lunes, 30 de abril de 2012

El pla de millora

La idea del projecte de millora que esteim portant a terme la meva companya Carol García i jo mateixa, és fer un blog de l'escoleta. 
Al principi de saber on aniriem a fer les nostres pràctiques, el primer recurs per informar-nos sobre l'escola va ser visitar el seu blog, i ens va sobtar molt comprovar que l'escoleta no en te. Vivim en una època en la que l'internet s'ha convertit en una eina bàsica per treballar, nosaltres ho sabem molt bé, i considerem que les possibilitats que el món virtual ofereix són il.limitades. Dins aquesta societat tant tecnològica i tant informatitzada, l'espai virtual significa una finestra al món, que amb un bon ús, suposa un gran mostrador de tot allò que passa. Dins aquest gran mostrador, els blogs representen una forma d'obrir-se a  la informació, i representa una nova eina de comunicació des de l'escola cap a les famílies i a la inversa també. Per tot això, considerem necessari que l'escola disposi d'un blog que serveixi per informar i donar a conèixer tot allò que es dur a terme dins l'escola. La idea del blog sorgeix com una eina de comunicació i d'interrelació família-escola, per la qual cosa, la idea central és que les famílies també hi tenguin el seu espai on poder compartir experiències, preocupacions i informació rellevant pels seus fills i filles i per tota la comunitat educativa en general.
La nostra idea bàsica és crear el blog i deixar-los-hi preparat perquè elles el facin servir de forma "normal" com una part més dins la seva tasca docent. És per tant, l'objectiu principal ensenyar les mestres a fer-lo servir, fer-lis entendre i trobar el sentit del fet de tenir un blog de l'escola, i finalment, engrescar-les i motivar-les a perdre-li la por i arribar a utilitzar-lo com un recurs més.

PLA DE FEINA

 Revisant el contracte d'aprenentatge....


El primer contracte d'aprenentatge que vaig realitzar dèia que necessitava millorar aquests aspectes següents:
- Ser més autònoma quant a l'aprenentatge
Actualment crec que estic aprenent a ser-ho, ja que si necessito informació, sé on anar a cercar-la i aquesta m'ajudarà per exemple, a l'hora de justificar el projecte de millora.

- Argumentar millor el que he fet i perquè
I ara veig que argumentar de vegades és difícil perquè resulta cansat sempre haver d'estar cercant arguments que recolzin una idea, som conscient de la importància i de la necessitat de saber trobar bons arguments, ja que convéncer a la gent, ens servirà de molt a l'hora que aniguem a treballar. Per tant, "estoy en ello"

- Detectar i sobretot analitzar els errors
Això ho estic fent millor del que me pensava. M'està resultant fàcil, perquè m'he adonat que som més observadora del que me pensava, i això és molt positiu a l'hora de detectar errors. Pel que fa a l'anàlisi, aquest sempre requereix del factor temps, que sincerament, no disposo de tot el que desitjaria, per tant, me falla un poc més, per tant hauré de continuar treballant aquest aspecte.

- analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d'educació infantil
Aquest aspecte també m'està resultant més senzill de fer del què pensava. En un principi quan te parlen d'analitzar el funcionament del centre sembla que te parlin d'una cosa molt grossa, però quan hi ets, i revises el PEC i la documentació del centre, veus que més o manco, tot és el mateix, però en diferents noms. Per tant no resulta tant complicat com pensava en un principi.
 - analitzar i reflexionar sobre alguns  processos d'ensenyament aprenentatge
També m'ha sorprés la meva capacitat per reflexionar sobre aquests aspectes. Pensava que no estava capacitada per fer-ho, però a mide que coneixes el dia a dia de l'aula i el centre, i te vas familiaritzant amb les formes de fer feina, poc a poc hi veus els punts forts i els febles, i per tant, te pots aventurar a analitzar i reflexionar amb més criteri.

