Dafo del centre

Aqui va el DAFO de centre.
Igual que a l'anterior, considero que amb el temps i l'experiència arribaré a afegir més coses interessants i arribaré a "filar" bastant més prim, al manco, això esper.

FORTALESES -          Les parets dels passadissos per on passen els adults acompanyants estan plenes de documentació i fotos dels diferents moments que es viuen en el dia a dia del centre. Moments com el berenar, i activitats com la “psico” , la plàstica i el joc heurístic, o l’experimentació dels infants de dos anys. Per tant hi ha un interès en que les famílies i tothom que és extern, coneguin la feina que es fa des del centre. -          A l’entrada hi ha un gran panell amb les fotos de totes les mestres que treballen al centre i amb quin grup estan treballant. És una bona manera d’apropar-se a tothom, fent una primera presentació d’un mateix. -          Sembla que hi ha bastanta comunicació entre totes les mestres que treballen al centre. -          Es fa servir tot el que passa al context culturalment parlant, per treballar-ho dins les aules i a l’escola, per exemple la “Bunyolada” per tots Sants, la celebració de Sant Antoni,... -          Intenta donar un paper important i participatiu als avis i àvies dels infants. Per exemple en les dues celebracions que he anomenat, la participació és exclusivament destinada a avis i àvies o pares i mares en cas de no tenir avis que hi puguin assistir. -     Les famílies entren dins el centre i a més dins les aules, tant per deixar els infants com per anar-los a cercar, aquest fet afavoreix molt la comunicació i la interacció família-escola.

OPORTUNITATS -          El centre està ubicat a la zona escolar del poble, per tant poden visitar altres escoles -          Està situat en una zona residencial però que també va creixent a nivell de comerços com Super mercats, per tant possibilita altres tipus de sortides. -          Te un parc d’ús públic al qual s’hi pot accedir des de l’escola, i els alumnes de dos anys hi solen anar a jugar quan arriba el bon temps -          Davant el centre hi ha una petita zona de pins i moreres que els infants poden visitar per jugar amb natura -          El centre te una zona del pati destinada a ser un arener -          Hi ha una zona del pati dels infants d’un any on hi ha terra i herbes on els infants van a jugar quan arriba el bon temps. El fet de poder jugar amb terra i materials naturals és molt interessant pels infants ja que els ofereix la possibilitat d'experimentar.

Dafo de l'aula

De moment aquestes són les fortleses i oportunitats que veig dins l'aula on estic.
Som conscient que amb el temps i la pràctica en veuré més, o millor dit, aprendré a "filar més prim", però de moment això és el que he trobat.

FORTALESES -          Mestra afectuosa amb els infants, i ells l’ estimen i la respecten -          La mestra és pacient amb els infants i s’adapta al seu ritme. -          Les tres mestres del  mateix cicle formen un bon equip. -          És flexible amb les rutines i els horaris -          Ús enriquit del llenguatge i el reforcen amb recursos visuals -          Interacció diària amb els pares ja que aquests poden entrar dins l’aula tant a l’arribada com a la sortida -    Els infants poden accedir a  les joguines perquè estàn al seu abast -     Hi ha un racó de lectura on poden mirar els seus contes -     Hi ha unes escaletes per on ells pugen per canviar-lis els bolquers, així la mestra no necessita carregar tant de pes, i així es salvaguarda de lessions de columna

OPORTUNITATS -          Les tres aules d’un any estan intercomunicades per portes, per tant es poden dur a terme activitats mesclant infants de diferents grups -          Cada aula disposa d’un bany per ella adaptada  a les mides dels infants, per tant a l’hora de llevar els bolquers i fomentar l’autonomia dels infants amb el tema de l’ higiene personal, es pot fer servir i tots ho poden veure i així motivar-se els uns amb els altres. -          L’aula dóna al pati dels infants de dos anys, per tant te vistes a l’exterior i hi entra el sol -     Les aules habilitades ocupen tota la planta baixa, per tant els infants es poden desplaçar per dins el centre sense més problemes de mobilitat. Així per exemple per anar a "psico" o a l'aula on es fa el Joc heurístic, els infants van agafats a una cordeta fent una fila.

