Avui, diumenge 13 de Maig, queden exactament 26 dies per acabar les pràctiques. La veritat és que aquesta ocasió ja ens permet donar un cop d'ull al retrovisor i començar a parlar de com han canviat les coses en el sentit de les pors i les inseguretats.

Recordo com al principi tant de les pràctiques com de l'assignatura de Reflexió i innovació, me posava dins el llit els vespres i me costava molt dormir-me perquè el meu cap donava voltes i voltes rumiant tot el que me vindria damunt i el difícil que me resultaria treure-ho tot endavant.

Me va costar molt conciliar la meva vida familiar amb la d'estudiant en pràctiques, me va suposar mals de cap i alguna llàgrima. Me va suposar mirar-me als meus fills el vespre mentre dormien i dir-lis amb carícies i besades que "els estimava molt però que sa mamà està un poc nerviosa".

I poc a poc, de forma natural, com han de passar les coses, tot va començar a rodar de forma tranquil.la com diuen en castellà "sin prisa pero sin pausa".

I ara he aprés a gaudir del que faig, els "meus bitxets" com els  dic als fillets i filletes de la classe dels llagosts han passat a formar part de la meva vida i jo de la seva. Els seus pares i mares me miren amb bons ulls i me ténen en consideració, la qual cosa és fantàstica i me fa sentir molt bé.

Les mestres des Pouet en general me ténen com una més, i comparteixen els seus comentaris i les seves bromes amb jo, i jo amb elles, faltaria més!

I na Joana, que vos puc dir d'aquesta tutora que m'ha tocat que és un àngel! crec que quan acabi les pràctiques serà a la que més enyoraré, a na Joana, amb sa seva forma tant dolça de xerrar, amb es seu caràcter tranquil i positiu, amb sa seva alegria per sa feina, i sobretot amb s'amor que sent per es seus fillets i filletes.

Si me demanassin què he aprés d'ella, ara mateix no sabria què contestar, perquè el que he aprés de na Joana va  més enllà del que passa dins una aula, és més que una estratègia o un recurs perquè els infants escoltin o es posin a recollir, és més profund, per açò és un aprenentatge inconscient que me sorgirà poc a poc en situacions que se me presentaran el curs que ve quan torni fer pràctiques, o en un moment determinat en una situació concreta, i llavors me vindrà a la memòria una reacció de na Joana o una paraula que li vaig escoltar, o una forma de mirar els infants i diré "que ho veus, açò ho féia o ho dèia na Joana".

El que tenc clar és que fins el dia d'avui, de tot el que m'ha passat durant les pràctiques fins ara, a la que més recordaré serà a ella.

Gràcies Joana