- reflexionar sobre el projecte de millora
El que me passa és que tenim un projecte de millora pensat des del principi, projecte amb el que varen estar d'acord, tant els tutors com les tutores i claustre del centre, i només ens falta l'Ajuntament i l'empresa que dur l'escoleta. Per tant, la part més pràctica del projecte està en marxa, el que me passa és que amb el dia a dia estic vegent petits projectes de millora que es podrien dur a terme per exemple a nivell d'aula o de pati, i això me fa reflexionar sobre la idoneïtat del projecte que els hem proposat en un principi.

Vuitena setmana de pràctiques



 
El  dimarts  capvespre vaig  assistir a la meva primera reunió amb pares i mares. En un principi la reunió s’havia de fer cada grup per separat, però a causa de l’afonía que patía una de les tres mestres del cicle, varen convenir de fer- la  dins la sala de psico els tres grups junts. Crec que està molt bé per  part de les mestres, perquè se senten més recolzades al tenir les companyes aprop; però per la part dels pares i mares, crec, per l’experiència que tenc com a mare, que si les reunions es fan en petit grup, sempre hi ha més participació, per allò de la confiança. De totes maneres, recordo que les reunions a les que jo he assistit com a mare, dins el grup classe, s’allargaven de forma innecessària, per tant va bé fer-ho en gran grup, si això suposa acursar- la , ja que per tractar temes trascendentals,  es fa en privat amb la mestra, per tant , me va semblar molt bé fer-la en gran grup. El que vaig trobar a faltar, va ser  una millor posada en escena. Les cadires estaven colocades en rotllo la qual cosa està genial, i al terra disposats com elements decoratius, hi havien un sol, un melicotó un girasol i uns ocellets, que formen part del conte que serà el fil conductor de la unitat didàctica dels sentits. Tot això està molt bé, però me sembla que es podria haver preparat un power point ben mono amb imatges per anar il.lustrant tot allò del què parlaven ja que en primer lloc van fer un breu resum de les activitats portades a terme durant el segon trimestre, i si s'hagués fet servir un suport visual atractiu amb quatre fotos que significarien una mostra de tot el que s'ha fet,  la reunió podria haver resultat més atractiva i engrescadora pels pares i mares. Esteim  en la era tecnològica i les mestres han de perdre la por de fer servir un ordinador i d’elaborar una presentació amb diapositives. Vivim en una època en que la imatge ho és tot, i en aquesta reunió he trobat a faltar una presentació amb imatges perquè els pares i mares vegin tot el que els seus fills fan i aprenen a l’escola.

El dimecres varem tornar  treure les paneres i vaig poder observar que pel que fa als infants es dónen diverses reaccions: per una banda trobem tres filletes que són de Juny, Agost i Novembre, que se seuen i juguen amb tots els materials perfectament bé. Per altra banda trobem els tres grans que només les fan servir per agafar tot d’una algun material com les cadenes o els pots de llauna, i tirar-los o fer-los servir com a tambors. Finalment un tercer grup de comportaments englobaria als infants de“mitjana edat” que van agafant els elements d’un en un o de dos en dos, i se’n van a jugar a un altre espai de l’aula. Davant aquesta observació podem dir que el nombre d’infants que realment acompleixen amb les normes del racó són tres, i la resta no fa cas, per tant la meva pregunta és: realment funciona aquest racó? Amb quin objectiu es va introduir aquest racó dins l’aula? Estàn convençudes les mestres de la necessitat de tenir aquest racó dins l’aula? Estàn dispostes a mantenir aquest racó dins l’aula i deixar-lo així? O intentaran, conscients com són de la poca participació que fomenta, canviar alguns elements o estratègies? Totes aquestes preguntes me vénen al cap perquè  la impressió que tinc és que aquest racó així com està, no funciona. El que passa és que no sé amb quins objectius s’ha creat, i per tant, això me fa molt mal opinar, i només puc parlar des de les impressions, però considero que s’haurien de plantejar algunes reformes per veure si li poden treure més profit. En realitat me dóna la sensació que la mestra no sap exactament quin és l’objectiu de tenir aquelles paneres dins l’aula, o millor dit, no crec que li trobi el sentit a tenir aquell racó dins l’aula tenint el joc heurístic com han tingut al llarg de tot el segon trimestre. Si vos som sincera, aquell racó estones “fa nosa” perquè ocupa un espai que es podria fer servir per altres coses que tindrien més sentit com que els infants hi deixin els seus coixins.

