TERCER DOSSIER DE FEINA

Bones pra ctiques

View more documents from magefra.

QUARTA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Poc a poc, noto que me vaig sentint més còmode dins l'aula i això me fa un poc de por perquè de vegades si he de cridar l'atenció a un infant que ha pegat un mos a un altre, per exemple, ho faig sense esperar a veure com reacciona la mestra, i no sé si això ho he de fer perquè no sé fins on arriba la meva feina. És a dir, no sé fins on arriba la meva intervenció com a practicant i on comença la intromissió. És delicat, potser ho hauré de parlar amb na Joana dins la setmana que ve. Estones m'oblido que estic fent pràctiques, i li he d'estar recordant a na Joana que si m'ha de cridar l'atenció ho faci perquè jo som allà per aprendre.

Aquesta setmana, crec que era el dilluns, me va dir que ja podria quedar jo sola dins l'aula perquè ella me veu molt preparada, i això  me va alegrar molt, però també me va retgirar bastant, per tot el qu epodria implicar quedar sola amb el grup. Me varen tornar a venir totes les pors, per tant, tot i que  estic  molt contenta d'aquesta valoració de la meva tutora, i me motiva a seguir,  penso que mentre m'invaeixin les pors davant la idea de quedar-me sola amb el grup, no estaré preparada, ni molt manco.
Aquesta setmana he pensat molt, arràn del seminari on varem veure els tipus de centres segon sels resultats dels DAFOS,  sobre la conveniència de conèixer els centres de pràctiques abans d'escollir-ne cap.
Jo vaig escollir aquest en concret perquè volia quedar a Alaior per poder dur als meus fills a escola  cada dia. Però ara m'estic plantejant que hauria d'haver demanat primer els PEC de tots els centres i mirar d'escollir-ne un que m'oferís altres aspectes que me poden interessar, com per exemple fer pràctiques en un centre on  es treballen les emocions , o en un centre on es basen en l'experimentació com a recurs bàsic de l'aprenentatge,  o anar a fer pràctiques en una escola que sigui més observadora dels infants, etc...

Totes aquestes cosetes s'haurien de tenir en compte abans de ser practicant in situ, perquè està clar que cada centre treballa aspectes diferents de la resta, i aquests poden resultar més o manco interessants.

Un altre aspecte sobre el que he reflexionat aquesta setmana és sobre la importància que les famílies ens deixin els seus fills ben tranquils, ja que ells  noten les angoixes i les pors de l'adult que les pateix. És important treballar des de l'escola, per convéncer a l'adult que a l'escoleta l'infant es trobarà bé i que sobretot, la feina de les mestres és procurar que els fillets i filletes estiguin ben atesos mentres són al centre. I així evitar casos com el que me va passar la setmana passada amb l'àvia den D.
Penso que a lo millor seria convenient plantejar-se la introducció d'una persona amb prou coneixament del tema que fos un mediador familiar i servís de guia i d'ajut per aquestes persones a les que costa tant deixar els seus fills a l'escoleta passat el període d'adaptació.

Dafo del centre

Aqui va el DAFO de centre.
Igual que a l'anterior, considero que amb el temps i l'experiència arribaré a afegir més coses interessants i arribaré a "filar" bastant més prim, al manco, això esper.

FORTALESES -          Les parets dels passadissos per on passen els adults acompanyants estan plenes de documentació i fotos dels diferents moments que es viuen en el dia a dia del centre. Moments com el berenar, i activitats com la “psico” , la plàstica i el joc heurístic, o l’experimentació dels infants de dos anys. Per tant hi ha un interès en que les famílies i tothom que és extern, coneguin la feina que es fa des del centre. -          A l’entrada hi ha un gran panell amb les fotos de totes les mestres que treballen al centre i amb quin grup estan treballant. És una bona manera d’apropar-se a tothom, fent una primera presentació d’un mateix. -          Sembla que hi ha bastanta comunicació entre totes les mestres que treballen al centre. -          Es fa servir tot el que passa al context culturalment parlant, per treballar-ho dins les aules i a l’escola, per exemple la “Bunyolada” per tots Sants, la celebració de Sant Antoni,... -          Intenta donar un paper important i participatiu als avis i àvies dels infants. Per exemple en les dues celebracions que he anomenat, la participació és exclusivament destinada a avis i àvies o pares i mares en cas de no tenir avis que hi puguin assistir. -     Les famílies entren dins el centre i a més dins les aules, tant per deixar els infants com per anar-los a cercar, aquest fet afavoreix molt la comunicació i la interacció família-escola.

