Dossier per dia 31 de Maig

Fes una anàlisi acurada dels plans de millora presentats:

 De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?

PROJECTE FAMÍLIA I ESCOLA

M’ha cridat molt l’atenció que des de l’escola s’hagi deixat que les famílies arribessin a quedar tant al marge que hagi estat necessari aplicar una millora en aquest sentit, ja que les famílies són una part essencial de l’escola i com ens va dir el curs passat Carles Perellada a la conferència que va donar a la UIB: “somniar per innovar”, els hem d’agrair que ens portin els seus fills a l’escola i els devem una gran consideració i estima.

PROJECTE PATI

M’ha agradat molt la idea perquè veig que a les poques escoles que he pogut visitar, els seus patis disten molt de ser els patis d’escola que jo guardo en la meva memòria de quan jo anava a l’escola on hi havia un pati ple d’arbres i arena, i espai per córrer i jugar. Per tant, m’agrada la idea que hi hagi una proposta de reestructuració d’aquests espais.

PROJECTE SENYORA POESIA

M’ha cridat l’atenció que siguin tant valentes de voler treballar la poesia amb edats tant curtes. Crec que és una molt bona idea que pot ser molt enriquidora quant a l’aprenentatge de les estudiants, a l’hora de trobar prou recursos que siguin adients per les edats a les que va dirigida i que assegurin la motivació dels infants.

PROJECTES LABORATORI DE CONSTRUCCIONS

Tots els projectes treballen diferents formes de fer servir els materials de desfeta a l’escola. Alguns els transformen en joguines, altres en materials per a l’experimentació,etc. M’ha agradat molt la caseta del pati i l’ús que se li donarà.

PROJECTE BLOG DE L’ESCOLA

M’ha cridat l’atenció que les companyes d’Eivissa s’hagin trobat amb la necessitat de dur a terme amb les mestres la formació en el tema de blogs. Me crida l’atenció que en plena era del coneixement i les noves tecnologies, encara trobem centre sense internet, i sense saber fer servir els recursos dels què disposen.

PROJECTE PSICOMOTRICITAT

M’ha cridat molt l’atenció el fet que havent fet una assignatura el curs passat dedicada a la Psicomotricitat, i estant com està, tant en boca de tothom, que encara hi hagi centres que ja no és que no disposin d’una psicomotricista, que te un pase, però que no hi hagi hagut cap mestra que s’hagi volgut interessar un poc per com s’estructura una sessió de psicomotricitat, me dóna peu a pensar que hi ha escoles que no estan gens interessades en el que passa arreu del món. I aquesta desconnexió total de l’entorn pot ser molt bona per segons què, però també pot ser molt perillosa, sobretot en relació a tot allò que redunda en benefici dels infants, com és la psicomotricitat ben aplicada.

PRESTATGERIA MULTISENSORIAL

Que es facin servir i s’aprofitin elements que ja formen part de l’escola. En els temps que corren l’optimització de recursos és un aspecte importantíssim a tenir en compte a l’hora d’iniciar un projecte.

CREACIÓ DE JOGUINES A PARTIR DE MATERIAL RECICLAT

m’ha agradat la idea de les joguines amb material reciclat tot i que com elles mateixes han reconegut, es tracta de materials que un cop elaborats, no potencien la creativitat i la imaginació dels infants.

ESTRUCTURACIÓ GENERAL DE L’ESPAI DEL CENTRE

Me sembla un projecte molt ambiciós, però que pot resultar molt enriquidor tant per les mestres com per les alumnes en pràctiques. M’agrada molt la idea que els infants puguin circular lliurement per tots els espais del centre, tot i que hauran de dur a terme una bona recerca sobre prevenció de riscos i seguretat dels infants, ja que si hi ha escales sempre hi ha unes normes de seguretat establertes que s’han de respectar.

PROJECTE CATÀLEG D’ESPAIS DE JOC

El que més m’ha cridat l’atenció és que sigui un catàleg. Entenc que és un pla de millora dirigit cap a les mestres directament. El qual redundarà de forma indirecta en els infants perquè quan les mestres portin a terme els jocs i els espais com els recomanen al catàleg, doncs això beneficiarà llavors si, de forma directa als infants.

MILLORA DEL MOMENT DE DINAR I DE DORMIR

Al blog de les meves companyes no he pogut extreure massa més informació sobre el projecte, per tant imagino que estan portant a terme unes observacions per tal d’analitzar-lo i posteriorment segons el resultat de l’anàlisi, llavors proposaran la seva millora. M’agrada que en un principi l’escola els proposés dos moments per millorar i que elles hagin decidit centrar-se només en un ja que com elles mateixes diuen, més val fer-ne un i bé que dos de regulars.

CONTES

La creació d’una bona biblioteca en una escoleta sempre és una bona idea perquè els infants tenen molt de contacte amb els contes i m’agrada que es facin millores d’aquest tipus ja que sempre són en benefici dels infants i personalment els considero com una inversió ja que que surtin infants lectors o no depèn en molta part de les biblioteques que hagin vist al seu entorn més immediat.

Quins objectius té?

PROJECTE FAMÍLIA I ESCOLA

-          poder fer front als dubtes que tenen les famílies en quant a les cançons que els infants canten.

-          Conèixer les inquietuds de les famílies.

-          Fer una guia de recursos que intenta recollir pautes i actuacions de cara

a les famílies.

-          Posar en coneixement de les famílies les activitats que es porten a terme a l’escola a través de la documentació.

PROJECTE PATI

-          Ajustar les propostes del pati als objectius del currículum.

-          Crear un espai que potenciï diferents formes de joc.

-          Oferir més material als infants, i que sigui més variat.

-          Disminuir els conflictes entre els infants.

-          Enriquir el moment de joc lliure.

PROJECTE SENYORA POESIA

-          Introduir la poesia a l'Educació Infantil com un element enriquidor i útil en les seves respectives vides.

-          Que els infants es familiaritzin amb la poesia de manera lúdica.

PROJECTES LABORATORI DE CONSTRUCCIONS

-          Conscienciar sobre l’ús de materials de desfeta i en el respecte del medi ambient.

-          Oferir i elaborar materials de joc diferents que permetin el desenvolupament de la creativitat.

-          Afavorir l’exploració i l’experimentació amb els materials.

-          Oferir un espai de joc que afavoreixi l’experimentació sensorial.

-          Que els infants realitzin diferents construccions amb els materials i els combinin.

PROJECTE BLOG DE L’ESCOLA

-          Apropar-se a les famílies.

-          Afavorir l’observació per part de les mestres.

-          Motivar les mestres a que publiquin al blog

-          Obrir l’escola a les famílies.

PROJECTE PSICOMOTRICITAT

-          Estructurar bé la sessió de psicomotricitat per millorar la qualitat de la mateixa.

-          Materials nous i nets.

-          Fomentar la independència dels infants.

-          Creació d’un espai que ofereixi intimitat.

PROJECTE PRESTATGERIA MULTISENSORIAL

-          l´objectiu de potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre.