La idea dels racons està molt bé sempre i quant aquests estiguin molt ben pensats i tenguin un objectiu molt clar.  Penso que de vegades els infants han de jugar pel plaer de jugar i prou, però també considero que això ja ho fan o ho haurien de fer prou a les seves cases, i a les escoletes s’els haurien d’oferir els racons més pensats perquè facin allà el que a casa no poden fer normalment. 
Un altre racó que hi ha dins l’aula i que realment no es fa servir amb la funció que es va posar, és la cuineta. La cuineta és un moblet de plàstic de colors, que només fan servir per muntar-lo i desmuntar-lo, i quan està desmuntant, ja ha perdut el seu encant. I jo penso: realment és necessari tenir una cuineta que fa tant poques ganes de jugar-hi? Sincerament, en els moments de joc lliure les tres aules ténen les portes que les intercomuniquen obertes, i els infants poden anar a les altres aules a jugar; aules on sí ténen unes cuinetes de fusta precioses que sí conviden a cuinar i jugar; per tant,  crec que si a la classe dels llagosts es llevés la cuineta es podria substituir i posar un altre racó com el metge o la farmàcia , o la botigueta, i els que volguessin jugar amb la cuineta ho podrien continuar fent a les aules del costat que disposen de cuinetes tant encantadores, i la nostra es podria ben substituir per un racó que motivi un poc més als infants a jugar-hi més, i a no  desmontar-lo tant. Ho hauré de proposar, i potser puc introduir un petit projecte de millora dins l’aula proposant un racó nou.
Un altre punt important de reflexió d'aquesta setmana ha estat el pati.  Un dia  les mestres van estar comentant que volien posar al pati jocs nous perquè els semblava que els infants estaven avorrids dels cotxets i les pilotes. Elles van pensar i de fet, ho han posat, pots de llauna, pinyes i pals de fusta per jugar , a part dels cotxets i cavalls de plàstic que ja ténen. Tot això està molt bé, però el que veig és que segueix essent més del mateix: més pots de llauna igual que a les paneres, més pinyes, fustes, més "pseudo heurístic" en definitiva, per tant, no els aporta res de nou, i els infants no hi treuran cap profit ni creatiu, ni imaginatiu, perquè segueixen essent els mateixos elements que ténen dins les aules. Des del meu punt de vista, crec que s’ha de posar material nou i diferent i que a més, ajudi a desenvolupar la creativitat dels infants, i  que el seu ús els suposi reptes cognitius. He pensat que es pordien  posar capses de cartró de diferents mides, des de capses de suavitzants de roba que són grosses i fortes, fins a petites capses de desodorants, etc. Es poden aconseguir al supermercat, només cal avisar-los que ens les guardin, i els infants les podran fer servir al pati per posar-s’hi a dintre, per fer torres, per guardar-hi coses, per encaixar-les unes amb altres,…. I un llarg etzètera. A més, com que es quedaran al pati no suposen cap problema d’espai i si a més es vol , es poden forrar de diversos colors per fer-les més atractives visualment, i si és amb plàstic adhesiu, millor perquè així les impermeabilitzaran contre les boques mossegadores dels infants. Li vaig comentar a na Joana i a ella li va semblar bé, a la reunió de cicle  ho proposaré a les altres. Ja ho contaré.
Per acabar amb aquesta reflexió setmanal, afegir que  m’estic donant compte que a mide que avancen les meves pràctiques i me trobo més còmode dins l’aula, noto que me surt “la vena crítica”, espero que constructiva. Imagino que també és normal, però de vegades m’agafa por, perquè no voldria donar la impressió de ser una “marisabidilla”, però és veritat que vaig agafant coratge, i aquest és fruit de que cada cop coneixo més el funcionament del centre i comparteixo o no algunes coses. El que vull que quedi clar és que no pretenc descalificar ningú; sinó aportar altres punts de vista diferents de la mateixa cosa, sempre amb la intenció de millorar i d’aportar reflexions que me resultin profitoses pel meu aprenentatge.


