SISENA SETMANA

Durant aquesta setmana m'han passat dues coses que considero prou rellevants per compartir en aquest blog. La primera és que des de fa temps, tenim un problemet amb un infant que no li agrada gens anar al pati i es passa tota l'estona que dura aquest plorant. Entenc que l’infant s’ha d’adaptar al pati i a les normes i costums de l’escola, però també pens que si a lo millor a ell no li agrada tant, es podria fer una mena d’adaptació perquè es pogués adaptar també al moment del pati. Podria sortir cada dia una estoneta més grossa fins que s’acostumés a estar-s’hi el mateix temps que els altres. El problema és que no se pot tenir una “més un” només per ell, però es podria mirar d’aprofitar ara que som dues, i intentar fer-li aquesta adaptació, i així mentre na Joana és dins la classe amb ell, podria treballar a nivell individual amb l'infant i jo seria al pati amb la resta. No me quedaria sola perquè hi ha altres mestres al mateix pati amb jo, per tant es podria intentar. Quant li vaig fer sa proposta a la tutora, ella va acceptar de seguida, i ella ho va proposar a la jove de l'EAP i aquesta va considerar que no perdrem res per intentar-ho. Finalment la directora també ha acceptat, per tant, s’adaptació al pati per aquest infant en concret, començarà després de les vacances de Pascua. En aquests moments me ve al cap la idea que la inclusió per jo, no significa només que el centre posi tots els seus recursos a l'abast perquè tots els infants ho puguin fer tot i tenguin les mateixes aportunitats , sinó que a més, el que facin els ha d'agradar i ho han de fer de gust, aquesta és la autèntica inclusió. La segona cosa que m'ha passat i vull compartir és la següent: Es dimarts quan erem al pati jo estava asseguda a una ombra i estava amb uns infants amb els que cantavem cançons. Hi havia per allà devora un fillet que estava jugant amb un tobogan i el girava i estava fent una cosa perillosa, però que des de on jo me trobava, no me semblava que hi hagués cap perill per ningú, i molt manco pels infants. De repent van sortir de s’aula de nadons les dues mestres molt maleites i van renyar al fillet diguent-li que per poc havia ferit a un infant que passava. Jo i la resta de mestres, ens quedarem callades i imagino que un poc sorpreses per la reacció exagerada ,des del meu punt de vista, de la companya. Sincerament, me vaig sentir com si me cridassin l’atenció a jo perquè era la que me trobava més aprop del fillet que jugava amb el tobogan, i no li havia dit res perquè és un fillet de la meva classe i estic bastant acostumada al seu tipus de joc extremat. Possiblement si que li hauria d’haver cridat l’atenció, però pens que sa reacció de ses dues mestres, que van sortir de ses seves classes deixant sols als seus propis alumnes, va estar fora de lloc. Aquest fet me fa pensar que les reaccions que tinguem com a mestres, són similars a les que tenim com a mares. Jo per exemple, com a mare que som, me considero un poc temerària en el sentit que tot i veure el perill de les coses, deixo que els meus fills ho experimentin per ells mateixos, perquè quan es facin mal, mentre no sigui un perill per la seva vida, jo hi seré al costat per curar-los i consolar-los. Però com a mestra possiblement hauré d'aprendre a passar més pena si no vull tenir totes les mares i pares maleits amb jo perquè no vetllo pel benestar dels seus fills. Trobar l'equilibri entre deixar-los fer i sobre-protegir-los serà un altre aspecte per anar esbrinant amb l'experiència. Finalment una altra cosa destacable és que el dimarts capvespre varem anar al claustre de professores i els presentarem el blog. El dilluns per la tarda varem estar fent un tutorial per donar-lis un exemple per cada una i que s’ho vagin mirant. La idea és que de moment, es conformin amb fer alguna entrada, i poc a poc, i a mide que perdin la por, es vagin animant a afegir coses més complicades. Crec que la millora serà aconseguir engrescar les mestres a participar en el blog, i aquí me plantejo com ho podem fer per motivar a la gent a participar i a voler fer coses. Hauré de cercar informació sobre motivació de grups.