CREACIÓ DE JOGUINES A PARTIR DE MATERIAL RECICLAT

-           Proposar alternatives a l’hora decrear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.

-          Evitar el consumisme

-          Proporcionar les joguinesnecessàries. Evitar l’excés.

-          Crear joguines per la diversitat,evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altrescaracterístiques.

-          Introduir el material noestructurat com a joguina a l’aula.

-          Donar valor als materialsquotidians, de l’entorn i de la vida diària.

-          Potenciar la creativitat delsinfants a l’hora de jugar amb els materials oferts.

-          Conscienciar a la comunitateducativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, delsbeneficis que aporta.

ESTRUCTURACIÓ GENERAL DE L’ESPAI DEL CENTRE

-          Unificar el pis amb un espai heterogeni quant a edats.

-          Donar autonomia de moviment als infants.

-          Donar més espai als racons de joc

-          Amb aquest canvi se vol que elsinfants puguin jugar tranquil·lament i sense molestar als companys que volendormir o estar tranquils; sabem que els nadons en moltes ocasions necessitenmoments relaxats, i no sempre els tenen al mateix temps.

-          A part de la reestructuració de les aules se vol fer més útil l’espai del hall.

PROJECTE CATÀLEG D’ESPAIS DE JOC

-          Agilitzar la programació setmanal.

-          Compartir experiències pel que fa als espais i els materials.

-          Fomentar el treball en equip.

-          Canviar els materials excessivament estructurats i substituir-los per materials reciclats.

-          Estimular els infants.

MILLORA DEL MOMENT DE DINAR I DE DORMIR

-          Es tracta d'una millora del moment del dinar i del dormir.

CONTES

-          Que la biblioteca tengui un funcionament pràctic i senzill.

-          Que el puguin fer servir infants i famílies.

Quin tipus d’aprenentatge promou?

PROJECTE FAMÍLIA I ESCOLA

Amb aquest projecte s’aprèn a documentar, a seleccionar la informació que hem de presentar a les famílies, a escoltar les famílies i les seves inquietuds, crec que és un projecte interessant per rescatar el proper curs quan facem l’assignatura de Família i Escola.

PROJECTE PATI

Crec que aquest projecte promou un tipus de concepció de l’espai com un espai constructivista , que permeti als infants experimentar i aprendre a través del joc.

PROJECTE SENYORA POESIA

Crec que l’aprenentatge que promou farà més referència a estratègies i recursos visuals per fer servir perquè els infants es vegin motivats a fer poesia a l’escola.

PROJECTES MATERIALS RECICLABLES I DE DESFETA

Bàsicament experimentació i descoberta de materials i sensacions.

PROJECTE BLOG DE L’ESCOLA

Bàsicament l’aprenentatge el porten a terme les mestres quant a l’ús i aplicació de les noves tecnologies a l’educació.

PROJECTE PSICOMOTRICITAT

A les mestres el ofereix la possibilitat d’aprendre a dur a terme una sessió de psicomotricitat de forma correcta; i als infants els ofereix la possibilitat de gaudir i experimentar amb el seu propi cos en relació a l’espai, el joc, el moviment, la relaxació, la representació, la construcció, la destrucció, segons Aucoutourier a través del joc i el moviment l’infant expressa i allibera el seu bagatge emocional, fet que contribueix poderosament al desenvolupament global de l’infant.

PRESTATGERIA MULTISENSORIAL

Aquesta proposta té una finalitat més manipulativa i de descoberta dels materials.

CREACIÓ DE JOGUINES A PARTIR DE MATERIAL RECICLAT

les accions que fomenten les joguines són dirigides, no afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error, l’error adopta un paper negatiu ja que no s’afavoreix l’èxit dels infants ni el desenvolupament segons les seves capacitatS, el conflicte entre iguals no és una font d’aprenentatge, etc. Per tant intenta afavorir l’aprenentatge arràn del joc no dirigit, l’aprenentatge arràn de l’assaig-error, afavorir l’èxit dels infants i el desenvolupament de les seves capacitats.

ESTRUCTURACIÓ GENERAL DE L’ESPAI DEL CENTRE

Crec que molts, perquè a les alumnes els suposarà com ja he comentat abans, informar-se de com està la normativa vigent quant a prevenció de riscos i accidents.  Pel que fa a les mestres, com les pròpies companyes han esmentat, quan la reestructuració estigui feta hauran d’aprendre a treballar en equip perquè passaran a formar “parella educativa”, amb tots els aprenentatges que això implica.

Finalment als infants el fet de disposar de més espai per jugar i per mourer-se lliurement, els suposarà un pas important cap a la seva autonomía.

PROJECTE CATÀLEG D’ESPAIS DE JOC

És un aprenentatge que faran les mestres, per tant el catàleg ha de ser  funcional, manejable, amb el que amb un cop d'ull et puguis endur una idea per dur-la a terme a l'aula. També és un catàleg que s'ha de poder ampliar amb noves idees, nous materials i espais. A més és un catàleg que s'estructura per aules (cursos) i que a més compta amb un marc teòric sobre els escenaris de joc i de la importància de cuidar els materials.

MILLORA DEL MOMENT DE DINAR I DE DORMIR

Tant el dinar com el dormir, és a dir les rutines diàries d'alimentació i de son, són dos moments de la vida quotidiana de tot infant, que marquen, sobretot de 0 a 3 anys, tota la resta activitats del dia.

En aquesta escola ho saben i ho tenen molt en compte, per això volen millorar aquests dos moments tant vitals.

CONTES

Els contes són una eina de les que disposem per ajudar als infants a créixer, a comprendre el món, a conèixer la vida. La narració d’un conte ajuda a enfortir els vincles familiars, a conèixer-se millor, a estimar i ser estimat. Per tant, aquest projecte promourà aprenentatges de caire emocional segons el contingut dels llibres.

Quina és la seva avaluació?

PROJECTE FAMÍLIA I ESCOLA

Al haver estat absent a classe disposo de molt poca informació per avaluar, però el que si puc és opinar sobre les activitats que s’han pensat fer per apropar les famílies a l’escola. No sé si un cançoner és prou encertat perquè si bé és un detall que les famílies puguin compartir les cançons que els infants canten a l’escola, no hi veig prou la finalitat que pugui aportar aquest cançoner en relació amb el projecte. Però ja dic que parlo des de la més absoluta ignorància perquè no vaig assistir a classe.

PROJECTE PATI

Amb aquest projecte me passa el mateix que a l’anterior, que no vaig assistir a classe i disposo de molt poca informació; però pel que he pogut llegir, crec que és un tipus de projecte que els permetrà avaluar diferents aspecte com l’elaboració i disposició dels materials, la participació dels infants, el grau de perillositat que comporta el maneig dels materials,...

PROJECTE SENYORA POESIA

De moment, les alumnes  estan molt satisfetes de les activitats realitzades ja que hi ha hagut un gran interés per part dels  infants cap a la  "SENYORA POESIA";   per la gran participació dels pares en algunes activitats i també per la bona acollida que ha tingut el projecte per part del centre. 