miércoles, 25 de abril de 2012

Valoració de les meves pràctiques

CONTINUEM FENT CAMÍ......
Fins el dia d'avui puc dir que les meves pràctiques estàn resultant tot un èxit.
Me vaig sentir molt ben acollida al centre i continua essent així.
Me vaig sentir  acceptada tant pels infants com pels seus pares i mares, com per la mestra tutora i per sort, no és que continuï, sinó que ha anat a millor. He anat establint vincles amb els infants, alguns més fermes que altres, i açò me provoca que me trobi a gust fent el que faig. Els pares  i mares me veuen com una "mestra" més, i amb na Joana tenim una complicitat molt polida que fa que ens entenguem a la perfecció.
Per tot això,  puc dir que he superat les pors del principi, i ara, tot i que algunes hi continúen essent,  els "fantasmes", dels que parlava als inicis, poc a poc han desaparescut.
Pel que fa a la mestra tutora, tenim una bona relació, i treballem molt bé juntes, i això fa que hi hagi molt bon ambient tant dins l'aula, com amb la resta de companyes mestres.
Amb les mestres del mateix cicle també hi ha  bona relació. Elles me fan  participar en alguns aspectes i demanen la meva opinió en altres. Jo comparteixo els meus coneixaments i la meva creativitat i bona disposició i elles me ténen en compte, la qual cosa agraeixo profundament perquè no me sento com una extranya per res.
Pel que fa a les pràctiques en sí, m'estic adonant que ara és quan realment estic aprenent de forma significativa, i me n'adono que  me serviran per treure la mestra que porto a dins.
Considero que durant la carrera ens mostren els ideals de tot , per tal de fer-los servir com a referents a l'hora d'actuar ; i en la pràctica diària, ens posem en contacte amb la realitat, i podem veure que no tot el que ens diuen a classe pot ser o és, i entre el millor i el real, ens trobem nosaltres, agafant un poc de tot per acomodar-ho a la nostra forma d'entendre tot el que hem estudiat, i aplicar-ho o no, a l'hora de fer de mestres.
Sincerament, les pràctiques m'estàn demostrant que ser mestre no és tant sols una vocació, que era un dels meus fantasmes, sinó que a ser mestre se n'aprén i esper que a ser un bon mestre també, perquè l'important és voler ser i voler fer.
Pel que fa al projecte de millora, puc dir que tenim "arrancada" la part més pràctica, però ens hem de centrar i posar-nos-hi ja, en la part de justificació i aspectes més teòrics, per tal d'evitar corregudes innecessàries.
Espero dins la propera setmana poder començar en sèrio a treballar aquesta part.

sábado, 21 de abril de 2012

SETENA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Aquesta setmana vaig contar un conte als infants de la meva aula i al dia següent el vaig contar a un altre grup. Vaig poder comprovar que el comportament dels altres era molt diferent als "meus". Els altres varen estar ben asseguts, escoltant tot el moment sense moure gaire bé ni les perpelles. Els meus es van estar quiets, i escoltant, però no com estàtues com van estar els altres. Aquesta gran diferència me va sobtar perquè realment els tres grups d'un any són totalment homogenis i quan es distribueixen els infants ho fan de manera que tots s'asemblin el més possible pel que fa als mesos de naixement, nombre de fillets i filletes, etc. Li vaig comentar aquesta observació feta a na Joana i ella me va confessar que sempre te grups moguts i que ella de vegades pensa que és ella la que ho provoca. En un principi no li vaig donar impòrtància a aquesta idea però després me va començar a rodar dins el cap. I si no fos tant extrany? Perquè en el grup de na Kay els infants li fan cas i a na Joana no? No pot ser que el paper de la mestra tengui més influència del que  pensem? Els infants son de les mateixes edats i els grups són bastant homogenis; per tant perquè a na Kay l’escolten i a na Joana no? Què ho fa diferent? Crec que poden ser molts els motius que ho expliquin, imagino que el fet de tenir unes normes ben clarament establertes pot influenciar; també l'acompliment de les mateixes i el ser rigurosos i constants a l'hora de fer-les complir també pot ser important; També crec que la repetició constant de les normes pot ajudar als infants a interioritzar-les millor; ser constant amb les rutines; ser perseverant amb el fet de participar, tots, en les rutines. Crec que tot açò són aspectes que s'han de tenir en compte per aconseguir que els infants facin cas a la mestra. Ho hauré d’observar.
Un fet que aquesta setmana ens ha sorprés gratament ha estat el canvi d’actitud que hem observat en un infant que es passava tota l'estona del pati plorant. Des que ha tornat de les vacances, ha estat com si ens haguessin portat un infant diferent. Com a mare havia estat testimoni d'aquests canvis maduratius en els meus propis fills. Però no havia tingut l'oportunitat de viure-ho des de l'escola. La veritat és que l'explicació és que l'infant ha madurat i en aquest procés ja no veu el pati com un lloc negtiu, sinó com un espai de joc  per explaiar-se. Pràcticament es passa tot el pati jugant i sense plorar; per tant, de moment l’adaptació al pati  que se li havia de començar a fer, ha quedat suspesa per moments. De moment juga sol, i això és millorable, però ens conformem amb el fet que no plori i que gaudeixi del pati igual que la resta d’infants, poc a poc, tot arribarà.


lunes, 16 de abril de 2012

CONTRACTE DE PRÀCTIQUES

Jo Natàlia Vinent Mascaró en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:
Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies seguents:
- Ser més autònoma quant a l'aprenentatge
- Argumentar millor el que he fet i perquè
- Detectar i sobretot analitzar els errors
analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d'educació infantil
- analitzar i reflexionar sobre alguns  processos d'ensenyament aprenentatge
- reflexionar sobre el projecte de millora
Em proposo els objectius:
- intentar millorar en tots aquests punts i mantenir la resta de competències en estat òptim.
Per aconsegui-ho m'esforçaré i faré feina per anar aconseguint, poc a poc, assolir  els objectius que me proposi.
Per això demanaré ajuda si cal i miraré de cercar  informació i recursos que m'ajudin a dur a terme la meva feina.
Amb constància i esforç, tot s'aconsegueix.

Les meves competències

Abans de començar amb la meva llista de punts forts i fluixos voldria fer una reflexió sobre el tema. Per jo no ha resultat gens fàcil fer aquesta activitat perquè hi ha alguns aspectes dels que no sé exactament què posar; i no ho sé senzillament perquè hi ha competències que no sé si tenc; altres que aniré descobrint amb els anys de pràctica; i d'altres que potser penso que tenc però que amb els anys o bé desapareixeran o bé descobriré que realment no les tenia. Imagino que tot això de les competències suposa que un s'ha de conèixer molt bé per saber contestar amb precissió; el que passa és que no sé si me coneixo tant, o millor dit, no crec que m'hagi assegut mai per aturar-me a pensar amb serietat quines coses faig bé, quines puc millorar, quines hauria de fer desaparèixer, o quines hauria d'intentar incorporar. Sigui com sigui aqui va la meva llisteta de "PROS I CONTRES" 1. Organitzar situacions d’aprenentatge POSITIU: Som decidida i creativa per la qual cosa crec que podria organitzar situacions d'aprenentatge; el que passa és que no ho he pogut comprovar a la pràctica. NEGATIU: De vegades me costa organitzar-me i me quedo bloquetjada, però quan se me passa el bloqueig i ho veig clar, funciono perfectament. 2. Gestionar la progressió dels aprenentatges POSITIU: Som observadora, la qual cosa pot ser molt útil per esbrinar com van aprenent els infants. NEGATIU: No sé si sabré identificar correctament els obstacles que presentin els infants no crec que tengui prou recursos; ara segur, i amb els anys dependrà de moltes coses. 3. Elaborar dispositius de diferenciació POSITIU: No sé molt bé a què se refereix, però estic oberta a experimentar coses noves i diferents tot i que en un principi me pugui mostrar insegura davant la novetat i la desconeixença. NEGATIU: De vegades davant grans reptes, me torno covarda i opto per allò de "mas vale malo conocido que bueno por conocer". 4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges POSITIU: La meva manera d´aprendre ha de ser donant-li un sentit a allò que he d´averiguar, per tant, intent que la meva manera d´ensenyar sigui també dins un context que sigui significatiu. NEGATIU: No crec que tengui massa capacitat de lideratge, som un bon mariner però un mal capità i a l'hora de ficar-me als alumnes a la butxaca i contagiar-los amb la meva il.lusió, no sé prou com m'anirà....però per jo no se perdrà! 5. Treballar en equip: POSITIUS: Crec que se me dóna bastant bé el treballar en equip. Procuro que sempre hi hagi bon rotllo entre els membres del grup, i intento contagiar la meva il.lusió pel treball. Algú troba que tenc molta mà esquerra per mediar dins el grup, i això és positiu. NEGATIUS: Som impacient i quan començo una cosa la vull veure ja acabada i de vegades he de fer grans esforços per adaptar-me al perfeccionament dels meus companys. Evito conflictes. És a dir prefereixo cedir davant una postura diferent a la meva que no pas intentar convèncer a l´altre. Si la decisió que hem pres no és la correcta, el temps me dóna la raó i no hi ha hagut cas de discutir amb ningú. Me contagi-ho fàcilment quan hi ha mal rotllo i m'arriba a afectar emocionalment. 6. Participar en la gestió de l’escola POSITIU: M´agrada implicar-me en la vida escolar i si me comprometo ho faig de forma seriosa i actuant en conseqüència. A més som activa i m´agrada fer i proposar coses que intento que siguin diferents. NEGATIU: Manca de temps, com sempre i el meu caràcter impacient per assistir a reunions "interminables" 7. Informar i implicar als pares POSITIU: Crec que som “bona venedora” . Aquí li deim “tenir empenta” i jo crec que en tenc i suposo que amb els anys he anat adquirint certa capacitat de convicció que abans no tenia. NEGATIU: Por a ser jutjada i aquesta por de vegades me paralitza.Som conscient que dono la imatge de ser persona despreocupada i feliç de la vida, i de vegades aquesta imatge no inspira prou confiança. 8. Emprar les tecnologies de la informació POSITIU: Força constància i perseverància ho intento i de vegades ho aconsegueixo. NEGATIU: En un principi els reptes nous m´acovarden i torno petita. La por de equivocar-me ja he comentat que me paralitza més vegades de les que jo voldria. 9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió POSITIU: Tolero molt bé les crítiques sempre i quant es facin amb respecte. Tenc mà esquerra per afrontar les coses. NEGATIU: Tinc una bona capacitat per desconnectar de tot allò que és personal i el que és professional. Però mai he treballat amb persones, i me suposa por de no saber separar la vida laboral de la personal i emportar-me els problemes a casa 10. Organitzar la pròpia formació continua POSITIU: Som feinanta i constant, tot i que no estic sola i som conscient que hauré de fer un gran sacrifici per no perjudicar la meva família. NEGATIU: De vegades me costa organitzar-me bé per allò dels bloquejos que ja he comentat. Implica perdre temps de dedicar a la meva família i aixó me condicionarà bastant a l'hora d'escollir.