Vuitena setmana de pràctiques

 
El  dimarts  capvespre vaig  assistir a la meva primera reunió amb pares i mares. En un principi la reunió s’havia de fer cada grup per separat, però a causa de l’afonía que patía una de les tres mestres del cicle, varen convenir de fer- la  dins la sala de psico els tres grups junts. Crec que està molt bé per  part de les mestres, perquè se senten més recolzades al tenir les companyes aprop; però per la part dels pares i mares, crec, per l’experiència que tenc com a mare, que si les reunions es fan en petit grup, sempre hi ha més participació, per allò de la confiança. De totes maneres, recordo que les reunions a les que jo he assistit com a mare, dins el grup classe, s’allargaven de forma innecessària, per tant va bé fer-ho en gran grup, si això suposa acursar- la , ja que per tractar temes trascendentals,  es fa en privat amb la mestra, per tant , me va semblar molt bé fer-la en gran grup. El que vaig trobar a faltar, va ser  una millor posada en escena. Les cadires estaven colocades en rotllo la qual cosa està genial, i al terra disposats com elements decoratius, hi havien un sol, un melicotó un girasol i uns ocellets, que formen part del conte que serà el fil conductor de la unitat didàctica dels sentits. Tot això està molt bé, però me sembla que es podria haver preparat un power point ben mono amb imatges per anar il.lustrant tot allò del què parlaven ja que en primer lloc van fer un breu resum de les activitats portades a terme durant el segon trimestre, i si s'hagués fet servir un suport visual atractiu amb quatre fotos que significarien una mostra de tot el que s'ha fet,  la reunió podria haver resultat més atractiva i engrescadora pels pares i mares. Esteim  en la era tecnològica i les mestres han de perdre la por de fer servir un ordinador i d’elaborar una presentació amb diapositives. Vivim en una època en que la imatge ho és tot, i en aquesta reunió he trobat a faltar una presentació amb imatges perquè els pares i mares vegin tot el que els seus fills fan i aprenen a l’escola.

El dimecres varem tornar  treure les paneres i vaig poder observar que pel que fa als infants es dónen diverses reaccions: per una banda trobem tres filletes que són de Juny, Agost i Novembre, que se seuen i juguen amb tots els materials perfectament bé. Per altra banda trobem els tres grans que només les fan servir per agafar tot d’una algun material com les cadenes o els pots de llauna, i tirar-los o fer-los servir com a tambors. Finalment un tercer grup de comportaments englobaria als infants de“mitjana edat” que van agafant els elements d’un en un o de dos en dos, i se’n van a jugar a un altre espai de l’aula. Davant aquesta observació podem dir que el nombre d’infants que realment acompleixen amb les normes del racó són tres, i la resta no fa cas, per tant la meva pregunta és: realment funciona aquest racó? Amb quin objectiu es va introduir aquest racó dins l’aula? Estàn convençudes les mestres de la necessitat de tenir aquest racó dins l’aula? Estàn dispostes a mantenir aquest racó dins l’aula i deixar-lo així? O intentaran, conscients com són de la poca participació que fomenta, canviar alguns elements o estratègies? Totes aquestes preguntes me vénen al cap perquè  la impressió que tinc és que aquest racó així com està, no funciona. El que passa és que no sé amb quins objectius s’ha creat, i per tant, això me fa molt mal opinar, i només puc parlar des de les impressions, però considero que s’haurien de plantejar algunes reformes per veure si li poden treure més profit. En realitat me dóna la sensació que la mestra no sap exactament quin és l’objectiu de tenir aquelles paneres dins l’aula, o millor dit, no crec que li trobi el sentit a tenir aquell racó dins l’aula tenint el joc heurístic com han tingut al llarg de tot el segon trimestre. Si vos som sincera, aquell racó estones “fa nosa” perquè ocupa un espai que es podria fer servir per altres coses que tindrien més sentit com que els infants hi deixin els seus coixins.