PROJECTES LABORATORI DE CONSTRUCCIONS

Primer han elabortat i presentat to el material i l’avaluació s’anirà fent arràn de l’observació de l’ús que els infants fan de l’espai. Pel que fa a l’avaluació de l’acceptació del projecte per part de les mestres, un cop presentat el material hi ha hagut una primera avaluació i a mide que els infants van jugant elles també els serveix per avaluar i pensar en els possibles canvis.

PROJECTE BLOG DE L’ESCOLA

Avaluen el funcionament del blog mitjançant feines setmanals que les mestres han d’anar publicant, i segons el grau de participació i interès, van construint les avaluacions i canviant aspectes.

PROJECTE PSICOMOTRICITAT

Hi va haver una acceptació per part de les mestres i posteriorment s’han elaborat unes graelles per tal d’anar avaluant setmanalment l’ús i el gaudi dels infants, així com també l’avaluació d’alguns aspectes concrets que podrien anar proposant les mestres per tal d’analitzar i reflexionar sobre la sessió de psicomotricitat, i la introducció de possibles canvis.

PRESTATGERIA MULTISENSORIAL

Es farà a través d’observacions dels infants. Són dues intervencions que estan emmarcades dintre del projecte de l´escoleta que té l´objectiu de potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre. Els materials que proposam, tant a un com a altre espai, són innovadors en tant que són diferents dels que han treballat els infants fins aleshores.

CREACIÓ DE JOGUINES A PARTIR DE MATERIAL RECICLAT

Arràn de l’observació  i avaluació de la posada en pràctica de les joguines han arribat a la conclusió que  no extreven tots els beneficis que en un principi  aporta el material reciclat. Per sort, aquest projecte també ha servit com a mitjà de conscienciació de les mestres i com a recurs a partir del qual es fonamentarà el proper projecte demillora. D'aquesta manera, podríen dir, que el  projecte ha portat a terme una avaluació que ens ha servit per veure que el projecte de millora, tot i ser correcte, no és del tot factible i per lo tant, la seva continuació i futura avaluació desencadenarà en un nou projecte de millora.

ESTRUCTURACIÓ GENERAL DE L’ESPAI DEL CENTRE

Quan tot estigui muntat podran anar avaluant si els espais estàn bé així com els han deixat i si realment tot els ha sortit com esperaven. Això ho podran avaluar quan tot estigui funcionant, i ho hauran de fer les mestres.

PROJECTE CATÀLEG D’ESPAIS DE JOC

Al blog no s’explicita prou bé com ho avaluaran.

MILLORA DEL MOMENT DE DINAR I DE DORMIR

Al blog no s’explicita com avaluaran el funcionament del projecte de millora.

CONTES

Durant aquest darrer mes de pràctiques l’alumne anirà observant com va el funcionament d’aquest racó que ha muntat i després podrà fer una reflexió i unes propostes de millora si és el cas.

 Comparant amb les meves pràctiques:

Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?

De tots els projectes que ens han presentat les companyes el que més m’ha agradat és el de l’estructuració general del centre, encara  que tots m’han semblat interessants. Aquest en concret m’ha sobtat per la grandària del projecte. Imagino que reestructurar una aula ja implica una bona planificació d’espais i materials que es tradueix amb hores de feina i recerca, i quan ho plantejo en la idea de fer-ho de tot un centre me sona més a projecte de final de carrera i no tant sols a un pla de millora.  M’agrada la idea perquè imagino que esteim parlant d’una escoleta que és antiga ja que les de nova construcció tenen com a molt un primer pis, i la idea de fer un estudi de l’espai, analitzar-lo i observar l’ús que en fan els infants, per després reconvertir-lo en un espai que els pugui servir a ells per el seu ús lliure, me resutla fascinant. Som una gran aficionada a la decoració, i decorar no tant sols significa posar un jerro polid a un armari, sinó que decorar significa que l’espai a canviar ha de resultar còmode, de fàcil accès, ha de ser pràctic, i a més ha de convidar a quedar-s’hi; amb la qual cosa me procvoca un poc d’enveja pensar que unes companyes tindran la sort de treballar en algu tant ambiciós.

De la resta de projectes, me criden molt l’atenció  els que estan relacionats amb el pati de l’escola. Crec sincerament que tenim unes escoles, per norma general, amb uns patis bastant tristos i poc educatius. Seguint les idees de Loris Malaguzzy que parlava que tot en una escola ha de ser educatiu i que per tant, tots els  espais d’una escola ho han de ser,  resulta bastant penós que als nostres fillets i filletes els oferim patis coberts de cautxo, amb quatre elements de plàstic que es diuen “psicomotrius”, i ni un tros de terra per jugar a fer fang i “cuinetes”.

Crec molt necessari fer un replantejament dels espais que els oferim als nostres infants i considero que val la pena analitzar seriosament si aquests espais  són realment el que més els convé independentment de lo molt o poc que s’embrutin la roba i de lo molt o poc que pugui costar. Que curiosament resulta que el que més els agrada als infants i el que més reptes cognitius els provoca i el que més contribuirà al seu desenvolupament global, no és ni tant difícil de fer ni tant car, però si, embruta.

Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

La reestructuració de tot el centre no es podria adaptar al meu perquè l’escola on estic fent pràctiques és de nova construcció i està bastant acceptable; però el que si se podria adaptar perfectament és el pla del pati. Podrien començar per habilitar una zona tancada que està plena d’herbes i convertir-ne un tros en un sorral i la resta deixar-lo perquè siguin els propis infants que sembrin les plantes i creïn el seu jardí. Les parets es podrien cobrir amb dibuixos que podrien venir a fer els pares i mares i amb trossos pintats pels propis infants. Podrien substituir tots els jocs de plàstic per elements de fusta i materials naturals però reutilitzats d’altres llocs on ja no es fan servir, i el podria crear una zona de gronxadors, un llit elàstic, un sac de boxa perquè els infants que ho necessitin es puguin dirigir a aquest lloc a canalitzar la seva agressivitat. El pati s’hauria de concebre com un espai on l’infant hi va a fer tot el que no pot fer dins l’aula, d’aquesta forma els infants que tant malament es porten dins les aules perquè estan nerviosos i no es saben controlar, tindrien un espai a l’escola on canalitzar aquesta barreja d’emocions tant inexplicable.

Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?

Quines dificultats i obstacles hi veig?

Moltes coses. Des de les joguines elaborades amb material reciclat, a tenir més en compte fer més activitats per implicar les famílies, que per exemple, amb l’elaboració de joguines amb materials reciclables, ja podriem muntar un taller de confecció de joguines.

Les dificultats son sempre les mateixes que es resumeixen en dues: manca de motivació i de ganes de fer coses.

Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació?

El que més clar m’ha quedat és que abans d’elaborar un pla de millora hi ha d’haver una prèvia observació i coneixement de l’espai  o del lloc on es vol aplicar. Dic això perquè per exemple nosaltres, varem fer la proposta al centre perquè ells no havien pensat res, i ara, tres mesos i mitg després, veig que hi ha bastantes cosetes que es podrien millorar i que no s’haurà fet per manca de coneixement. Tot i açò, crec  que he après moltes coses; una altra tema serà que ho sepi plasmar tot en un mapa conceptual. Ho intentaré.