OPORTUNITATS -          El centre està ubicat a la zona escolar del poble, per tant poden visitar altres escoles -          Està situat en una zona residencial però que també va creixent a nivell de comerços com Super mercats, per tant possibilita altres tipus de sortides. -          Te un parc d’ús públic al qual s’hi pot accedir des de l’escola, i els alumnes de dos anys hi solen anar a jugar quan arriba el bon temps -          Davant el centre hi ha una petita zona de pins i moreres que els infants poden visitar per jugar amb natura -          El centre te una zona del pati destinada a ser un arener -          Hi ha una zona del pati dels infants d’un any on hi ha terra i herbes on els infants van a jugar quan arriba el bon temps. El fet de poder jugar amb terra i materials naturals és molt interessant pels infants ja que els ofereix la possibilitat d'experimentar.

Dafo de l'aula

De moment aquestes són les fortleses i oportunitats que veig dins l'aula on estic.
Som conscient que amb el temps i la pràctica en veuré més, o millor dit, aprendré a "filar més prim", però de moment això és el que he trobat.

FORTALESES -          Mestra afectuosa amb els infants, i ells l’ estimen i la respecten -          La mestra és pacient amb els infants i s’adapta al seu ritme. -          Les tres mestres del  mateix cicle formen un bon equip. -          És flexible amb les rutines i els horaris -          Ús enriquit del llenguatge i el reforcen amb recursos visuals -          Interacció diària amb els pares ja que aquests poden entrar dins l’aula tant a l’arribada com a la sortida -    Els infants poden accedir a  les joguines perquè estàn al seu abast -     Hi ha un racó de lectura on poden mirar els seus contes -     Hi ha unes escaletes per on ells pugen per canviar-lis els bolquers, així la mestra no necessita carregar tant de pes, i així es salvaguarda de lessions de columna

OPORTUNITATS -          Les tres aules d’un any estan intercomunicades per portes, per tant es poden dur a terme activitats mesclant infants de diferents grups -          Cada aula disposa d’un bany per ella adaptada  a les mides dels infants, per tant a l’hora de llevar els bolquers i fomentar l’autonomia dels infants amb el tema de l’ higiene personal, es pot fer servir i tots ho poden veure i així motivar-se els uns amb els altres. -          L’aula dóna al pati dels infants de dos anys, per tant te vistes a l’exterior i hi entra el sol -     Les aules habilitades ocupen tota la planta baixa, per tant els infants es poden desplaçar per dins el centre sense més problemes de mobilitat. Així per exemple per anar a "psico" o a l'aula on es fa el Joc heurístic, els infants van agafats a una cordeta fent una fila.

TERCERA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta setmana és la primera que visc "sencera" des que hem començat les pràctiques, perquè hem tingut les dues setmanes anteriors amb festius i per tant, aquesta tenc més coses per reflexionar.

El primer tema és el de l'infant ANEE amb el que ja vaig obrint camins per establir vincles. Es diu D. i hem passat de la més absoluta ignorància per part d'ell, a mirar-me, somriurer-me, i fins i tot deixar-me que li canvïi el bolquer!, per tant avenços , en feim.