La idea dels racons està molt bé sempre i quant aquests estiguin molt ben pensats i tenguin un objectiu molt clar.  Penso que de vegades els infants han de jugar pel plaer de jugar i prou, però també considero que això ja ho fan o ho haurien de fer prou a les seves cases, i a les escoletes s’els haurien d’oferir els racons més pensats perquè facin allà el que a casa no poden fer normalment. 

Un altre racó que hi ha dins l’aula i que realment no es fa servir amb la funció que es va posar, és la cuineta. La cuineta és un moblet de plàstic de colors, que només fan servir per muntar-lo i desmuntar-lo, i quan està desmuntant, ja ha perdut el seu encant. I jo penso: realment és necessari tenir una cuineta que fa tant poques ganes de jugar-hi? Sincerament, en els moments de joc lliure les tres aules ténen les portes que les intercomuniquen obertes, i els infants poden anar a les altres aules a jugar; aules on sí ténen unes cuinetes de fusta precioses que sí conviden a cuinar i jugar; per tant,  crec que si a la classe dels llagosts es llevés la cuineta es podria substituir i posar un altre racó com el metge o la farmàcia , o la botigueta, i els que volguessin jugar amb la cuineta ho podrien continuar fent a les aules del costat que disposen de cuinetes tant encantadores, i la nostra es podria ben substituir per un racó que motivi un poc més als infants a jugar-hi més, i a no  desmontar-lo tant. Ho hauré de proposar, i potser puc introduir un petit projecte de millora dins l’aula proposant un racó nou.

Un altre punt important de reflexió d'aquesta setmana ha estat el pati.  Un dia  les mestres van estar comentant que volien posar al pati jocs nous perquè els semblava que els infants estaven avorrids dels cotxets i les pilotes. Elles van pensar i de fet, ho han posat, pots de llauna, pinyes i pals de fusta per jugar , a part dels cotxets i cavalls de plàstic que ja ténen. Tot això està molt bé, però el que veig és que segueix essent més del mateix: més pots de llauna igual que a les paneres, més pinyes, fustes, més "pseudo heurístic" en definitiva, per tant, no els aporta res de nou, i els infants no hi treuran cap profit ni creatiu, ni imaginatiu, perquè segueixen essent els mateixos elements que ténen dins les aules. Des del meu punt de vista, crec que s’ha de posar material nou i diferent i que a més, ajudi a desenvolupar la creativitat dels infants, i  que el seu ús els suposi reptes cognitius. He pensat que es pordien  posar capses de cartró de diferents mides, des de capses de suavitzants de roba que són grosses i fortes, fins a petites capses de desodorants, etc. Es poden aconseguir al supermercat, només cal avisar-los que ens les guardin, i els infants les podran fer servir al pati per posar-s’hi a dintre, per fer torres, per guardar-hi coses, per encaixar-les unes amb altres,…. I un llarg etzètera. A més, com que es quedaran al pati no suposen cap problema d’espai i si a més es vol , es poden forrar de diversos colors per fer-les més atractives visualment, i si és amb plàstic adhesiu, millor perquè així les impermeabilitzaran contre les boques mossegadores dels infants. Li vaig comentar a na Joana i a ella li va semblar bé, a la reunió de cicle  ho proposaré a les altres. Ja ho contaré.

Per acabar amb aquesta reflexió setmanal, afegir que  m’estic donant compte que a mide que avancen les meves pràctiques i me trobo més còmode dins l’aula, noto que me surt “la vena crítica”, espero que constructiva. Imagino que també és normal, però de vegades m’agafa por, perquè no voldria donar la impressió de ser una “marisabidilla”, però és veritat que vaig agafant coratge, i aquest és fruit de que cada cop coneixo més el funcionament del centre i comparteixo o no algunes coses. El que vull que quedi clar és que no pretenc descalificar ningú; sinó aportar altres punts de vista diferents de la mateixa cosa, sempre amb la intenció de millorar i d’aportar reflexions que me resultin profitoses pel meu aprenentatge.