Elaboreu un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits.

Dotzena setmana de pràctiques

Si he de definir el que ha estat aquesta setmana amb una paraula te diria que ha estat diferent, perquè no he fet el mateix cap dia.  Sa veritat és que  ha estat una setmana molt moguda on he tingut poc temps de reflexionar tot i que he tingut l’oportunitat de viure diferents facetes de l’escola, lo qual essent una alumna en pràctiques, resulta força interessant. Pero aniré amb ordre per no perdrer-me cap informació.

El dilluns na Carol i jo, varem passar pràcticament tot el matí dins l’aula dels sentits fent fotos. Hem decidit que pel darrer seminari a les nostres companyes els presentarem aquesta aula i el que es fa a dins, perquè ens sembla més interessant que presentar-lis el blog de l’escola, ja que el que hem vist a aquesta aula ens ha resultat enriquidor i més motivador. Per jo va ser un matí molt productiu perquè me vaig  fixar com ho fèia na Carol per fer les fotos i li vaig  estar demanant en quins detalls dels objectes es fixava i com ho havia de fer per treure una foto amb detall. Puc dir que  he aprés coses del món de la fotografia que crec que quan sigui mestra podré fer servir i així elaborar documentacions més precises i riques estèticament.

El mateix dilluns els  varem enviar la feineta de la setmana a les mestres. Abans vaig estar mirant el blog i sa veritat és que estic  molt orgullosa perquè totes fora dues estàn fent les feines puntuals, per tant crec que de seguir així i d’aconseguir implicar a les que ens queden, haurem aconseguit l’objectiu del projecte de   millora. El que no sé és si quan tinguem aquest assolit, ens n’haurem de fixar un altre o si ja ho podrem donar per bò. La veritat és que la propera feineta que els donem serà que pensin elles mateixes algun tema que podrien publicar ja que trobem que la “roda” de publicar cada setmana, la ténen ja bastant assolida. Els blogs que més me preocupen són el de Recursos i el de Notícies, que veig que les mestres no els faran servir perquè amb els del seu cicle sembla que en ténen prou. Ho haurem de consultar amb na Carol i veure si els deixem i els donem feines per penjar a aquestos blogs més oblidats o si els eliminem i ens centrem en els de cicle. La veritat és que estic molt animada perquè veig que la feina de motivació que hem portat a terme durant aquestes setmanes ha donat bons resultats. Esperem que continuïn així. Crec que el nostre projecte de millora s’ha anat afiançant poc a poc entre les mestres a mesura que entre elles hi han anat agafant confiança i perdut la por. M’ha agradat veure que entre elles parlen de coses que hi publicaran i que quan fan fotos algunes ja diuen: “aquesta pel blog”, per tant podem dir que ja les hem animades a publicar, i crec que no seré agosarada si dic que l’objectiu que publiquin cada setmana també l’aconseguirem aviat perquè la setmana que ve estic segura que totes publicaran la seva feineta. Açò ja ho contarem.

El dimarts hi va haver  jornada de portes obertes . La veritat és que les portes obertes van anar molt bé, el que no hi va anar tant és la participació de la gent. Poquíssimes famílies van visitar les aules i les mestres estaven un poc decebudes. Personalment crec que potser l’horari no era el més adequat (de 18 a 19:30), pero també considero que de vegades s’ha de treballar més per implicar les famílies i que aquesta feina ha de ser constant i no puntualment. Pel que he pogut observar a P1, i a aquesta escola, la participació de les famílies només es demana de forma puntual per fer tallers, pero es podria fer més sovint, per exemple convidant a les famílies a contar un conte a la classe o a veure una sessió d’experimentació, a fer una activitat plàstica,…. Això es fa a P2 però a P1 no, i crec que no s’hauria de posar límits a la participació activa de les famílies en l’escola perquè és important pels infants perquè seria una forma de treballar més "a la una" i en alguns casos d'infants que no estàn acostumats a tenir límits els aniria molt bé, i pel centre també, perquè al obrir-se més a la participació activa de les famílies, la seva feina es podria avaluar des d'una perspectiva més "externa" com són els pares i les mares.  Però tot açò s’ha d’anar treballant poc a poc i des de principi de curs.

Aquests dies començ a perdre la son i els nirvis me comencen a visitar. És perquè ja sé que arriba el final d’aquesta etapa, i me preparo psicològicament per un acomiadament que me resultarà penós.  Aquesta part és un aprenentatge que considero molt important de cara a la futura professió que m’agradaria desenvolupar. Penso que durant la vida professional d’un docent, passen per les seves mans mils d’infants amb mils d'històries diferents per contar, i el o la mestra ha de ser prou professional per sobreposar-se a les penes i alegries que aquests li provoquen . Cada vegada que penso en deixar de veure en D. amb tot el que m’ha costat establir vincles amb ell; amb en E. amb lo pillo i amorós que és; amb na G. que me “l’emportaria a casa”, de xata com és; amb na N. amb lo remenosa que és,……. Se me forma un nus al coll que me costa reprimir, però ho he de fer perquè aquest nus formarà part de sa meva vida professional cada  final de curs, cada final de període de substitució, cada final d’etapa,…. I m’hauré d’acostumar a conviure amb aquesta sensació perquè formarà part de sa meva vida, pero així i tot crec que el divendres 8 de Juny, aquesta pena en algun moment me sortirà perquè som humana i molt ploraire, només esper que no me surti davant els meus “bitxets” perquè es retgiraran. El que està clar que aprendre a controlar aquesta emoció, és un aprenentatge  que hauré de fer perquè formarà part de sa meva feina en un futur esper no molt llunyà.

El dijous vaig anar d’excursió amb els infants de dos anys.  Va ser divertida i me van cridar l’atenció diverses coses. Per exemple, me va cridar l’atenció que si anem a passar el dia al camp, en haver dinat ens tanquem dins l’esglèsia, que s’hi està molt bé, però en comptes de jugar amb cotxets i animalets, les mestres haurien pogut contar contes i cantar cançons o preparar activitats més relaxades perquè els infants estaven esgotats i tots fins i tot les adultes, haurien agraït tenir un moment de relax. Imagino una musiqueta molt suau i tots estirats al terra o escoltant un conte dins la fosca de l’esglèsia. He de reconèixer que el recurs de les joguines i els contes està molt bé, pero tenint en compte l’ambient que ens rodetja, se podria prescindir de dur joguines i intentar fer alguna cosa més especial. Crec que un conte amb titelles representat per totes les mestres juntes, hauria estat genial, i acabaria de rodonir la sortida.

