"Com que estic tot el dia amb infants no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar...."
Què ha de passar perquè la mestra aprengui?
I perquè jo aprengui?
"Com que no estic dins una aula no puc aprendre/ no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)"
Sa veritat és que quan he llegit aquesta frase el que m'ha vingut al cap ha estat pensar que la persona que bonament va contestar això, en el moment que ho va escriure estava molt cansada, tenia molta frissera, o bé no s'havia enrecordat que havia de fer una feina i la va fer a darrera hora corrents i va dir: "contestat hi està!".
Bromes a part, crec que al llarg d'aquestos tres anys de carrera, hem après moltes coses que quan hem estat a les pràctiques hem pogut comprovar o bé hem vist que a la realitat hi ha moltes coses que no surten als llibres però que són les que més passen, i per tant, també les hem hagut d'acoplar als aprenentatges assolits fins ara. Personalment tinc una filosofia de vida que me diu que venim a aquesta vida a aprendre i quan sabem tot allò que haviem de saber marxem. Per tant som una persona que sempre estic oberta a aprendre i crec que es pot aprendre de tot; només cal tenir l'aptitud per fer-ho. Per tant, estic convençuda que les alumnes que enguany no han fet pràctiques també han pogut aprendre perquè aprendre es pot fer sempre: ho pots fer a través de l'experiència de les companyes, articles, pel.lícules, llibres, ...... només has de ser humil i voler.
Amb aquesta frase no hi estic d'acord. Hi ha temps per tot, el que passa és que tot significa un esforç "extra" perquè t'has de llevar temps d'altres coses; a més crec que és una qüestió de saber prioritzar. Per exemple, jo dins l'aula he tingut estones en les que m'he sabut decantar i posar-me a observar com juguen els infants, com els tracta la mestra,..... senzillament he deixat de fer altres coses com participar amb ells del seu joc i els he sabut dir: "ara jugueu voltros que na Natàlia vos vol mirar". No sé si açò és bò o dolent, però jo ho he fet. La mestra me dèia que a ella li agradaria poder fer-ho però que sempre hi ha coses a fer dins l'aula i jo hi estic totalment d'acord, però insisteixo en que hem d'aprendre a prioritzar perquè si un vol, hi ha temps de tot.
Crec que ja he contestat aquesta pregunta en les dues anteriors.
Una mestra ha de ser valenta i no quedar-se amb allò de: "Cuando una cosa funciona para qué cambiarlo?"; saber prioritzar, ha de ser humil i no pensar que ja ho sap tot, i ha de voler aprendre i provar de fer canvis i innovar.
I perquè jo aprengui?
Ha de passar el mateix que he escrit a la pregunta anterior, però a més afegir-lí estar en formació permanent, apuntar-se a revistes que parlen del tema de l'educació, cercar constantment opcions, demanar molt i sense tenir por; saber demanar ajuda i consells; tenir com li diem als infants a l'hora de contar-lis un conte "els ulls ben oberts, les orelles ben obertes i la boca tancada", i estar sempre a punt per fer coses diferents i no tenir por al fracàs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario