Una reflexió.....

"Com que no estic dins una aula no puc aprendre/ no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)"
"Com que estic tot el dia amb infants no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar...."
Què ha de passar perquè la mestra aprengui?
I perquè jo aprengui?

"Com que no estic dins una aula no puc aprendre/ no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)"

Sa veritat és que quan he llegit aquesta  frase el que m'ha vingut al cap ha estat pensar que la persona que bonament va contestar això, en el moment que ho va escriure estava molt cansada, tenia molta frissera, o bé no s'havia enrecordat que havia de fer una feina i la va fer a darrera hora corrents i va dir: "contestat hi està!".

Bromes a part, crec que al llarg d'aquestos tres anys de carrera, hem après moltes coses que quan hem estat a les pràctiques hem pogut comprovar o bé hem vist que a la realitat hi ha moltes coses que no surten als llibres però que són les que més passen, i per tant, també les hem hagut d'acoplar als aprenentatges assolits fins ara. Personalment tinc una filosofia de vida que me diu que venim a aquesta vida a aprendre i quan sabem tot allò que haviem de saber marxem. Per tant som una persona que sempre estic oberta a aprendre i crec que es pot aprendre de tot; només cal tenir l'aptitud per fer-ho. Per tant, estic convençuda que les alumnes que enguany no han fet pràctiques també han pogut aprendre perquè aprendre es pot fer sempre: ho pots fer a través de l'experiència de les companyes, articles, pel.lícules, llibres, ...... només has de ser humil i voler.

"Com que estic tot el dia amb infants no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar...."

Amb aquesta frase no hi estic d'acord. Hi ha temps per tot, el que passa és que tot significa un esforç "extra" perquè t'has de llevar temps d'altres coses; a més crec que és una qüestió de saber prioritzar. Per exemple, jo dins l'aula he tingut estones en les que m'he sabut decantar i posar-me a observar com juguen els infants, com els tracta la mestra,..... senzillament he deixat de fer altres coses com participar amb ells del seu joc i els he sabut dir: "ara jugueu voltros que na Natàlia vos vol mirar". No sé si açò és bò o dolent, però jo ho he fet. La mestra me dèia que a ella li agradaria poder fer-ho però que sempre hi ha coses a fer dins l'aula i jo hi estic totalment d'acord, però insisteixo en que hem d'aprendre a prioritzar perquè si un vol, hi ha temps de tot.

Què ha de passar perquè la mestra aprengui?

Crec que ja he contestat aquesta pregunta en les dues anteriors.

Una mestra ha de  ser valenta i no quedar-se amb allò de: "Cuando una cosa funciona para qué cambiarlo?"; saber prioritzar, ha de ser humil i no pensar que ja ho sap tot, i ha de voler aprendre i provar de fer canvis i innovar.

I perquè jo aprengui?

Ha de passar el mateix que he escrit a la pregunta anterior, però a més afegir-lí estar en formació permanent, apuntar-se a revistes que parlen del tema de l'educació, cercar constantment opcions, demanar molt i sense tenir por; saber demanar ajuda i consells; tenir com li diem als infants a l'hora de contar-lis un conte "els ulls ben oberts, les orelles ben obertes i la boca tancada", i estar sempre a punt per fer coses diferents i no tenir por al fracàs.

TERCERA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta setmana és la primera que visc "sencera" des que hem començat les pràctiques, perquè hem tingut les dues setmanes anteriors amb festius i per tant, aquesta tenc més coses per reflexionar.

El primer tema és el de l'infant ANEE amb el que ja vaig obrint camins per establir vincles. Es diu D. i hem passat de la més absoluta ignorància per part d'ell, a mirar-me, somriurer-me, i fins i tot deixar-me que li canvïi el bolquer!, per tant avenços , en feim.