Pel que fa a l’organització  molt bé. Es nota que ja fa molts anys que fan aquesta diada i ja ho tenen tot per mà. Així i tot, si no vaig errada l’excursió ha estat organitzada i preparada des de fa un mes i mitg. Hem de tenir en compte que per dur a terme una sortida com aquesta s’han de mirar moltes coses; aspectes com nombre d’infants que vindran. Els que no vindran si aniran a l’escola o no i amb quin grup quedaran. Els que parteixen han de signar autoritzacions, mirar menús, infants alèrgics, adults que han d’acompanyar, mirar que el preu no surti massa car, els dies que hi han d’anar,….. per tant és una tasca que no es pot fer d’un dia per l’altre i que s’han de tenir en compte tots els inconvenients que podrien sorgir, com per exemple que hi hagi prou cotxes particualrs perquè si un infant es fes mal l’han de menar al metge, tenir telèfons de tothom, dur una farmaciola, que els infants duguin roba de recanvi, bolquers, crema de sol posada, capell,…. En definitiva, no m’extranya que es facin tant poques sortides perquè “els darreres” són molt llargs i de molta responsabilitat. Ara, és una experiència que pels infants suposa una gran dosi d’autonomía ben necessària, ja que possiblement es tracta del primer cop en l'any, que  passen tot el dia amb persones que no són de la seva família.

Quant als adults acompanyants, també molt bé. Ens van acompanyar quatre al.lotes del cicle superior, que en un principi estaven un poc aturades, però que amb els infants van estar molt bé i els van saber entretenir. Jo me vaig dedicar a ajudar allà on trobava que fèia més falta, i la veritat és que com que els fillets i filletes estaven prou servids, vaig  poder ajudar a na Lourdes (sa directora) amb els berenars, servir taula,….. que també és important.

El divendres vaig anar a la mateixa excursió, però amb els d’un any i la veritat és que hi ha una gran diferència quant a autonomia i acceptació i respecte de normes. Imagin que hi han molts factors  que hi intervenen, però els de dos anys a la primera ja creuen, i ells mateixos es repartien els gots per beure, i van molt per lliure. Als d’un any, pràcticament els hi has de fer tot, i la feina a fer és molt més d’estar amb i per ells. Així com el dijous vaig poder ajudar més dins la cuina, el divendres vaig haver d’estar tot el temps amb els infants, tot i que també ens acompanyaren quatre alumnes del cicle superior que eren molt al.loteres i amb els infants varen estar genials, però els infants d’un any no estàn tant àgils a l’hora de caminar per les pedres, ni a l’hora de menjar-se el panet, ni a l’hora de beure, per no parlar del canvi de bolquers, o del dinar. Crec que dels trenta infants, només cinc sabien menjar sols, i penso que això és un problema dels pares i mares perquè l’autonomia s’ha de practicar i per fer-ho primer hi ha d’haver una confiança per part dels pares i mares en els seus fills de que ells i elles estàn preparats per aprendre i el que sigui que aprenguin ho faran bé i si embruten no passa res!

Realment m’ha sobtat veure que hi havien tants pocs infants que sabien menjar sols; perquè els meus fills a l’any ja menjaven sols perquè jo volia que així fos ja que donar-lis autonomía a ells implicava tornar-me llibertat a jo, i per jo era molt important anar recuperant poc a poc la meva llibertat, però pel que he vist, hi ha molts infants que tot i beure amb got, no en saben perquè només hi beuen a l’escola, i menjar-se el panet tancat, tampoc en saben perquè a la majoria els donen el pà a la boca en petits trossets. Per tant, crec que és molt important que des de  l’escola es dóni a l'autonomía la importància que té, i que aquesta es faci visible als ulls dels pares i mares a través  d'una documentació adequada, o l'organització d'unes jornades per aprendre a ser i deixar ser autònoms;  donar pautes als pares i mares perquè aprenguin a ensenyar als seus fills a ser autònoms. D’aquesta manera, la feina que es fa des de l’escola, es podria veure reforçada des de casa, i així, tots "remarien" cap al mateix lloc.

EL PROJECTE DE MILLORA

PROJECTE DE MILLORA:

CREACIÓ DEL BLOG DE L’ESCOLA

Per Carol García i Natàlia Vinent.

Perquè la creació d’un blog?

És una proposta nostra al centre. Sorgeix al veure que l’escola no te cap blog per informar a la gent del seu projecte educatiu, i a més considerem important que en la societat del coneixament, cada cop més tecnològica, les mestres facin servir més sovint   els recursos tecnològics dels que disposa el centre.

Com és el blog?

Consta d’un blog principal al que estan enllaçats els altres que són:

El blog dels nadons: on les mestres de les tres classes podran publicar les experiències que siguin viscudes pels més petits.

P1: El mateix que als nadons.

P2: El mateix que els anteriors.

Equip de suport: La idea és donar a conèixer la feina de les més un i de l’EAP a l’escola.

Notícies: Aquest blog es farà servir per compartir informació que sigui d’interès general. La idea està concebuda per estalviar paper a la llarga.

Famílies: Creiem que si en aquest blog es dóna veu a les famílies perquè elles hi publiquin les seves coses, els esteim motivant a que també participin d’aquest projecte, per tant esteim davant un blog on les famílies també hi podran aportar coses d’interès i no només comentaris.

Recursos: Aquest blog servirà per posar a l’abast de les famílies i de les mestres també, materials, enllaços, articles interessants, que afectin a la comunitat educativa i que es considerin rellevants tant per uns com per altres.

AVALUACIÓ:

Davant la poca participació de les mestres en el blog, cada setmana els hem anat posant feinetes que consisteixen en publicar una foto i un escrit de diferent temàtica, cada setmana.

La primera setmana va ser un poc negatiu perquè de les 12 mestres que treballen al centre, només tres van fer la feina.

Durant la setmana següent varem quedar amb elles i les varem ajudar a fer publicacions i la segona feineta la van presentar a temps vuit de les 12 mestres. Per tant varem passar de NECESSITA MEJORAR a PROGRESA ADECUADAMENTE.

Aquesta tercera setmana esperem que de les 12 ja publiquin les 12, i el nostre objectiu és que les dotze mantenguin el ritme setmanal de publicació.

És un objectiu petit però no ens varem voler arriscar perquè hem hagut de fer molta feina de formació de mestres en el tema dels blogs, i una altra feina important que hem fet ha estat la de motivar les mestres.

Com les hem motivat?

Donant-lis una feina setmanal.

Animant-les a participar via mails i per l’escola quan les vèiem.

Una feina molt important ha estat que entre elles s’han anat fent ganes de publicar.

Quan marxem hauran de seguir per això la pròxima feina que els donarem ja serà que facin una publicació del tema que els sembli d’interès i esperem que continuïn sense noltros.

No sabem com funcionaran els blogs de notícies i recursos perquè fins ara les úniques que hi publiquem som les alumnes practicants, per tant, tenim pendent avaluar si val la pena deixar-los o si els eliminem i que es quedin només amb els cinc blogs. N’hem d’acabar de parlar.

Onzena setmana de pràctiques

Aquesta setmana m'he posat  jo mateixa els deures i he intentat fixar-me en dos aspectes claus que se suposa que s'han de treballar  durant els cicles d'educació infantil, i a les escoles de zero a tres, hi figura com un important objectiu a assolir a nivell de currículum, i un aspecte rellevant a treballar a nivell de PEC. Un d'ells és   l'autonomía dels infants.

L'altre moment important és el que suposa   l'acomiat de la família i la benvinguda dins l'aula. M'estic referint al moment d'entrada a l'aula. 
En relació amb aquest darrer, Carme Thió de Pol i Pep Llanes en parlen  com un moment que per l'infant suposa un dels més importants del dia pel fet que s'ajunten en el mateix instant les dues persones o referents més immediats i que per tant,  l'infant més valora en la seva vida, i com a tal, s'ha de tenir molta cura perquè no pugui suposar un moment negatiu ni dramàtic. Pel que he  observat, els infants quan entren dins l'aula amb els seus pare, mare o persona que l'acompanya, en un primer moment es queden com  aturats mirant la resta avam què fan. Alguns en el moment en què l'adult, sobretot passa quan l'acompanyant és el pare o la mare, s'ha d'acomiadar definitivament,  viuen moments de plors i els adults reaccionen retrassant la seva marxa en un intent de calmar l'angoixa del seu fill o filla.  Altres adults surten ben decidits rient i dient-lis amb un bon somrís als seus fills: "tranquil, no passa res, t'ho passaràs bomba i jo prest tornaré ser aquí". Evidentment els infants ploren dos segons més, després en el mateix moment en que algun joc els crida l'atenció ja no s'enrecorden ni del pare ni de la mare ni de ningú més. Però el que més m'agrada i ho considero una bona pràctica, és que la mestra reb a cada infant de forma individual. És a dir, està sempre pendent de la porta mentre no han arribat tots els infants, i quan sent  que s'obre, ja deixa el què està fent i es dirigeix cap a l'entrada de l'aula per  rebre el fillet o filleta amb un "bon dia tal, com estàs? que has dormit bé?, que estàs content?" mentre diu tot això na Joana ja està de genolls al terra i espera amb els braços oberts per donar una abraçada i una besada a l'infant que acaba d'entrar. Després, un cop ha saludat  l'infant s'aixeca quedant a l'alçada de l'adult i li demana com ha dormit el seu fill o filla, si està bé, i intercanvien impressions. Aquesta me sembla una bona pràctica perquè és una "costum" que va començar possiblement com un pla d'acció per rebre les persones individualment, i amb la repetició s'ha convertit en una bona praxis amb la que  dóna a l'infant un moment inportant de protagonisme que el fa sentir bé, i això ajuda a enriquir la seva autoestima, i als pares també els dóna seguretat i confiança el fet de veure que la mestra els dedica un temps exclussiu a ells per parlar dels seus fills, la qual cosa agraeixen.

Pel que fa a l'autonomia he de reconèixer que s'està treballant més des que dins l'aula som dues.   I la mateixa mestra reconeix que estant sola moltes feines que ja haurien de fer els infants les  fèia ella per anar més de pressa: recollir les joguines, repartir els berenars, posar els coixins a l'estora..... són petites responsabilitats que els infants ja haurien de tenir assumides perquè esteim a final de curs, i he vist que les estàn assumint des que jo hi som. Aquí ténen a veure diversos factors, però els que pel que he pogut observar han fet més falta són la constància, la perseverància  i la repetició contínua de les normes per part de la mestra. Aquests són aspectes que he pogut observar absents i que jo poso a la pràctica perquè som més estricte i més constant, i ens està donant bons resultats; per tant crec que he duit a terme un pla d'acció molt determinat per aconseguir els objectius que eren:
-que els infants ajudin a recollir les joguines.
-que vagin a cercar el seu coixí per seure a l'estora i després el tornin a deixar.
-que els infants vagin al restiller a cercar el seu taleg del berenar.
D'aquests tres objectius podem dir que ho esteim aconseguint tot de cada dia millor.
Les joguines les reculleixen amb jo devora amb la capsa de les joguines als braços i força dir:" venga ara toca el cotxe,..... i ara vull un avió,..... i avam qui me dur una moto...." és a dir de forma lúdica.
Pel que fa als coixíns,  cada un va a cercar el seu coixí i el posa damunt l'estora, fins i tot me duen el meu, i l'objectiu també està bastant assolit. Quan acabem l'activitat de la rotllana els infants van a deixar el seu coixí al seu lloc, i ho fan bastant bé, sempre hem d'ajudar més a alguns i recordar-li a altres, però per general està bastant bé; i finalment quan acabem de cantar el "nyam, nyam" ells es dirigeixen a cercar el seu taleg del rastiller i ho fan la majoria. De fet, Carme Thió de Pol i Pep Llanes parlen que a través de la ritualització que es duu a terme a l'escola, els infants exerciten la seva autonomia, per tant es converteixen en activitats privilegiades i insubstituïbles pel desenvolupament de les capacitats i l'aprenentatge dels infants i també del seu benestar.
Per tant, el pla d'acció ha donat fins el moment, bons resultats. Només hi falta que el temps i la constancia ho convertesquin en una bona pràctica.
De tot açò que he explicat avui me queden unes paraules al cap que són com una pluja d'idees  a tenir en compte a l'hora de ser una mestra en ple rendiment. Aquestes paraules són: constància, perseverància, repetició, ajudar, joc, imitació, donar temps, respectar el temps dels infants, tenir paciència, ser estricte, posar normes, posar límits,  ser amorós, reforçar positivament, ser agraïd, estimar, confiança, respectar, donar protagonisme, empatía, escoltar, mirar a la cara, contacte físic,...............................

Avui, diumenge 13 de Maig, queden exactament 26 dies per acabar les pràctiques. La veritat és que aquesta ocasió ja ens permet donar un cop d'ull al retrovisor i començar a parlar de com han canviat les coses en el sentit de les pors i les inseguretats.

Recordo com al principi tant de les pràctiques com de l'assignatura de Reflexió i innovació, me posava dins el llit els vespres i me costava molt dormir-me perquè el meu cap donava voltes i voltes rumiant tot el que me vindria damunt i el difícil que me resultaria treure-ho tot endavant.

Me va costar molt conciliar la meva vida familiar amb la d'estudiant en pràctiques, me va suposar mals de cap i alguna llàgrima. Me va suposar mirar-me als meus fills el vespre mentre dormien i dir-lis amb carícies i besades que "els estimava molt però que sa mamà està un poc nerviosa".

I poc a poc, de forma natural, com han de passar les coses, tot va començar a rodar de forma tranquil.la com diuen en castellà "sin prisa pero sin pausa".

I ara he aprés a gaudir del que faig, els "meus bitxets" com els  dic als fillets i filletes de la classe dels llagosts han passat a formar part de la meva vida i jo de la seva. Els seus pares i mares me miren amb bons ulls i me ténen en consideració, la qual cosa és fantàstica i me fa sentir molt bé.

Les mestres des Pouet en general me ténen com una més, i comparteixen els seus comentaris i les seves bromes amb jo, i jo amb elles, faltaria més!

I na Joana, que vos puc dir d'aquesta tutora que m'ha tocat que és un àngel! crec que quan acabi les pràctiques serà a la que més enyoraré, a na Joana, amb sa seva forma tant dolça de xerrar, amb es seu caràcter tranquil i positiu, amb sa seva alegria per sa feina, i sobretot amb s'amor que sent per es seus fillets i filletes.

Si me demanassin què he aprés d'ella, ara mateix no sabria què contestar, perquè el que he aprés de na Joana va  més enllà del que passa dins una aula, és més que una estratègia o un recurs perquè els infants escoltin o es posin a recollir, és més profund, per açò és un aprenentatge inconscient que me sorgirà poc a poc en situacions que se me presentaran el curs que ve quan torni fer pràctiques, o en un moment determinat en una situació concreta, i llavors me vindrà a la memòria una reacció de na Joana o una paraula que li vaig escoltar, o una forma de mirar els infants i diré "que ho veus, açò ho féia o ho dèia na Joana".

El que tenc clar és que fins el dia d'avui, de tot el que m'ha passat durant les pràctiques fins ara, a la que més recordaré serà a ella.

Gràcies Joana

DESENA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta setmana he de confessar que una preocupació me comença a rodar pel cap, i és el tema del projecte de millora. He estat mirant el blog i veig que cap mestra s’ha animat a penjar res, per tant ens haurem de posar les piles a veure si les engrescam. Crec que ens costarà, però a la fi, animarem  les mestres de que pengin el material, ja que el tutorial que els varem proporcionar és molt clar i senzill. De totes maneres crec que haurem de ser bastant cansadetes per allò que es vegin forçades a fer-ho con tal de no sentir-nos a noltros demanant: que heu fet blog???

 La veritat és que  tinc la sensació que el temps s’ens vindrà a sobre i haurem de fer moltes corregudes.  J tenim molt de material per anar llegint i elaborar un marc teòric pel treball, a més la professora Carme Pinya, ens ha passat molts enllaços amb informació que estic mirant poc a poc. El gran problema és que el nostre objectiu principal és que les mestres s’animin a fer una entrada setmanal com a mínim al blog, i veig que això ens costarà bastant perquè no les veig massa predisposades. Dimarts varem tenir tutoria amb na Carme Pinya i parlant amb ella me va  venir al cap la idea de posar-lis “feinetes setmanals” a les mestres des Pouet, per anar-les penjant al blog, i ja els he encarregat la primera. Esper que s’animin a fer-la i suposarà un primer pas important. El diumenge faré un repàs al blog i els penjaré la segona feineta, i així cada setmana, d'aquesta forma podrem anar avaluant el grau de participació, i ens servirà per anar treballant el alguns aspectes del projecte de millora com l'avaluació. Ja ho aniré contant!

La setmana que ve han d’obrir una aula de nadons i me vaig oferir per ajudar-les a muntar l’aula, crec que com a practicant me resultarà interessant veure com ho fan per muntar-la, ja que un dia, quan faci feina, me tocarà muntar una aula a jo, i tot i que suposo que imperarà bastant el sentit comú, com tot, me causa intriga saber com seleccionen el material de joc, quins criteris segueixen, com disposen el mobiliari, si segueixen cap ordre establert o si ho fan al gust de la tutora,… la veritat és que m’ha agradat anar a  ajudar perquè he fet una cosa diferent i he vist una ala del centre que no havia tingut l’oportunitat de veure mai; però realment la feina no ha estat tant profitosa a nivell d’aprenentatge com m’esperava perquè pel que he pogut observar, el criteri que fan servir per la disposició dels mobles és l’espai del què disposen i més o manco seguir l’organització que ja ténen les aules que estàn montades. Pel que fa a la decoració , molta cosa es va fent quan ja hi han els infants i la mestra els coneix millor  i pot veure amb quines coses jugaran més o manco i quines els cridaran l’atenció. Aquesta part de decoració me fa molta il.lusió perquè m’agrada molt tot el que és aquest món, i penso que si un dia treballo de mestra tindré una aula preciosa decorada pensant en l’estimulació dels infants i en la bellesa visual, ja que es pot aconseguir perfectament que una decoració sigui polida i els serveixi als infants per estimular-los.

La setmana passada vaig fer referència a un infant un poc mogut. La veritat és que haviem dit que optariem per adoptar l’estratègia de l’ignorància total i el reforç només de les conductes positives, i la veritat és que jo ho faig, però na Joana no, i me sap greu, però si és  tant inconstant no aconseguirem els objectius. Parlant amb na Joana, jo ja li he dit diverses vegades que ella ha de ser més constant amb l’acompliment de les normes, i una altra companya, na Kay, també li diu perquè sinó el proper curs ho passarà malament perquè tindrà vuit infants més i només que en tengui un igual de mogut que el que ja te,  li desbordaran el grup. Me sap greu per ella, però jo ho tenc molt clar, i açò no vol dir que jo sigui ni millor ni pitjor, perquè senzillament es tracta de maneres de treballar, però jo reconeg que amb els infants, amb els meus ho he fet, en un principi fins que no han interioritzat algunes normes bàsiques, una ha de ser cansada,  maleita i més caparruda que els infants, i un cop s’ha aconseguit l’interiorització de les normes, després ja podrem ser més amoroses que maleites, al manco així ho veig jo. Per tant, i des del meu punt de vista,   i ja de cara al curs que ve, na Joana haurà de plantejar-se sèriament que pel principi del curs 2012-2013, haurà de marcar molt clarament i molt estrictament les normes de l’aula, adoptar-les de forma molt constant i sobretot marcar  d’aprop a aquest infant per tal d’aconseguir al llarg del curs uns resultats òptims quant a l’aprenentatge de normes i rutines i funcionament del grup.

Som conscient que ja s’atraca el final de les pràctiques, i quan m’hi poso a pensar, noto com me puja un nus al coll. Sé que me farà molta pena acomiadar-me d’aquests fillets i filletes, que ja considero com a meus, però també he de reconèixer que me fa molta il.lusió acabar per poder recuperar un poc de calma en la meva vida, i sobretot, per poder disfrutar dels meus fills. Ara per exemple, jo estic aquí, un bon dissabte capvespre escrivint aquest diari, i el meu marit i els meus fills són a nedar a Son Bou, s’entén perquè vull acabar les pràctiques, no?

Crec que si m’aturo a pensar, hem tingut una setmana molt tranquila i normal. Potser és perquè noltros esteim més tranquil.les i això els infants ho capten i ho absorbeixen. Sincerament, si no fos per l'infant mogut, la classe seria molt bona de dur perquè la majoria dels infants sempre estàn satisfets, o això ens sembla a noltros, però de vegades penso que dins les classes sempre hi ha infants que necessiten saber-se el centre d'atenció de la mestra, el que els fa diferents són les formes de manifestar-se. Moltes vegades penso en els infants invisibles, que ara, ja som ben conscient que n’hi ha i sé qui són; per això procuro sempre, quan entro a classe a les nou del matí, anar a donar el bon dia a cada un dels infants, sobretot als de la classe dels llagosts, i dir-lis bon dia a cada un i donar-lis un beso i un estim. Crec que donar-li aquest temps exclussiu a ells els fa sentir bé i sentir-se reconeguts. Això crec que és una bona pràctica per sa meva part, i hauré de procurar tenir-la en compte el dia que treballi de mestra.

Novena setmana de pràctiques

Aquesta setmana la meva reflexió comença enfocada cap a la part més decorativa del centre. Vos explic: hem de canviar la decoració dels passadissos de l'escola i ho hem de fer amb el motiu dels sentits, que és el tema de la UD que treballarem aquest trimestre. Arràn del darrer seminari que varem fer amb l'assignatura de Reflexió i innovació, els vaig proposar que la decoració del passadís passés de ser només decoració, per convertir-se en eines d’experimentació, així, l’únic que haurien de fer és posar els elements a l’abast dels infants, í ells ho veurien millor, i també ho podrien tocar. La resposta a les idees que tant els van agradar ha estat que al final posaran la decoració del passadís penjada del sostre com sempre, i així només farà polid. Arràn de tot açò la meva pregunta és: que és més important en aquesta escola, la decoració i la imatge que ofereixen , o els infants i el seu aprenentatge? Sincerament, ara mateix que m’he fixat, veig que tots els motius que es posen per decorar els passadissos i ambientar-los segons els temes escollits, tot, es posa a l’alçada dels adults, i així els infants només ho poden veure bé, si van en braços dels seus pares o mares. Per tant, en una escoleta on en teoria s’intenta “cultivar” l’autonomia dels infants, no haurien de començar per posar-lis totes les coses a la seva alçada? , sobretot perquè no requereixin dels adults que els acompanyen per veure el que han posat?

Decoració a part, aquesta setmana m’ha rodat molt dins el cap un tema que ve provocat per una situació personal que he viscut darrerament.  Aquesta preocupació m’ha fet pensar en el fet que, per desgràcia, actualment hi ha famílies que cada final de mes ténen la gran preocu`pació de pensar com ho feim per "allargar" els diners. Parlo de famílies en l'atur, famílies que no cobren   perquè treballen en empreses on els deben nòmines atrassades, famílies  que no ténen treball i s’els acabarà la prestació de l’atur,…. Totes aquestes situacions realment dramàtiques, me fan pensar que avui en dia, sobretot en les escoles públiques, i més en el segon cicle d’educació infantil, els pares i mares ténen problemes molt més seriosos en els que pensar, i  l’educació dels seus fills passa a un segon pla , perquè està en joc el pà dels seus fills. Crec que  com a futurs mestres , hem de ser molt  conscients d’aquestes situacions, i agraïr, als pares i mares les seves col.laboracions, perquè no sabem quines situacions econòmiques  poden estar vivint  les famílies que ens envolten. Crec que ens ha tocat viure en una època de donar molt i demanar poc, per tal que les famílies no es puguin veure abocades a haver de confessar amb vergonya que no ténen amb què mantenir els seus fills. I si és el cas, l’escola els ha de suposar un lloc on poder parlar del tema amb confiança i sense sentir-se jutjats.

Un altre punt de reflexió important d’questa setmana és que a l’aula dels llagosts tenim un infant del que mai he parlat perquè senzillament pensava que és un infant pillo que sempre crida l’atenció i prou.  Però aquests dies, tinc la necessitat de parlar-ne perquè veig que és un cas que duu molta feina i preocupació a la meva tutora, i crec que ha arribat l’hora de parlar-ne.  És un fillet molt inquiet, molt amorós i encara, en els dos mesos i mitg de pràctiques, no he vist cap tipus de joc amb el que sigui constant, i quan parlo de constància parlo d’un minut seguit jugant al mateix joc.

 Podriem dir que el tipus de joc que dur a terme  és agressiu. Sembla que gaudeix treient les juguines del seu lloc, les tira al terra i ja no hi juga més. Si un altre company juga amb un joc que li crida l’atenció, ell hi va i li pren el joc a la força i després en un instant aquella joguina ja ha perdut el seu atractiu i es dirigeix cap un altre infant. Les estones que juga de forma més constant, ho fa amb un amiguet i el seu joc consisteix en infringir les normes. Per exemple van amb la bici per tots els llocs on la mestra els té prohibits. Si juguen amb cotxes el joc és posar-los damunt la taula del berenar i llençar-los al terra, joc que també està prohibit perquè poden rompre els cotxets. La mestra cada dia es veu amb la necessitat de “castigar-lo” al racó de pensar, però a ell no li fa prou efecte i segueix fent el mateix dia rera dia. La mestra ha arribat un moment en què veu que haurà de demanar ajut als pares perquè el proper curs  tindrà aquest grup més vuit infants més, i si aquest  no està un poc més “tranquil” el grup se li fugirà de les mans.

Davant aquesta situació, la mestra  ha demanat ajut a  l’equip d’atenció primarenca i juntament amb ell estàn tractant de trobar diferents estratègies per aconseguir-ne una que ajudi a l'infant a controlar-se i a no ser tant agressiu i inconstant.

Jo he estat pensant amb el tema i he tret les meves pròpies conclusions al respecte.

-          La primera és que na Joana no ha estat constant amb les normes i els infants,  no les han interioritzades, per tant el curs vinent, na Joana haurà de ser molt perseverant des del primer moment.

-          La segona és que l’objectiu d'aquest infant és atreure l’atenció de la mestra, la qual cosa és evident que aconseguieix, per tant, una estratègia que s’hauria d’intentar  és ignorar-lo totalment, i reforçar-li només les conductes positives.

-          La tercera és que tinc la sensació que l’infant ve molt nerviós ja de casa seva, la qual cosa me fa pensar que pot ser les coses entre els seus pares no estàn prou bé, o que l’infant veu comportaments a la seva casa que no li agraden i els canalitza d’aquesta forma . Per tant, el proper pas hauria de ser aconseguir una entrevista amb els seus pares, i prestar molta atenció a “allò que no diuen” mitjançant gestos, mirades que no es fan, qui entra primer a l’aula dels dos, com i on es seuen,…. Tots aquests detalls podran ajudar a disposar de més informació subliminal, i ajudar a clarificar situacions que ara són hipotètiques.

Arràn d’aquestes conclussions,  he reflexionat  sobre el paper de les mestres de cara a les famílies. Personalment no sé si les famílies són conscients d’aquesta confidencialitat que existeix a les escoles. Podriem dir que en aquest sentit les mestres són com els capellans, banquers, metges, serveis socials, advocats,….. és a dir, són professions en les que tot el que passa queda dins l’espai on es du a terme i no surt d’allà a causa d’aquest “pacte de silenci”. Per tant, si són cinscients d'aquest pacte,  una mestra en un moment determinat, hauria de poder demanar amb confiança: Com estéis a casa? arribeu a final de mes? Vos féis mostres d’estimació?... Perquè totes aquestes coses afecten  els infants directa o indirectament, i aquests ho reben i ho assimilen a la seva manera, i segons com hagi estat aquesta assimilació afecta al seu comportament dins l’escola.

Per tant crec que és molt important, tot i que sé que resulta molt delicat, tenir el màxim d’informació possible sobre l’entorn de l’infant, perquè és un bagatge que el fillet o la filleta porten dins la seva motxilla i és una informació que ens ajudarà a entendre millor alguns comportaments.