Valoració de les meves pràctiques

CONTINUEM FENT CAMÍ......

Fins el dia d'avui puc dir que les meves pràctiques estàn resultant tot un èxit.

Me vaig sentir molt ben acollida al centre i continua essent així.

Me vaig sentir  acceptada tant pels infants com pels seus pares i mares, com per la mestra tutora i per sort, no és que continuï, sinó que ha anat a millor. He anat establint vincles amb els infants, alguns més fermes que altres, i açò me provoca que me trobi a gust fent el que faig. Els pares  i mares me veuen com una "mestra" més, i amb na Joana tenim una complicitat molt polida que fa que ens entenguem a la perfecció.

Per tot això,  puc dir que he superat les pors del principi, i ara, tot i que algunes hi continúen essent,  els "fantasmes", dels que parlava als inicis, poc a poc han desaparescut.

Pel que fa a la mestra tutora, tenim una bona relació, i treballem molt bé juntes, i això fa que hi hagi molt bon ambient tant dins l'aula, com amb la resta de companyes mestres.

Amb les mestres del mateix cicle també hi ha  bona relació. Elles me fan  participar en alguns aspectes i demanen la meva opinió en altres. Jo comparteixo els meus coneixaments i la meva creativitat i bona disposició i elles me ténen en compte, la qual cosa agraeixo profundament perquè no me sento com una extranya per res.

Pel que fa a les pràctiques en sí, m'estic adonant que ara és quan realment estic aprenent de forma significativa, i me n'adono que  me serviran per treure la mestra que porto a dins.

Considero que durant la carrera ens mostren els ideals de tot , per tal de fer-los servir com a referents a l'hora d'actuar ; i en la pràctica diària, ens posem en contacte amb la realitat, i podem veure que no tot el que ens diuen a classe pot ser o és, i entre el millor i el real, ens trobem nosaltres, agafant un poc de tot per acomodar-ho a la nostra forma d'entendre tot el que hem estudiat, i aplicar-ho o no, a l'hora de fer de mestres.

Sincerament, les pràctiques m'estàn demostrant que ser mestre no és tant sols una vocació, que era un dels meus fantasmes, sinó que a ser mestre se n'aprén i esper que a ser un bon mestre també, perquè l'important és voler ser i voler fer.

Pel que fa al projecte de millora, puc dir que tenim "arrancada" la part més pràctica, però ens hem de centrar i posar-nos-hi ja, en la part de justificació i aspectes més teòrics, per tal d'evitar corregudes innecessàries.

Espero dins la propera setmana poder començar en sèrio a treballar aquesta part.

SETENA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta setmana vaig contar un conte als infants de la meva aula i al dia següent el vaig contar a un altre grup. Vaig poder comprovar que el comportament dels altres era molt diferent als "meus". Els altres varen estar ben asseguts, escoltant tot el moment sense moure gaire bé ni les perpelles. Els meus es van estar quiets, i escoltant, però no com estàtues com van estar els altres. Aquesta gran diferència me va sobtar perquè realment els tres grups d'un any són totalment homogenis i quan es distribueixen els infants ho fan de manera que tots s'asemblin el més possible pel que fa als mesos de naixement, nombre de fillets i filletes, etc. Li vaig comentar aquesta observació feta a na Joana i ella me va confessar que sempre te grups moguts i que ella de vegades pensa que és ella la que ho provoca. En un principi no li vaig donar impòrtància a aquesta idea però després me va començar a rodar dins el cap. I si no fos tant extrany? Perquè en el grup de na Kay els infants li fan cas i a na Joana no? No pot ser que el paper de la mestra tengui més influència del que  pensem? Els infants son de les mateixes edats i els grups són bastant homogenis; per tant perquè a na Kay l’escolten i a na Joana no? Què ho fa diferent? Crec que poden ser molts els motius que ho expliquin, imagino que el fet de tenir unes normes ben clarament establertes pot influenciar; també l'acompliment de les mateixes i el ser rigurosos i constants a l'hora de fer-les complir també pot ser important; També crec que la repetició constant de les normes pot ajudar als infants a interioritzar-les millor; ser constant amb les rutines; ser perseverant amb el fet de participar, tots, en les rutines. Crec que tot açò són aspectes que s'han de tenir en compte per aconseguir que els infants facin cas a la mestra. Ho hauré d’observar.

