Dafo del centre

Aqui va el DAFO de centre.
Igual que a l'anterior, considero que amb el temps i l'experiència arribaré a afegir més coses interessants i arribaré a "filar" bastant més prim, al manco, això esper.

FORTALESES -          Les parets dels passadissos per on passen els adults acompanyants estan plenes de documentació i fotos dels diferents moments que es viuen en el dia a dia del centre. Moments com el berenar, i activitats com la “psico” , la plàstica i el joc heurístic, o l’experimentació dels infants de dos anys. Per tant hi ha un interès en que les famílies i tothom que és extern, coneguin la feina que es fa des del centre. -          A l’entrada hi ha un gran panell amb les fotos de totes les mestres que treballen al centre i amb quin grup estan treballant. És una bona manera d’apropar-se a tothom, fent una primera presentació d’un mateix. -          Sembla que hi ha bastanta comunicació entre totes les mestres que treballen al centre. -          Es fa servir tot el que passa al context culturalment parlant, per treballar-ho dins les aules i a l’escola, per exemple la “Bunyolada” per tots Sants, la celebració de Sant Antoni,... -          Intenta donar un paper important i participatiu als avis i àvies dels infants. Per exemple en les dues celebracions que he anomenat, la participació és exclusivament destinada a avis i àvies o pares i mares en cas de no tenir avis que hi puguin assistir. -     Les famílies entren dins el centre i a més dins les aules, tant per deixar els infants com per anar-los a cercar, aquest fet afavoreix molt la comunicació i la interacció família-escola.

OPORTUNITATS -          El centre està ubicat a la zona escolar del poble, per tant poden visitar altres escoles -          Està situat en una zona residencial però que també va creixent a nivell de comerços com Super mercats, per tant possibilita altres tipus de sortides. -          Te un parc d’ús públic al qual s’hi pot accedir des de l’escola, i els alumnes de dos anys hi solen anar a jugar quan arriba el bon temps -          Davant el centre hi ha una petita zona de pins i moreres que els infants poden visitar per jugar amb natura -          El centre te una zona del pati destinada a ser un arener -          Hi ha una zona del pati dels infants d’un any on hi ha terra i herbes on els infants van a jugar quan arriba el bon temps. El fet de poder jugar amb terra i materials naturals és molt interessant pels infants ja que els ofereix la possibilitat d'experimentar.

Dafo de l'aula

De moment aquestes són les fortleses i oportunitats que veig dins l'aula on estic.
Som conscient que amb el temps i la pràctica en veuré més, o millor dit, aprendré a "filar més prim", però de moment això és el que he trobat.

FORTALESES -          Mestra afectuosa amb els infants, i ells l’ estimen i la respecten -          La mestra és pacient amb els infants i s’adapta al seu ritme. -          Les tres mestres del  mateix cicle formen un bon equip. -          És flexible amb les rutines i els horaris -          Ús enriquit del llenguatge i el reforcen amb recursos visuals -          Interacció diària amb els pares ja que aquests poden entrar dins l’aula tant a l’arribada com a la sortida -    Els infants poden accedir a  les joguines perquè estàn al seu abast -     Hi ha un racó de lectura on poden mirar els seus contes -     Hi ha unes escaletes per on ells pugen per canviar-lis els bolquers, així la mestra no necessita carregar tant de pes, i així es salvaguarda de lessions de columna

OPORTUNITATS -          Les tres aules d’un any estan intercomunicades per portes, per tant es poden dur a terme activitats mesclant infants de diferents grups -          Cada aula disposa d’un bany per ella adaptada  a les mides dels infants, per tant a l’hora de llevar els bolquers i fomentar l’autonomia dels infants amb el tema de l’ higiene personal, es pot fer servir i tots ho poden veure i així motivar-se els uns amb els altres. -          L’aula dóna al pati dels infants de dos anys, per tant te vistes a l’exterior i hi entra el sol -     Les aules habilitades ocupen tota la planta baixa, per tant els infants es poden desplaçar per dins el centre sense més problemes de mobilitat. Així per exemple per anar a "psico" o a l'aula on es fa el Joc heurístic, els infants van agafats a una cordeta fent una fila.

TERCERA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta setmana és la primera que visc "sencera" des que hem començat les pràctiques, perquè hem tingut les dues setmanes anteriors amb festius i per tant, aquesta tenc més coses per reflexionar.