TERCERA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta setmana és la primera que visc "sencera" des que hem començat les pràctiques, perquè hem tingut les dues setmanes anteriors amb festius i per tant, aquesta tenc més coses per reflexionar.

El primer tema és el de l'infant ANEE amb el que ja vaig obrint camins per establir vincles. Es diu D. i hem passat de la més absoluta ignorància per part d'ell, a mirar-me, somriurer-me, i fins i tot deixar-me que li canvïi el bolquer!, per tant avenços , en feim.

Un altre tema que aquesta setmana me fa pensar és el de la conveniència que la mestra es faci respectar.
El dijous varem fer joc heurístic i hi havien tots els infants. Durant l'activitat hi varen haver dos fillets que incompliren la norma de no mourer-se del seu lloc i es van alçar, i quan la mestra els déia que havien de tornar al seu lloc no li van fer cap cas. A jo veure allò me va fer mal perquè me sap greu per na Joana, perquè la consider molt bona persona i me molestava veure que els infants no li féien cas, i sobretot, veure la seva  impotència davant el fet que els fillets no li féssin cap cas.
Supòs que va veure la meva expressió i després  me va dir com per justificar-se o justificar-los, no ho sé; que hi ha alguns dies que els "renya" més, i  altres que no ho fa tant....
Supòs que tot depén del dia que dugui, però aquest fet me va fer pensar sobre la conveniència de fer-se respectar i  saber trobar l'equilibri entre ser molt permissiu o ser massa estricte, la qual cosa ha de ser realment difícil i complicada, i no sé si es deu aprendre o trobar mai.

El que si va ser  un èxit en el joc heurístic va ser a  l’hora de recolliir i classificar els materials.
Sembla que ens trobem amb un grupet més mogut al que li funcionen millor les activitats que impliquen més moviment i ritme. Ho hauré de tenir en compte a l’hora de dur a terme una unitat didàctica amb aquest grup.

Un altre aspecte que he observat i me crida l’atenció des que faig pràctiques, és que na Joana fa pocs moments "d’estora" com el bon dia, contar contes, cantar cançons,...Això me fa pensar en el bagatge individual i en les preferències personals de cada un. A jo m'agrada cantar i contar contes, i crec que seré una mestra que farà molta "estora", però tot i la importància que per jo tenen els moments de seure i ser un grup, me sembla normal que cada un hi posi a la pràctica educativa un poc o molt de la seva forma de ser, ja que tots tenim la motxilla ben carregada de coses que ens influencien a l'hora d'actuar. Per tant, aquí hem de tornar a cercar l'equilibri entre fer molt d'allò que t'agrada a tu com a persona i fer també allò que no t' agrada tant, però que com a mestra  és igual d'important pels infants.

De totes maneres, na Joana sempre insisteix en que li agrada respectar les coses que als infants els agrada fer, i potser també fa poca “rotllana” perquè sap que als seus alumnes els agrada fer coses que impliquen més moviment.

Ja per acabar aquesta reflexió setmanal, vull compartir una cosa que me va passar  el   divendres 9. 

Va venir  en D. amb la seva àvia que no l’havia menat mai a l’escola. Aquesta setmana  havia tornat a fallar  un parell de dies perquè tenia febre, per tant, açò no fa més que dificultar el procés d’adaptació de l’infant, i com és lògic, en D. tornava entrar tot plorant amb el xumet a mos, mentre l'àvia el portava en braços .  Na Joana ,  justament havia sortit un moment i  jo estava sola dins l’aula per rebre aquell infant  plorant i l’àvia amb una cara de “tragèdia grega” que li déia que  no plores tot amb la llàgrima a l'ull. Jo sabia que no li podria prendre el fillet dels braços, perquè  ell faria un tro, i no estava aquella senyora per suportar massa plors més.
Així que vaig decidir  cridar per megafonia a na Joana que vingués a l’aula per favor. Ella tot d’una va venir i va poder agafar el fillet dels braços de l’àvia angustiada, i tot va quedar aclarid.
Però jo després me vaig estar  demanant si havia fet bé o no  cridant  a la mestra.
Sincerament crec que si, perquè vaig evitar una situació que possiblement hauria estat molt més violenta tant per l' infant, com per l'àvia, i per jo mateixa.

Però m’he quedat amb el dubte de si és la forma correcte d’actuar. És una postura molt còmode la meva, "ara no me pinta, cridaré a la mestra titular que me resolgui la papeleta", i tots sabem que les coses no són així. Però en aquell moment, vaig considerar que era per les circunstàncies, el millor que podia fer en aquell moment, o no.  
No ho sé, però esper averiguar-ho amb el temps.

LA VIDA DIARIA PER MARI CARMEN DÍEZ

OBJECTIUS	1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques.
CONTINGUTS	1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional
AGRUPAMENT	Individual
LLIURAMENT	8 de març de 2012

RESSENYA: La vida diaria

Una recensió o ressenya és un text de caràcter informatiu-valoratiu sobre el contingut i es qualitats d’un article, llibre, pel·lícula…

Per elaborar la ressenya cal:

  Familiaritzar-se amb el tema. No basta una lectura ràpida, cal una anàlisi acurada i profunda

  Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.

  Fer un breu resum o exposar les idees essencials.

  Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.

TÍTOL

“No podem aparcar la vida a la porta de l’escola”.

BREU RESUM

Els moments quotidians que es viuen dins l’aula en particular  i a l’escola en general, esdevenen  importants moments d’aprenentatge pels infants, ja que requereixen l’ús de la intel·ligència de forma significativa perquè es tracta d’ instants que els resulten coneguts i propers als infants.

El moment del dinar, per exemple, implica el desenvolupament del pensament lògic  matemàtic, a més de suposar  l’aprenentatge de valors com saber esperar el seu torn, i de relació social per les converses que sorgeixen al voltant de la taula;  i per tant, implica també l’aprenentatge del llenguatge i la comunicació.

Els moments de joc simbòlic o psicomotor, són uns altres moments quotidians que signifiquen l’aprenentatge de conceptes com la concepció espai temporal, i la comprensió de la realitat.  

Saber-los aprofitar per garantir un aprenentatge significatiu, és un gran repte que els mestres han d’assumir i saber aprofitar.

AVALUAR OBJECTIU DE L’AUTOR

L’objectiu de l’autora era fer-nos reflexionar sobre la importància de prestar més atenció a tot allò que passa dins l’aula, i no deixar-se endur tant per programacions i activitats més preparades, perquè en les cosetes que  passen cada dia a l’escola,  s’hi poden trobar prou fonts de coneixement  i aprenentatge que complementen perfectament el desenvolupament global de l’infant.

Considero , per tant, que acompleix l’objectiu i a més, ens ho planteja de forma clara i didàctica com la bona mestra que segurament és.

LES MEVES PORS.....

Confessar les pors  me resulta incòmode, perquè és com si despullés un poc l´ànima. Però també és una bona eina per fer introspecció i averiguar quines coses només estàn amagades i quines no volen sortir.

Tenc una por que és la més gran de totes: por a que no m´agradi aquesta professió. He de confessar que no som la típica persona que de filleta somiava ser mestra d´escola. A la meva època voliem ser secretàries, enfermeres, açafates de vol, però el que jo volia ser de petita era periodista.

Per tant, vocació com a educadora no en tenc.

A aquesta manca de vocació li he d´afegir que una persona molt propera a jo, va estudiar aquesta carrera i fins i tot va entrar a treballar en una escola, i quan va fer només tres dies que hi treballava va veure que  no hi volia tornar. Açò si! va ser molt valent, perquè quanta gent no hi ha treballant de mestres i no valen o el que és pitjor, no els agrada i no hi posen ni ganes ni il.lussions?

Una segona por abans d´entrar a pràctiques, era que no me dugués bé amb la meva tutora de pràctiques, i l´altre era que al centre no fos ben rebuda.

També me fa por no saber reaccionar davant una situació perillosa, me fa por que un infant me rebutgi i jo no sepi actuar davant el seu rebuig; me fa por que un infant m´ignori perquè no sé si reaccionaré correctament.

Me fa por el rebuig d´un pare o una mare; me fa por que un infant tengui un accident per la meva falta d´experipencia; me fa por que un infant s´atraganti.

També me fa por no poder organitzar-me bé tot el que és  pràctiques-diari-casa i família.

Me fa por suspendre les pràctiques.

I en definitiva me fa por no poder aclarir-ho tot, que és el que s´espera de jo.

EL MEU CONCEPTE D´INFANT

És difícil definir-ho, perquè podria fer-ho senzill i  agafar un diccionari i mirar què ens diu el paper i dir, com en Pompeu, que un infant és un "nen, noi petit" o bé puc mirar-me els tres infants que tinc a casa i intentar pensar què ténen d´especial i fantàstic per fer-los tant interessants i difícils de definir.

També puc agafar un altre llibre i dir que està clar que parlem d´una etapa de la vida que va des dels zero als dotze anys  (més o manco) perquè als dotze  en comencen una altra. Sabem que dins aquesta etapa de la infància n´hi ha uns que diuen que hi ha la primera infància i la segona. La primera va dels zero als sis i la segona dels sis als dotze, però no sabem exactament perquè. Jo imagino que per les dents. És a dir, fins als sis , més o manco, es mantenen les dents de llet, i a partir dels sis comencen a caure i surten ja els fixos, que marquen l´inici de la segona infància.

Però jo prefereixo pensar  que un infant és una persona que pensa, que imagina i  que crea, però que  també destrueix perquè necessita  tornar  crear. Un infant és un pensador que elabora hipòtesi, que s´equivoca i que torna re-elaborar la hipòtesi partint dels falls de la primera; Un infant és un romàntic  que sent, que estima, i que s´emociona. Que s´enfada i que te por. Que riu molt, però que també  plora. Un infant és com un bon psicòleg que sap escoltar, però que també vol que l´escoltin. És un actor a  que li agrada sentir-se el centre d´atenció. És un orador que te moltes coses a dir. És un gran estudiant perquè absorbeix els continguts com una  "esponja". Un infant és una energía que està en un procés de desenvolupament continu. Un infant   és una font de potencials per descubrir. Un infant és un artista que necessita expressar el que sent.  

Un infant és una persona que necessita un guia que l´estimi i el respecti, que sigui un company de viatge amb qui compartir experiències, un infant és una persona que necessita ser autònom perquè així podrà anar evolucionant i ampliant els seus descobriments, un infant és una persona que necessita escoltar: AÇÒ NO, perquè hi ha perills que no s´haurien de descobrir mai. Un infant no és un nen petit i prou; no és una etapa abans de l´adolescència; un infant és una persona a qui hem d´ajudar a descobrir la vida que l´envolta despertant els seus interessos i emocions. Un infant és, en definitiva, una persona a qui agrada veure´s reconegut en la mirada amorosa de l´adult.

UN DIA A L´ESCOLETA

Descriuré el meu primer dia a l´escola.

8h. Arriba na Joana, la meva tutora,  i ens dirigim cap a l´aula. Ens posem els babis i començam a baixar les cadires de les taules per rebre els infants. Avui el primer ha estat un infant que havia fet una caca molt líquida. El pare ha dit que durant el vespre ha vomitat, davant la qual cosa no Joana li ha recomenat que si ho tenia bé per deixar  el fillet amb algú, no era prou convenient que l´infant es quedes a l´aula ja que es podria tractar d´un virus, i aleshores hi ha perill de contagi. El pare hi ha vingut d´acord i l´infant se n´ha anat. Després m´ha explicat que elles per seguretat i prevenció estàn obligades a no acceptar cap infant que vengui amb una malaltia contagiosa, ja que esteim parlant de la salut de molts infants. Ho considero totalment lògic,  un altre dia ja li demanaré què passaria si el senyor no hagués tingut ningú més amb qui deixar el seu fill.

A mide que van arribant els infants, la mestra si no canvia cap bolquer, els pot rebre personalment. És molt amorosa i reb els infants amb un abraç i una besada. Els fillets i filletes queden molt contents a l´aula tot i que la meva presència els crida l´atenció.

Na Joana me va presentant a tots els pares i mares, i li he proposat a na Joana  de fer una misiva pels pares i mares, que col.locarem dins els talegs dels  infants, on hi posaré una foto meva i els explicaré en quatre línees, qui som i per quin motiu estaré amb ells durant els propers mesos. Na Joana i una altra mestra han vingut d´acord amb la idea i consideren igual que jo, que és un detall amb les famílies saber amb qui es quedaran els infants al llarg de tot aquest temps i perquè. De totes maneres ho hauré de comentar tant amb na Lourdes com amb na Carol per si ella vol fer el mateix. Ja sé que no és una cosa rellevant, però crec que es pot tenir un detall amb les famílies, a jo com a mare m´hauria agradat i crec que als altres també els pot agradar.

Fins les 9:10h els infants juguen lliurement. A més les tres aules d´un any estàn intercomunicades mitjançant unes portes, que  les mestres obren  perquè els infants puguin circular lliurement d´una aula a l´altre. A partir de les 9:10h els infants han de començar a recollir i quan està tot recollit es tanquen les portes i els infants es queden dins les seves aules respectives.

Avui na Joana ha trobat convenient fer la plàstica ja que el dimarts , o sigui demà, és festa local a Alaior  i no tindran classe, i per tant, tampoc disposaran de temps de fer-ne un altre dia.

Així ha estat que he començat a posar els babis a tots els infants. M´ha sorprés gratament que els infants no s´han fet estranys amb jo, i han col.laborat perfectament alhora de posar-lis els babis. De tant en quant els he fet alguna brometa que m´ha agraïd amb un somrís. Aquesta disposició dels infants cap a jo, m´ha fet sentir que possiblement,  anirà bé i prest podré anar fent lligams importants amb els nens.

Quan han estat tots amb el babi, i tot ha  estat recollit, hem fet un repàs de bolquers, na Joana ha canviat els que estaven bruts, i mentres,  jo m´he  assegut a l´estora amb els fillets i filletes i hem cantat una cançó.

Quan na Joana ha tingut el nen net i canviat, ens hem disposat a  fer el bon día.. Te una capsa plena de cançons  escrites en unes fitxes plastificades. Cada cançó te un dibuix al davant, de manera que els infants identifiquen la imatge amb la cançó que han de cantar. El moment del Bon dia d´avui  ha estat interromput per l´arribada d´una filleta, i a continuació, na Joana ha cantat la cançó del “Bon dia” i a després ha passat a contar-lis un conte. La filleta que ha arribat la darrera l´he asseguda devora meu i s´ha passat tot el temps del conte posant-se dreta. Jo l´he feta seure cada vegada, fins i tot me la he asseguda damunt jo; però la nena cada vegada s´ha alçat. Al final l´he deixada que fes el que volgués i no sé si hauré fet bé. Fins quin punt s´ha d´obligar a un infant a seure a escoltar un conte si a ell en aquell moment li ve de gust fer una altra cosa? La resposta la he trobada a la següent activitat que hem fet…..

Quan ha acabat el conte ha arribat l´hora de fer la feineta de plàstica per la que ens haviem posat els babis. Na Joana ha tret les construccions de plàstic damunt l´estora i ha anat agafant els infants d´un en un perquè anessin amb ella a fer la feineta d´estampació amb una esponja. Jo mentrestant he pogut fer fotos i la resta d´infants han anat jugant no només amb les construccions, sinó que han tornat a treure totes les joguines que haviem recollit. M´ha agradat molt veure que na Joana no ha dit res. Ella havia tret les construccions perquè no hi tornés haver concert dins l´aula, i el més lògic hauria estat que cridés l´atenció dels fillets que no jugaven amb les contruccions que ella havia disposat, però  contràriament ha seguit fent la feineta amb l´infant que fèia plàstica, i no ha dit res. He pensat que és molt flexible i que respecta molt les decisions dels infants. Jo mateixa crec que hauria dit que no podien jugar amb altres coses que no fossin les construccions, però ella no ha fet ni cas. Per això he trobat la resposta a la pregunta que he formulat anteriorment, s´han de respectar les preferències dels infants en la mesura que sigui possible, ja que forçant-los a fer coses que no volen, podem provocar el contrari del que ens haguem proposat. Així i tot, una altra pregunta me ve al cap: no hauria de tenir la mestra prou mà esquerra per aconseguir que si ella vol que els infants juguin a construccions i no a altra cosa, provocar l´interés dels infants cap al joc que a ella li interessa? Jo no ho sé, també ho hauré d´averiguar.

Quan tots han tingut acabada la feina d´estampació, els hem rentat les manetes amb una toallita i ens hem preparat per anar a berenar. Els hem tornat a mirar els panyals i quan tots han estat revisats, i hem estat segures que ningú anava brut, els hem fet seure a taula i els hem anat repartint els seus berenars. M´agrada molt la cura que te perquè els inants no duguin els panyals molt banyats. Després he averiguat que hi ha una filleta que te un seriós problema d´escaldament del culet a causa de la “bava dels claus”, Aquest escaldament li provoca molt de mal i cuentor, per això li canvia molt sovint el bolquer a aquesta filleta en particular i els repassa molt a tots en general per evitar més escaldaments innecessaris.

Pel que fa al moment de treure els berenars, jo pensava que cada infant aniria a cercar el seu taleg del  rastiller, però és la mestra qui els reparteix un per un. Jo m´he assegut a berenar amb ells mentre na Joana anava pelant la fruita. M´he posat al costat de la filleta que tot el temps del conte ha volgut estar dreta, i ja m´he imaginat que durant l´estona del berenat no seuria quieta ni un moment, Per això m´hi he assegut devora. Evidentment, mentre ha tingut panet, tot ha anat bé, però quan se l´ha acabat, mentre no hem dit de repartir la fruita no ha estat quieta asseguda per res. La mestra m´ha dit que “te es cul en punta” i que li costa bastant respectar les normes, per la qual cosa hi ha d´estar molt damunt.

Després del pà he repartit la fruita que na Joana havia tallat i posat dins una safata. En el moment de repartir hi havia dos infants que ja estaven aixecats i altres que estaven impacients per menjar la fruita. Els he dit als que no sèien que si no els vèia asseguts a taula no podrien agafar fruita perquè jo la passava als que estaven ben asseguts. Tots han menjat fruita estupendament.

Un cop acabat el berenar, hem fet net la taula i he granat.

Avui fèia molt de vent i fred i els petits no han sortit al pati. Personalment crec que ben tapats haurien pogut sortir perquè fèia sol,,  i crec que aquest vent sec no els farà cap mal, a més, sortir al pati implica esplaiar-se en un espai i amb jocs diferents, tant per els petits, com per les mestres, però evidentment, no he dit res a na Joana ja que quan li he demanat a quina hora sortirien al pati, ella m´ha respost que si fa molt de fred no solen sortir. Per tant, han tornat obrir les portes de les aules veïnes, i els infants han pogut jugar lliurement per les tres aules.

A partir de les 12h ja comencen a venir mares o pares a cercar els seus fills. Poc a poc l´aula s´ha anat buidant fins que a les 14h ha vingut la darrera mare. Al final jo estava asseguda amb una filleta al damunt i una altra al costat i ens miravem contes que elles me mostraven.

Són les 14:10h. Estic cruixida. La classe està ben recollida a punt pel dimecres. Penso que és una sort que demà sigui festa perquè me vindrà molt bé descansar.

Esper que poc a poc m´aniré acostumant a estar amb fillets petits i al cansanci físic que això suposa.

Adéu al.lotes!- me despedeixo amb veu cansada del meu primer dia de pràctiques, -fins dimecres.