Un altre tema que aquesta setmana me fa pensar és el de la conveniència que la mestra es faci respectar.
El dijous varem fer joc heurístic i hi havien tots els infants. Durant l'activitat hi varen haver dos fillets que incompliren la norma de no mourer-se del seu lloc i es van alçar, i quan la mestra els déia que havien de tornar al seu lloc no li van fer cap cas. A jo veure allò me va fer mal perquè me sap greu per na Joana, perquè la consider molt bona persona i me molestava veure que els infants no li féien cas, i sobretot, veure la seva  impotència davant el fet que els fillets no li féssin cap cas.
Supòs que va veure la meva expressió i després  me va dir com per justificar-se o justificar-los, no ho sé; que hi ha alguns dies que els "renya" més, i  altres que no ho fa tant....
Supòs que tot depén del dia que dugui, però aquest fet me va fer pensar sobre la conveniència de fer-se respectar i  saber trobar l'equilibri entre ser molt permissiu o ser massa estricte, la qual cosa ha de ser realment difícil i complicada, i no sé si es deu aprendre o trobar mai.

El que si va ser  un èxit en el joc heurístic va ser a  l’hora de recolliir i classificar els materials.
Sembla que ens trobem amb un grupet més mogut al que li funcionen millor les activitats que impliquen més moviment i ritme. Ho hauré de tenir en compte a l’hora de dur a terme una unitat didàctica amb aquest grup.

Un altre aspecte que he observat i me crida l’atenció des que faig pràctiques, és que na Joana fa pocs moments "d’estora" com el bon dia, contar contes, cantar cançons,...Això me fa pensar en el bagatge individual i en les preferències personals de cada un. A jo m'agrada cantar i contar contes, i crec que seré una mestra que farà molta "estora", però tot i la importància que per jo tenen els moments de seure i ser un grup, me sembla normal que cada un hi posi a la pràctica educativa un poc o molt de la seva forma de ser, ja que tots tenim la motxilla ben carregada de coses que ens influencien a l'hora d'actuar. Per tant, aquí hem de tornar a cercar l'equilibri entre fer molt d'allò que t'agrada a tu com a persona i fer també allò que no t' agrada tant, però que com a mestra  és igual d'important pels infants.

De totes maneres, na Joana sempre insisteix en que li agrada respectar les coses que als infants els agrada fer, i potser també fa poca “rotllana” perquè sap que als seus alumnes els agrada fer coses que impliquen més moviment.

Ja per acabar aquesta reflexió setmanal, vull compartir una cosa que me va passar  el   divendres 9. 

Va venir  en D. amb la seva àvia que no l’havia menat mai a l’escola. Aquesta setmana  havia tornat a fallar  un parell de dies perquè tenia febre, per tant, açò no fa més que dificultar el procés d’adaptació de l’infant, i com és lògic, en D. tornava entrar tot plorant amb el xumet a mos, mentre l'àvia el portava en braços .  Na Joana ,  justament havia sortit un moment i  jo estava sola dins l’aula per rebre aquell infant  plorant i l’àvia amb una cara de “tragèdia grega” que li déia que  no plores tot amb la llàgrima a l'ull. Jo sabia que no li podria prendre el fillet dels braços, perquè  ell faria un tro, i no estava aquella senyora per suportar massa plors més.
Així que vaig decidir  cridar per megafonia a na Joana que vingués a l’aula per favor. Ella tot d’una va venir i va poder agafar el fillet dels braços de l’àvia angustiada, i tot va quedar aclarid.
Però jo després me vaig estar  demanant si havia fet bé o no  cridant  a la mestra.
Sincerament crec que si, perquè vaig evitar una situació que possiblement hauria estat molt més violenta tant per l' infant, com per l'àvia, i per jo mateixa.

Però m’he quedat amb el dubte de si és la forma correcte d’actuar. És una postura molt còmode la meva, "ara no me pinta, cridaré a la mestra titular que me resolgui la papeleta", i tots sabem que les coses no són així. Però en aquell moment, vaig considerar que era per les circunstàncies, el millor que podia fer en aquell moment, o no.  
No ho sé, però esper averiguar-ho amb el temps.

PRIMERA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Si he de sintetitzar amb una paraula el que ha suposat aquesta primera setmana de pràctiques, me quedo amb la paraula "satisfacció".

M´he sentit molt ben arribada i ben vinguda, sobretot per la tutora amb qui treballaré. Els fillets i filletes, sembla que ja no me miren com un "bitxo raro". Tot i que he de dir que han estat molt pocs els infants que han vingut a classe, ja que la majoria ténen passa de panxa i conjuntivitis ( malalties contagioses). Els pocs infants que han vingut a l´escoleta tota la setmana, ja me comencen a veure amb bons ulls, tot i que a l´hora de canviar bolquers, algún prefereix que sigui na Joana, la tutora, qui els canviï.

Hi ha un infant especialment amb el que m´està costant que m´accepti, millor dit, me rebutja. De moment he decidit donar-li temps, ja que és un infant que va començar el Gener i tot i haver-se adaptat molt satisfactòriament, ha faltat molts dies i això ha provocat que  hagi fet una passa enrera quant a adaptació  a l´entorn.

Crec que aquest nen en concret necessita temps i poc a poc, quan s´hagi tornat adaptar a l´aula, després podré intentar atracar-m´hi jo.

Durant aquesta primera setmana he pogut veure què fan a "psico", què fan a plàstica, a joc heurístic, i finalment he pogut observar com es comporten dins un ambient que han obert dins l´aula en el qual només poden jugar amb materials desestructurats, naturals i de desfeta.

Per tant, he vist bastanta cosa per anar recolpil.lant informació. M´he adonat  que no sé fer fotos, perquè totes les faig des de la mava alçada, i això fa que no es vegin prou bé el que fan els infants; per tant la setmana que ve he de procurar fer totes les fotos des de l´alçada dels infants.

Quant a aspectes que m´han convidat a la reflexió, n´he trobat pocs, però perquè crec que estic més pendent de "connectar" amb els infants que de relaxar-me i observar per poder reflexionar posteriorment. No m´he aturat a observar amb atenció com treballa la mestra amb els fillets i filletes, i crec que ho hauria de fer per poder comparar com ho faig jo i com ho fa ella. A més, li vull demanar que m´observi ella a jo i me corregeixi en aquelles coses que vegi convenients de corregir.

Hi ha una cosa d´aquesta assignatura que me preocupa un poc, i és aquesta part de reflexió. Sempre m´he considerat una persona més activa i no tant reflexiva, i això d´haver de reflexionar tant sobre tot allò que vegi i faci me resultarà bastant complicat, però poc a poc m´hi acostumaré.

Quant al comportament de la meva tutora amb els infants, veig que és molt dolça i amorosa. Hi té molt de contacte físic, i això m´agrada perquè crec que fa sentir bé els infants. A més és molt positiva i això fa que una s´hi trobi rebuda amb els braços oberts.

Pel que fa a l´aula, hi ha molt de llum natural però massa juguetes de plàstic i que fan llums i renous. Jo hi tindria més construccions, i més material desestructurat. De totes maneres, estàn fent un projecte per llevar jocs de plàstic de dins l´aula i posar-ne més de naturals i de desfeta; per tant, aquesta qüestió prest serà resolta.

Quant a totes les activitats que he vist, la que més m´ha agradat és el joc heurístic, tot i que la qualitat estètica dels materials no es mira tant com hem vist nosaltres en alguns exemples d´escoles de Reggio Emilia, per tant, he patit cert "desencant" que supòs és normal ja que el que hem vist fins ara és l´ideal de tot, i ara ens hem d´afrontar amb la realitat.

Finalment i pel que fa a la meva actuació dins l´aula, crec que interveng massa, en aquest sentit som molt mamà, i pel que veig que fan les altres mestres, no ho hauria de fer. Els he de deixar més lliures que resolguin els seus conflictes i procurar relativitzar un poc més la meva actuació. Crec que per la propera setmana m´he de dedicar més a observar i no tant a ser com una mestra més, perquè no ho som.