El primer tema és el de l'infant ANEE amb el que ja vaig obrint camins per establir vincles. Es diu D. i hem passat de la més absoluta ignorància per part d'ell, a mirar-me, somriurer-me, i fins i tot deixar-me que li canvïi el bolquer!, per tant avenços , en feim.

Un altre tema que aquesta setmana me fa pensar és el de la conveniència que la mestra es faci respectar.
El dijous varem fer joc heurístic i hi havien tots els infants. Durant l'activitat hi varen haver dos fillets que incompliren la norma de no mourer-se del seu lloc i es van alçar, i quan la mestra els déia que havien de tornar al seu lloc no li van fer cap cas. A jo veure allò me va fer mal perquè me sap greu per na Joana, perquè la consider molt bona persona i me molestava veure que els infants no li féien cas, i sobretot, veure la seva  impotència davant el fet que els fillets no li féssin cap cas.
Supòs que va veure la meva expressió i després  me va dir com per justificar-se o justificar-los, no ho sé; que hi ha alguns dies que els "renya" més, i  altres que no ho fa tant....
Supòs que tot depén del dia que dugui, però aquest fet me va fer pensar sobre la conveniència de fer-se respectar i  saber trobar l'equilibri entre ser molt permissiu o ser massa estricte, la qual cosa ha de ser realment difícil i complicada, i no sé si es deu aprendre o trobar mai.

El que si va ser  un èxit en el joc heurístic va ser a  l’hora de recolliir i classificar els materials.
Sembla que ens trobem amb un grupet més mogut al que li funcionen millor les activitats que impliquen més moviment i ritme. Ho hauré de tenir en compte a l’hora de dur a terme una unitat didàctica amb aquest grup.

Un altre aspecte que he observat i me crida l’atenció des que faig pràctiques, és que na Joana fa pocs moments "d’estora" com el bon dia, contar contes, cantar cançons,...Això me fa pensar en el bagatge individual i en les preferències personals de cada un. A jo m'agrada cantar i contar contes, i crec que seré una mestra que farà molta "estora", però tot i la importància que per jo tenen els moments de seure i ser un grup, me sembla normal que cada un hi posi a la pràctica educativa un poc o molt de la seva forma de ser, ja que tots tenim la motxilla ben carregada de coses que ens influencien a l'hora d'actuar. Per tant, aquí hem de tornar a cercar l'equilibri entre fer molt d'allò que t'agrada a tu com a persona i fer també allò que no t' agrada tant, però que com a mestra  és igual d'important pels infants.

De totes maneres, na Joana sempre insisteix en que li agrada respectar les coses que als infants els agrada fer, i potser també fa poca “rotllana” perquè sap que als seus alumnes els agrada fer coses que impliquen més moviment.

Ja per acabar aquesta reflexió setmanal, vull compartir una cosa que me va passar  el   divendres 9. 

Va venir  en D. amb la seva àvia que no l’havia menat mai a l’escola. Aquesta setmana  havia tornat a fallar  un parell de dies perquè tenia febre, per tant, açò no fa més que dificultar el procés d’adaptació de l’infant, i com és lògic, en D. tornava entrar tot plorant amb el xumet a mos, mentre l'àvia el portava en braços .  Na Joana ,  justament havia sortit un moment i  jo estava sola dins l’aula per rebre aquell infant  plorant i l’àvia amb una cara de “tragèdia grega” que li déia que  no plores tot amb la llàgrima a l'ull. Jo sabia que no li podria prendre el fillet dels braços, perquè  ell faria un tro, i no estava aquella senyora per suportar massa plors més.
Així que vaig decidir  cridar per megafonia a na Joana que vingués a l’aula per favor. Ella tot d’una va venir i va poder agafar el fillet dels braços de l’àvia angustiada, i tot va quedar aclarid.
Però jo després me vaig estar  demanant si havia fet bé o no  cridant  a la mestra.
Sincerament crec que si, perquè vaig evitar una situació que possiblement hauria estat molt més violenta tant per l' infant, com per l'àvia, i per jo mateixa.

Però m’he quedat amb el dubte de si és la forma correcte d’actuar. És una postura molt còmode la meva, "ara no me pinta, cridaré a la mestra titular que me resolgui la papeleta", i tots sabem que les coses no són així. Però en aquell moment, vaig considerar que era per les circunstàncies, el millor que podia fer en aquell moment, o no.  
No ho sé, però esper averiguar-ho amb el temps.