Un altre tema que aquesta setmana me fa pensar és el de la conveniència que la mestra es faci respectar.
El dijous varem fer joc heurístic i hi havien tots els infants. Durant l'activitat hi varen haver dos fillets que incompliren la norma de no mourer-se del seu lloc i es van alçar, i quan la mestra els déia que havien de tornar al seu lloc no li van fer cap cas. A jo veure allò me va fer mal perquè me sap greu per na Joana, perquè la consider molt bona persona i me molestava veure que els infants no li féien cas, i sobretot, veure la seva  impotència davant el fet que els fillets no li féssin cap cas.
Supòs que va veure la meva expressió i després  me va dir com per justificar-se o justificar-los, no ho sé; que hi ha alguns dies que els "renya" més, i  altres que no ho fa tant....
Supòs que tot depén del dia que dugui, però aquest fet me va fer pensar sobre la conveniència de fer-se respectar i  saber trobar l'equilibri entre ser molt permissiu o ser massa estricte, la qual cosa ha de ser realment difícil i complicada, i no sé si es deu aprendre o trobar mai.

El que si va ser  un èxit en el joc heurístic va ser a  l’hora de recolliir i classificar els materials.
Sembla que ens trobem amb un grupet més mogut al que li funcionen millor les activitats que impliquen més moviment i ritme. Ho hauré de tenir en compte a l’hora de dur a terme una unitat didàctica amb aquest grup.

Un altre aspecte que he observat i me crida l’atenció des que faig pràctiques, és que na Joana fa pocs moments "d’estora" com el bon dia, contar contes, cantar cançons,...Això me fa pensar en el bagatge individual i en les preferències personals de cada un. A jo m'agrada cantar i contar contes, i crec que seré una mestra que farà molta "estora", però tot i la importància que per jo tenen els moments de seure i ser un grup, me sembla normal que cada un hi posi a la pràctica educativa un poc o molt de la seva forma de ser, ja que tots tenim la motxilla ben carregada de coses que ens influencien a l'hora d'actuar. Per tant, aquí hem de tornar a cercar l'equilibri entre fer molt d'allò que t'agrada a tu com a persona i fer també allò que no t' agrada tant, però que com a mestra  és igual d'important pels infants.

De totes maneres, na Joana sempre insisteix en que li agrada respectar les coses que als infants els agrada fer, i potser també fa poca “rotllana” perquè sap que als seus alumnes els agrada fer coses que impliquen més moviment.

Ja per acabar aquesta reflexió setmanal, vull compartir una cosa que me va passar  el   divendres 9. 

Va venir  en D. amb la seva àvia que no l’havia menat mai a l’escola. Aquesta setmana  havia tornat a fallar  un parell de dies perquè tenia febre, per tant, açò no fa més que dificultar el procés d’adaptació de l’infant, i com és lògic, en D. tornava entrar tot plorant amb el xumet a mos, mentre l'àvia el portava en braços .  Na Joana ,  justament havia sortit un moment i  jo estava sola dins l’aula per rebre aquell infant  plorant i l’àvia amb una cara de “tragèdia grega” que li déia que  no plores tot amb la llàgrima a l'ull. Jo sabia que no li podria prendre el fillet dels braços, perquè  ell faria un tro, i no estava aquella senyora per suportar massa plors més.
Així que vaig decidir  cridar per megafonia a na Joana que vingués a l’aula per favor. Ella tot d’una va venir i va poder agafar el fillet dels braços de l’àvia angustiada, i tot va quedar aclarid.
Però jo després me vaig estar  demanant si havia fet bé o no  cridant  a la mestra.
Sincerament crec que si, perquè vaig evitar una situació que possiblement hauria estat molt més violenta tant per l' infant, com per l'àvia, i per jo mateixa.

Però m’he quedat amb el dubte de si és la forma correcte d’actuar. És una postura molt còmode la meva, "ara no me pinta, cridaré a la mestra titular que me resolgui la papeleta", i tots sabem que les coses no són així. Però en aquell moment, vaig considerar que era per les circunstàncies, el millor que podia fer en aquell moment, o no.  
No ho sé, però esper averiguar-ho amb el temps.

LA VIDA DIARIA PER MARI CARMEN DÍEZ

OBJECTIUS	1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques.
CONTINGUTS	1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional
AGRUPAMENT	Individual
LLIURAMENT	8 de març de 2012

RESSENYA: La vida diaria

Una recensió o ressenya és un text de caràcter informatiu-valoratiu sobre el contingut i es qualitats d’un article, llibre, pel·lícula…

Per elaborar la ressenya cal:

  Familiaritzar-se amb el tema. No basta una lectura ràpida, cal una anàlisi acurada i profunda

  Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.

  Fer un breu resum o exposar les idees essencials.

  Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.

TÍTOL

“No podem aparcar la vida a la porta de l’escola”.

BREU RESUM

Els moments quotidians que es viuen dins l’aula en particular  i a l’escola en general, esdevenen  importants moments d’aprenentatge pels infants, ja que requereixen l’ús de la intel·ligència de forma significativa perquè es tracta d’ instants que els resulten coneguts i propers als infants.

El moment del dinar, per exemple, implica el desenvolupament del pensament lògic  matemàtic, a més de suposar  l’aprenentatge de valors com saber esperar el seu torn, i de relació social per les converses que sorgeixen al voltant de la taula;  i per tant, implica també l’aprenentatge del llenguatge i la comunicació.

Els moments de joc simbòlic o psicomotor, són uns altres moments quotidians que signifiquen l’aprenentatge de conceptes com la concepció espai temporal, i la comprensió de la realitat.  

Saber-los aprofitar per garantir un aprenentatge significatiu, és un gran repte que els mestres han d’assumir i saber aprofitar.

AVALUAR OBJECTIU DE L’AUTOR

L’objectiu de l’autora era fer-nos reflexionar sobre la importància de prestar més atenció a tot allò que passa dins l’aula, i no deixar-se endur tant per programacions i activitats més preparades, perquè en les cosetes que  passen cada dia a l’escola,  s’hi poden trobar prou fonts de coneixement  i aprenentatge que complementen perfectament el desenvolupament global de l’infant.

Considero , per tant, que acompleix l’objectiu i a més, ens ho planteja de forma clara i didàctica com la bona mestra que segurament és.

LES MEVES PORS.....

Confessar les pors  me resulta incòmode, perquè és com si despullés un poc l´ànima. Però també és una bona eina per fer introspecció i averiguar quines coses només estàn amagades i quines no volen sortir.

Tenc una por que és la més gran de totes: por a que no m´agradi aquesta professió. He de confessar que no som la típica persona que de filleta somiava ser mestra d´escola. A la meva època voliem ser secretàries, enfermeres, açafates de vol, però el que jo volia ser de petita era periodista.

Per tant, vocació com a educadora no en tenc.

A aquesta manca de vocació li he d´afegir que una persona molt propera a jo, va estudiar aquesta carrera i fins i tot va entrar a treballar en una escola, i quan va fer només tres dies que hi treballava va veure que  no hi volia tornar. Açò si! va ser molt valent, perquè quanta gent no hi ha treballant de mestres i no valen o el que és pitjor, no els agrada i no hi posen ni ganes ni il.lussions?

Una segona por abans d´entrar a pràctiques, era que no me dugués bé amb la meva tutora de pràctiques, i l´altre era que al centre no fos ben rebuda.

També me fa por no saber reaccionar davant una situació perillosa, me fa por que un infant me rebutgi i jo no sepi actuar davant el seu rebuig; me fa por que un infant m´ignori perquè no sé si reaccionaré correctament.

Me fa por el rebuig d´un pare o una mare; me fa por que un infant tengui un accident per la meva falta d´experipencia; me fa por que un infant s´atraganti.

També me fa por no poder organitzar-me bé tot el que és  pràctiques-diari-casa i família.

Me fa por suspendre les pràctiques.

I en definitiva me fa por no poder aclarir-ho tot, que és el que s´espera de jo.