Un fet que aquesta setmana ens ha sorprés gratament ha estat el canvi d’actitud que hem observat en un infant que es passava tota l'estona del pati plorant. Des que ha tornat de les vacances, ha estat com si ens haguessin portat un infant diferent. Com a mare havia estat testimoni d'aquests canvis maduratius en els meus propis fills. Però no havia tingut l'oportunitat de viure-ho des de l'escola. La veritat és que l'explicació és que l'infant ha madurat i en aquest procés ja no veu el pati com un lloc negtiu, sinó com un espai de joc  per explaiar-se. Pràcticament es passa tot el pati jugant i sense plorar; per tant, de moment l’adaptació al pati  que se li havia de començar a fer, ha quedat suspesa per moments. De moment juga sol, i això és millorable, però ens conformem amb el fet que no plori i que gaudeixi del pati igual que la resta d’infants, poc a poc, tot arribarà.

CONTRACTE DE PRÀCTIQUES

Jo Natàlia Vinent Mascaró en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies seguents:

- Ser més autònoma quant a l'aprenentatge

- Argumentar millor el que he fet i perquè

- Detectar i sobretot analitzar els errors

analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d'educació infantil

- analitzar i reflexionar sobre alguns  processos d'ensenyament aprenentatge

- reflexionar sobre el projecte de millora

Em proposo els objectius:

- intentar millorar en tots aquests punts i mantenir la resta de competències en estat òptim.

Per aconsegui-ho m'esforçaré i faré feina per anar aconseguint, poc a poc, assolir  els objectius que me proposi.

Per això demanaré ajuda si cal i miraré de cercar  informació i recursos que m'ajudin a dur a terme la meva feina.

Amb constància i esforç, tot s'aconsegueix.

Les meves competències

Abans de començar amb la meva llista de punts forts i fluixos voldria fer una reflexió sobre el tema. Per jo no ha resultat gens fàcil fer aquesta activitat perquè hi ha alguns aspectes dels que no sé exactament què posar; i no ho sé senzillament perquè hi ha competències que no sé si tenc; altres que aniré descobrint amb els anys de pràctica; i d'altres que potser penso que tenc però que amb els anys o bé desapareixeran o bé descobriré que realment no les tenia. Imagino que tot això de les competències suposa que un s'ha de conèixer molt bé per saber contestar amb precissió; el que passa és que no sé si me coneixo tant, o millor dit, no crec que m'hagi assegut mai per aturar-me a pensar amb serietat quines coses faig bé, quines puc millorar, quines hauria de fer desaparèixer, o quines hauria d'intentar incorporar. Sigui com sigui aqui va la meva llisteta de "PROS I CONTRES" 1. Organitzar situacions d’aprenentatge POSITIU: Som decidida i creativa per la qual cosa crec que podria organitzar situacions d'aprenentatge; el que passa és que no ho he pogut comprovar a la pràctica. NEGATIU: De vegades me costa organitzar-me i me quedo bloquetjada, però quan se me passa el bloqueig i ho veig clar, funciono perfectament. 2. Gestionar la progressió dels aprenentatges POSITIU: Som observadora, la qual cosa pot ser molt útil per esbrinar com van aprenent els infants. NEGATIU: No sé si sabré identificar correctament els obstacles que presentin els infants no crec que tengui prou recursos; ara segur, i amb els anys dependrà de moltes coses. 3. Elaborar dispositius de diferenciació POSITIU: No sé molt bé a què se refereix, però estic oberta a experimentar coses noves i diferents tot i que en un principi me pugui mostrar insegura davant la novetat i la desconeixença. NEGATIU: De vegades davant grans reptes, me torno covarda i opto per allò de "mas vale malo conocido que bueno por conocer". 4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges POSITIU: La meva manera d´aprendre ha de ser donant-li un sentit a allò que he d´averiguar, per tant, intent que la meva manera d´ensenyar sigui també dins un context que sigui significatiu. NEGATIU: No crec que tengui massa capacitat de lideratge, som un bon mariner però un mal capità i a l'hora de ficar-me als alumnes a la butxaca i contagiar-los amb la meva il.lusió, no sé prou com m'anirà....però per jo no se perdrà! 5. Treballar en equip: POSITIUS: Crec que se me dóna bastant bé el treballar en equip. Procuro que sempre hi hagi bon rotllo entre els membres del grup, i intento contagiar la meva il.lusió pel treball. Algú troba que tenc molta mà esquerra per mediar dins el grup, i això és positiu. NEGATIUS: Som impacient i quan començo una cosa la vull veure ja acabada i de vegades he de fer grans esforços per adaptar-me al perfeccionament dels meus companys. Evito conflictes. És a dir prefereixo cedir davant una postura diferent a la meva que no pas intentar convèncer a l´altre. Si la decisió que hem pres no és la correcta, el temps me dóna la raó i no hi ha hagut cas de discutir amb ningú. Me contagi-ho fàcilment quan hi ha mal rotllo i m'arriba a afectar emocionalment. 6. Participar en la gestió de l’escola POSITIU: M´agrada implicar-me en la vida escolar i si me comprometo ho faig de forma seriosa i actuant en conseqüència. A més som activa i m´agrada fer i proposar coses que intento que siguin diferents. NEGATIU: Manca de temps, com sempre i el meu caràcter impacient per assistir a reunions "interminables" 7. Informar i implicar als pares POSITIU: Crec que som “bona venedora” . Aquí li deim “tenir empenta” i jo crec que en tenc i suposo que amb els anys he anat adquirint certa capacitat de convicció que abans no tenia. NEGATIU: Por a ser jutjada i aquesta por de vegades me paralitza.Som conscient que dono la imatge de ser persona despreocupada i feliç de la vida, i de vegades aquesta imatge no inspira prou confiança. 8. Emprar les tecnologies de la informació POSITIU: Força constància i perseverància ho intento i de vegades ho aconsegueixo. NEGATIU: En un principi els reptes nous m´acovarden i torno petita. La por de equivocar-me ja he comentat que me paralitza més vegades de les que jo voldria. 9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió POSITIU: Tolero molt bé les crítiques sempre i quant es facin amb respecte. Tenc mà esquerra per afrontar les coses. NEGATIU: Tinc una bona capacitat per desconnectar de tot allò que és personal i el que és professional. Però mai he treballat amb persones, i me suposa por de no saber separar la vida laboral de la personal i emportar-me els problemes a casa 10. Organitzar la pròpia formació continua POSITIU: Som feinanta i constant, tot i que no estic sola i som conscient que hauré de fer un gran sacrifici per no perjudicar la meva família. NEGATIU: De vegades me costa organitzar-me bé per allò dels bloquejos que ja he comentat. Implica perdre temps de dedicar a la meva família i aixó me condicionarà bastant a l'hora d'escollir.

DOCUMENTANT UNA BONA PRÀCTICA...

El joc heurístic

View more presentations from magefra.

Reflexions sobre una bona pràctica

Haver d'escollir una bona praxis implica en un principi tenir molt clar què enten un mateix per bona pràctica. I aquí ja comença la complicació, perquè no hi ha un manual de bones pràctiques, i tampoc existeix la millor pràctica d'entre totes les pràctiques. Per jo bones pràctiques són cosetes petites que van passant dia a dia dins l'aula i que afecten als infants i per tant, els repercuteixen directament a ells i de forma positiva. Per jo dins l'aula es dónen moltes bones pràctiques perquè la mestra te una manera de tractar amb els infants que els fa sentir bé, els fa sentir que son importants dins els grup, i això redunda en la seva autoestima, que és una part molt important en el desenvolupament emocional dels infants. Però n'hem d'escollir una i jo he triat el joc heurístic sinzillament perquè és més fàcil de documentar que qualsevol altra petita bona pràctica que tenc dins la memòria però no he "captat" amb la càmera fotogràfica. Aquesta activitat d'experimentació es dur a terme amb els infants d'un any i amb nadons. Amb el meu grup en concret, es realitza en una aula a part de l'habitual a la que hi poden accedir fàcilment ja que es troba davant la seva aula i no implica cap llarg camí i per tant, el temps de trajecte és curt. És una activitat que es fa a les nou i mitja del mati, un cop a la setmana, ja que aquestes activitats s'han de fer de prest perquè els infants estàn ben descansats i es podran concentrar millor perquè estàn "més frescos". El grup d'infants amb els que me trobo fent pràctiques, són un grupet bastant mogut i inquiet. A més hi ha un alumne que s'encarrega de revolucionar tothom, per la qual cosa ens trobem amb un grup un poc difícil de controlar. No crec que hi hagi cap alumne preferit, al manco jo encara no n'he detectat cap; però és humana i imagino que alguna preferència tindrà, tot i que no crec que m'ho confessi mai. El que si hi ha, són alumnes que reclamen més l'atenció que altres i ho fan de forma negativa, per tant aconsegueixen els seus objectius, encara que sigui perquè la mestra els "castiga" a pensar. No crec que poguem parlar d'alumnes invisibles, ja que la mestra s'encarrega de rebrels a tots personalment i els dona una besada i un estim de bon dia a tots i cada un d'ells. Continuant amb el joc heurístic, es fa amb l'objectiu d'experimentar, gaudir i aprendre a través de la manipulació dels diferents elements que els proposen. La manipulació dels objectes implica posar en funcionament diverses estratègies cognitives i anar desenvolupant el pensament lògic-matemàtic i la capacitat de concentració. A més implica aprendre a controlar el to postural ja que l'infnat ha d'estar quiet durant trenta minuts, més o manco, en la mateixa postura; i això implica un aprenentatge a nivell de control postural important. A més es treballa la motricitat més precisa i la cordinació óculo manual. El joc heurístic és una forma de treballar que es fonamenta en el constructivisme i l'aprenentatge significatiu ja que l'infant és el protagonista del seu propi aprenentatge i és un subjecte actiu a causa de la nul·la intervenció de l'adult. Considero que pel centre te prou rellevància perquè aquesta pràctica està contemplada dins el Projecte Educatiu de Centre des de fa sis anys, per tant, podem considerar que el centre està molt satisfet amb aquesta pràctica perquè cada any la dur a terme. Pel que fa a la mestra, també es mostra satisfeta amb aquesta activitat perquè li permet poder-se dedicar durant un temps a l'observació en exclusiva, ja que quan una mestra està sola dins l'aula no disposa de temps per observar acuradament, i la tutora considera que és important tenir moments per observar els infants perquè som diu ella "dins el dia a dia de l'aula sempre hi ha coses que fan els infants que ens passen inadvertides i a través de l'observació es poden apreciar". Quant a pràctiques que no he pogut observar al centre, jo diria que no he tingut l'oportunitat d'observar com es treballen les emocions. Sé que es conten contes on es tracten emocions, però no sé si el fet d'escollir un conte es faci amb l'objectiu de treballar una emoció en concret. A més no he pogut esbrinar si es fan altres tipus d'activitats per tal d'ajudar els infants a anar identificant emocions i ajudar-lis a canalitzar-les. Per tant, hauré de veure com es treballen les emocions a nivell de cicle, i ja ho posaré al blog.

SISENA SETMANA

Durant aquesta setmana m'han passat dues coses que considero prou rellevants per compartir en aquest blog. La primera és que des de fa temps, tenim un problemet amb un infant que no li agrada gens anar al pati i es passa tota l'estona que dura aquest plorant. Entenc que l’infant s’ha d’adaptar al pati i a les normes i costums de l’escola, però també pens que si a lo millor a ell no li agrada tant, es podria fer una mena d’adaptació perquè es pogués adaptar també al moment del pati. Podria sortir cada dia una estoneta més grossa fins que s’acostumés a estar-s’hi el mateix temps que els altres. El problema és que no se pot tenir una “més un” només per ell, però es podria mirar d’aprofitar ara que som dues, i intentar fer-li aquesta adaptació, i així mentre na Joana és dins la classe amb ell, podria treballar a nivell individual amb l'infant i jo seria al pati amb la resta. No me quedaria sola perquè hi ha altres mestres al mateix pati amb jo, per tant es podria intentar. Quant li vaig fer sa proposta a la tutora, ella va acceptar de seguida, i ella ho va proposar a la jove de l'EAP i aquesta va considerar que no perdrem res per intentar-ho. Finalment la directora també ha acceptat, per tant, s’adaptació al pati per aquest infant en concret, començarà després de les vacances de Pascua. En aquests moments me ve al cap la idea que la inclusió per jo, no significa només que el centre posi tots els seus recursos a l'abast perquè tots els infants ho puguin fer tot i tenguin les mateixes aportunitats , sinó que a més, el que facin els ha d'agradar i ho han de fer de gust, aquesta és la autèntica inclusió. La segona cosa que m'ha passat i vull compartir és la següent: Es dimarts quan erem al pati jo estava asseguda a una ombra i estava amb uns infants amb els que cantavem cançons. Hi havia per allà devora un fillet que estava jugant amb un tobogan i el girava i estava fent una cosa perillosa, però que des de on jo me trobava, no me semblava que hi hagués cap perill per ningú, i molt manco pels infants. De repent van sortir de s’aula de nadons les dues mestres molt maleites i van renyar al fillet diguent-li que per poc havia ferit a un infant que passava. Jo i la resta de mestres, ens quedarem callades i imagino que un poc sorpreses per la reacció exagerada ,des del meu punt de vista, de la companya. Sincerament, me vaig sentir com si me cridassin l’atenció a jo perquè era la que me trobava més aprop del fillet que jugava amb el tobogan, i no li havia dit res perquè és un fillet de la meva classe i estic bastant acostumada al seu tipus de joc extremat. Possiblement si que li hauria d’haver cridat l’atenció, però pens que sa reacció de ses dues mestres, que van sortir de ses seves classes deixant sols als seus propis alumnes, va estar fora de lloc. Aquest fet me fa pensar que les reaccions que tinguem com a mestres, són similars a les que tenim com a mares. Jo per exemple, com a mare que som, me considero un poc temerària en el sentit que tot i veure el perill de les coses, deixo que els meus fills ho experimentin per ells mateixos, perquè quan es facin mal, mentre no sigui un perill per la seva vida, jo hi seré al costat per curar-los i consolar-los. Però com a mestra possiblement hauré d'aprendre a passar més pena si no vull tenir totes les mares i pares maleits amb jo perquè no vetllo pel benestar dels seus fills. Trobar l'equilibri entre deixar-los fer i sobre-protegir-los serà un altre aspecte per anar esbrinant amb l'experiència. Finalment una altra cosa destacable és que el dimarts capvespre varem anar al claustre de professores i els presentarem el blog. El dilluns per la tarda varem estar fent un tutorial per donar-lis un exemple per cada una i que s’ho vagin mirant. La idea és que de moment, es conformin amb fer alguna entrada, i poc a poc, i a mide que perdin la por, es vagin animant a afegir coses més complicades. Crec que la millora serà aconseguir engrescar les mestres a participar en el blog, i aquí me plantejo com ho podem fer per motivar a la gent a participar i a voler fer coses. Hauré de cercar informació sobre motivació de grups.