facem sigui didàctic i bò de llegir, i intent aplicar aquesta màxima en tot el que faig, sobretot per feines de la universitat. El joc heurístic és molt interessant sobretot perquè implica que és l'infant en "estat pur" ja que l'adult no intervé pràcticament per res. Hi hauria d'haver més pràctiques amb l'absolut protagonisme dels infants. Un beso, ens veim molt prest!
El joc heurístic es veritat que és una gran activitat on l’infant és el màxim protagonista i on s’expressa en la seva totalitat ja que el mestre no intervé en cap procés.
En l’Escoleta on vaig fer pràctiques i treballo actualment, es segueix treballant aquesta practica del joc heurístic, panera dels tresors per als més petits, nadons. En aquesta activitat veus diàlegs importants entre ells, aprenentatges que en un altre activitat potser no els veuríem,etc.
Com en qualsevol activitat, és molt important que aquesta estigui ben estructurada; ritual d’entrada, desenvolupament del joc i el ritual d’entrada. Aquesta estructuració també es pot veure clarament en les sessions de psicomotricitat. Jo quan realitzava aquesta activitat, ara ja no la port a terme, trop que no es veia tant diferenciada aquesta estructura, sent un error perquè no semblava que estes organitzada i planificada.
I en relació a la teva exposició, ha quedat molt clara i molt visual, en poques paraules has pogut dir moltes coses. M’ha agradat molt!
Natàlia aquesta pràctica és fantàstica. M’ha agradat molt la teva manera de presentar-nos la teva pràctica, ja que ho has fet de forma senzilla i clara i això és molt important. Les fotografies seleccionades de cada fase són molt representatives. Aquestes hem transmeten que cada infant gaudeix d’aquesta pràctica al màxim i això fa que la pràctica sigui més favorable i més enriquidora.
ResponderEliminarEl fet de que hi hagi una diversitat de materials és molt enriquidor ja que permet que els infants experimentin i explorin les qualitats i funcions de cada un d’aquests. M’agrada que aquests materials vagin variant durant x temps, d’aquesta manera donem l’oportunitat als infants a conèixer nous materials del seu entorn. A més això fa despertar la curiositat i l’ interès dels infants.
Jo encara no he tingut l’oportunitat d’observar aquesta pràctica amb els meus infants, però si que puc dir que quan he llegit la teva pràctica m’ha recordat molt a l’activitat psicomotricitat perquè fem servir les mateixes passes: ritual d’entrada (recordem les normes), fem psicomotricitat, recollim el material i el classifiquem i ritual de sortida (recordem el que hem fet). Ja ser que no té res a veure una cosa amb l’altre, però és el que m’ha vingut el cap quan ho llegia.
Gràcies per compartir aquesta pràctica tant meravellosa amb nosaltres. :)
Ens veim guapa!!
Gràcies xata per escollir-me per comentar sa meva pràctica. M'alegra comprovar que algú sent curiositat per saber què faig.
EliminarCrec que treballant amb infants hem de procurar que tot el que facem sigui didàctic i bò de llegir, i intent aplicar aquesta màxima en tot el que faig, sobretot per feines de la universitat.
El joc heurístic és molt interessant sobretot perquè implica que és l'infant en "estat pur" ja que l'adult no intervé pràcticament per res. Hi hauria d'haver més pràctiques amb l'absolut protagonisme dels infants.
Un beso, ens veim molt prest!
Hola Natàlia
ResponderEliminarEl joc heurístic es veritat que és una gran activitat on l’infant és el màxim protagonista i on s’expressa en la seva totalitat ja que el mestre no intervé en cap procés.
En l’Escoleta on vaig fer pràctiques i treballo actualment, es segueix treballant aquesta practica del joc heurístic, panera dels tresors per als més petits, nadons. En aquesta activitat veus diàlegs importants entre ells, aprenentatges que en un altre activitat potser no els veuríem,etc.
Com en qualsevol activitat, és molt important que aquesta estigui ben estructurada; ritual d’entrada, desenvolupament del joc i el ritual d’entrada. Aquesta estructuració també es pot veure clarament en les sessions de psicomotricitat. Jo quan realitzava aquesta activitat, ara ja no la port a terme, trop que no es veia tant diferenciada aquesta estructura, sent un error perquè no semblava que estes organitzada i planificada.
I en relació a la teva exposició, ha quedat molt clara i molt visual, en poques paraules has pogut dir moltes coses. M’ha agradat molt!
Fins dijous Natalia!
Hola Maialen, gràcies per es teu comentari!
ResponderEliminar